Guinea Equatorial vota enmig d'un clima de màxima tensió
L'oposició denuncia l'assetjament del règim i la indiferència d'Occident
Barcelona"Dir-ne eleccions és una perversió del llenguatge -denuncia José Luis Nvumba, advocat guineà exiliat a Catalunya-. Guinea Equatorial és un país segrestat", es lamenta. Aquest petit país de l'Àfrica central, colònia espanyola fins al 1968, celebra avui unes eleccions que tothom sap qui guanyarà: Teodoro Obiang Nguema. Així ha passat en els últims 34 anys, en què l'home que dirigeix amb mà de ferro Guinea Equatorial s'ha assegurat la victòria a les urnes repetidament reprimint l'oposició i manipulant els resultats.
La cita electoral arriba aquest any en un clima enrarit per una manifestació opositora convocada la setmana passada per exigir transparència en el procés electoral que el règim va frustrar. L'exèrcit va impedir que la marxa ni tan sols comencés a moure's i almenys nou activistes van ser detinguts -i en algun cas torturats-, segons denuncien les ONG. Des d'aleshores s'ha desplegat un impressionant dispositiu a les principals ciutats del país.
"Vivim en un estat de setge. La gent té por de sortir al carrer. Així és com viurem les eleccions", explica per telèfon des de Malabo l'opositor Daniel Darío, president legítim del partit Unió Popular i a qui el règim va intentar apartar de les seves funcions. Darío relata com, del milió d'habitants del país, s'han registrat al cens per votar unes 220.000 persones, majoritàriament afins al règim i funcionaris atemorits.
Per si això no fos prou, afegeix: "Jo vaig votar en un col·legi electoral el 2009 pel meu partit i quan van fer el recompte hi tenia zero vots. I sabia que almenys quinze persones més havien votat per mi", explica aquest activista. Fa quatre anys Obiang es va imposar amb més del 95% de vots.
El petroli, una maledicció
I això davant la indiferència de la comunitat internacional, que els opositors denuncien que prioritza el petroli als drets humans. "El petroli és una maledicció per a nosaltres", lamenta José Luis Nvumba. "Hem perdut l'esperança en la comunitat internacional", confessa Daniel Darío, que lamenta especialment l'actitud condescendent que ha mantingut el govern espanyol.
I és que tot i ser un dels principals productors de cru de l'Àfrica -el país tenia previst produir 300.000 barrils de petroli diaris l'any passat-, la majoria de la població de Guinea Equatorial viu sense aigua corrent o electricitat i la taxa de mortalitat infantil és la cinquena més alta del món. Això mentre la riquesa del país engreixa la fortuna de Teodoro Obiang, un dels homes que figura habitualment a les llistes dels més rics de la revista Forbes .
"La tensió social esclatarà en algun moment, però segur que no serà ara", explica Tutu Alicante des de l'ONG EG Justice, amb seu als Estats Units. Afegeix que "la quantitat de militars és tan alta als carrers aquests dies que es fa impossible que els ciutadans indefensos surtin al carrer".