300.000 persones desplaçades al nord-oest de Síria per bombardejos del règim i Rússia

BarcelonaAlmenys 300.000 persones –més que tota la població de l'Hospitalet de Llobregat, per exemple– s'han vist forçades a desplaçar-se a la província siriana d'Idlib, al nord-oest del país, per l'ofensiva de les tropes del règim de Baixar al-Assad i de Rússia, segons ha informat l'ONU. Els constants bombardejos mantenen atrapada una població de tres milions de persones en una zona de guerra en què les condicions de vida són cada cop més precàries. Les forces sirianes i russes van reprendre els bombardejos al desembre per recuperar aquesta província que encara es resisteix al règim.

"Ara els bombardejos es repeteixen diàriament en molts pobles", ha lamentat en un comunicat Mark Cutts, el subcoordinador humanitari regional de l'ONU sobre el terreny. "Cada dia rebem informes preocupants sobre famílies atrapades per la violència, que busquen refugi i accés a serveis essencials en campaments superpoblats i zones urbanes", afegeix.

Idlib és prop de la frontera turca, i la seva condició d'última resistència contra un règim que pràcticament ja ha guanyat la guerra l'ha convertit en destí de molts desplaçats d'altres zones del país, que s'hi han anat dirigint a mesura que Al-Assad guanyava terreny. L'arribada de l'hivern tampoc ajuda, amb un clima que ha endurit les condicions dels que malviuen a la intempèrie perquè han hagut d'abandonar les seves cases.

L'ONG Save the Children ha informat que la present ofensiva ha causat la mort de 36 nens, nou dels quals han perdut la vida només en la primera setmana de l'any 2020. El comunicat de l'organització emfatitza el perill per als menors davant d'una situació en què "centenars de persones dormen al carrer sense un lloc on anar després que els bombardejos aeris i els combats buidessin la ciutat de Maarat al Nauman i les seves zones circumdants."

Al-Assad es va proposar al mes d'octubre recuperar el control d'aquest territori i acabar així amb la resistència al seu règim a l'oest de Síria. Potser per això el seu atac no estalvia forces ni agressivitat, i tampoc evita els objectius civils: escoles, centres mèdics i camps de refugiats han rebut l'impacte de les bombes.