Gülen, l’enemic íntim d’Erdogan

BarcelonaLa represàlia del govern turc contra presumptes colpistes ha sigut ràpida i fulminant. Però per davant de la llarga llista de militars detinguts i funcionaris destituïts hi ha un nom que el president, Recep Tayyip Erdogan, ha repetit des del primer moment i ha assenyalat com l’home a l’ombra de la sublevació. És Fethullah Gülen, un clergue islàmic de 75 anys que viu en un exili voluntari als Estats Units. Un home amb poder i una influència que sobrepassa el terreny estrictament religiós i l’àmbit turc. El Moviment Hizmet (servei, en turc), fundat per ell, és comparat sovint amb l’Opus Dei espanyol, per haver sigut capaç de construir una xarxa de mitjans de comunicació, centres d’anàlisi o escoles d’elit per captar l’alumnat amb més potencial per estendre el seu missatge conservador en aspectes socials i liberal en clau econòmica.

Els gülenistes han atret a la confraria empresaris, pensadors o buròcrates i han pogut col·locar els seus seguidors en llocs de responsabilitat de la judicatura, la policia o fins i tot l’exèrcit. És el que Erdogan i els seus anomenen “l’estat paral·lel”, una estructura que, segons la teoria conspirativa que alimenta el president, intenta per tots els mitjans desestabilitzar el país per fer fora Erdogan del govern.

Gülen i Erdogan van ser durant dues dècades companys de batalla dialèctica entre els que, com ells, aposten per una Turquia islàmica i els que la defensen laica. El clergue va posar diaris al servei del polític perquè guanyés eleccions, però els bons temps van acabar abruptament el 2013 i els amics van passar a ser enemics íntims. Aquell any, Erdogan va sentir-se dolgut perquè Gülen havia acusat el partit oficialista de muntar una xarxa de corruptela que esquitxava un fill del president. Erdogan va denunciar llavors que la germandat del seu soci practicava una caça de bruixes i des de llavors Gülen ha sigut el nom recurrent a l’hora de buscar un culpable dels mals de l’executiu.

Exili a Pennsilvània

El clergue viu des del 1999 en una petita localitat de Pennsilvània, als Estats Units, i gairebé no apareix en públic. En aquest exili, Gülen guanya influència a tot el món i es calcula que el 10% dels turcs segueixen els seus preceptes. Sempre ha sigut contundent a l’hora de condemnar el terrorisme islamista i defensar la democràcia. Com els kurds -uns altres enemics d’Erdogan-, va condemnar el cop d’estat, però això no l’ha deixat al marge de l’atenció d’Ankara, que torna a demanar als Estats Units l’extradició per jutjar-lo en un país que Gülen sembla que es mira de lluny.