GUERRA A SÍRIA

Guta, la Srebrenica del segle XXI

Testimonis del barri opositor de Damasc relaten a l’ARA l’horror sota les bombes d’Al-Assad i Putin

Cristina Mas
25/02/2018
4 min

BarcelonaNo hi ha cap lloc segur per als 400.000 habitants de Guta, el districte de la perifèria de Damasc on des de fa una setmana plouen les bombes i els barrils de dinamita tirats pel règim de Baixar al-Assad -amb el suport de l’aviació russa-. L’objectiu: acabar amb un dels últims feus urbans fora del seu control des de la revolta popular que va esclatar el 2011. “Cada cop que sentim una explosió dic a les meves filles que no tinguin por, que no plorin, que Déu ens protegeix, que tenim esperança”, explica a l’ARA a través d’un àudio de WhatsApp Xams Alkhatib, mestra d’anglès i mare de la Nour i l’Alaa, de 10 i 8 anys.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Dimecres va mostrar en el seu compte de Twitter com casa seva va ser destruïda en un bombardeig i la petita va patir ferides a la cara.

“Em pensava que ens moriríem tots, estic aterrida. Al-Assad ha enviat les seves tropes per destruir Guta i les nostres famílies. Cauen bombes sense parar des d’avions i helicòpters, i no s’atura el foc de morters. És una bogeria. Volen fer un altre Holocaust”, diu amb un fil de veu, i el soroll de fons d’un helicòpter. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, en una setmana són més de 500 morts (incloses 150 criatures) i 2.300 ferits.

La població de Guta es refugia dels bombardejos malvivint en soterranis

Els hospitals: objectiu de guerra

Com ja va passar a Alep, els hospitals i les clíniques de campanya són objectiu sistemàtic dels atacs. Segons Metges Sense Fronteres, 13 centres mèdics han sigut destruïts de manera total o parcial des de diumenge passat. El cirurgià Ataia Malik respon al missatge d’aquest diari a les cinc de la matinada: “L’hospital vessa de sang, fem tot el que podem però la situació és insostenible, les ambulàncies també són bombardejades. Molta gent es mor abans de poder arribar als hospitals”.

Els civils busquen refugi en soterranis que tampoc estan preparats per resistir els bombardejos. Diverses famílies han de conviure sota terra durant dies sense aigua ni electricitat, com mostra en un vídeo penjat Facebook l'activista Firas Abdallah, que documenta la situació al seu barri.

Com que la gent s’ha concentrat a les cases i soterranis que encara estan sencers, el balanç de cada atac és terrorífic:“Quan bombardegen un refugi hi ha 15 o 20 ferits de cop. No ens podem ocupar de les nostres famílies perquè no podem parar de treballar. Sota terra, sense material ni electricitat, cada vida salvada és una conquesta”.

El Rida, un altre cirurgià que prefereix no dir el seu cognom, està exhaust després d’haver operat deu malalts en un sol dia: “Pel que estem veient és evident que l’objectiu dels atacs són els civils, aquest bombardeig pretén ofegar la revolució”.

Fins ara Guta s’havia lliurat dels letals barrils explosius del règim d’Al-Assad (bidons plens de dinamita i metralla que es tiren des de l’aire per causar com més danys millor amb el mínim cost en zones densament poblades) perquè els grups rebels presents a la zona podien tombar els seus helicòpters. Però ara que els islamistes Jaix al-Islam i Failaq al-Rahman han perdut el suport militar de Qatar i l’Aràbia Saudita, no hi ha res que aturi l’extermini. Mentre el Consell de Seguretat de l’ONU discuteix per enèsima vegada un alto el foc, Al-Assad i Rússia semblen estar preparant l’ofensiva final: primer va ser Alep, ara Guta i després quedaran Hama i Idlib, les últimes zones on s’han concentrat els opositors foragitats de cada ciutat reconquerida per l’exèrcit sirià.

Els bombardejos no són l’única amenaça: després de cinc anys de setge, amb què el règim i els seus aliats han impedit l’entrada d’ajuda humanitària, a Guta no hi queda res:“No hi ha aigua, ni menjar, ni medicines, ni ens queda fusta per fer foc”. El que havia sigut la regió que abastava de productes agrícoles la capital de Síria, un entramat de ciutats a menys de 10 quilòmetres de Damasc i a prop de l’aeroport -un jove sirià refugiat a Barcelona la compara amb el Prat de Llobregat i les poblacions pròximes-, s’ha convertit en una zona fantasma.

Setge de fam

“El 2013 el règim va tallar l’electricitat i el subministrament d’aigua potable. Depenem de l’aigua tèrbola dels pous que traiem amb galledes i cordes. Tampoc podem fer servir els generadors perquè un litre de gasoil costa 7.000 lires [uns 11 euros]”, explica Firas Abdallah, un jove activista de Guta que intenta documentar amb fotografies i vídeos el patiment dels civils. “Fa unes setmanes va venir una dona amb quatre criatures petites. Perquè deixessin de plorar de fam els havia donat retalls de paper de diari estovats amb aigua”, diu el doctor Malik. Ell va enviar els seus fills a Turquia fa dos anys i va decidir quedar-se per salvar vides. “El nostre error va ser creure’ns que al segle XXI el món no permetria que un dictador utilitzés tots els mitjans al seu abast per liquidar els qui defensàvem la llibertat i la justícia”.

stats