Guia pràctica sobre el coronavirus
Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic, respon totes les preguntes sobre el nou virus
BarcelonaLa propagació d'un nou tipus de coronavirus a la Xina, que ja ha arribat a deu països –inclosos França i els Estats Units–, ha motivat una nova alerta sanitària al món. Les autoritats xineses han informat de 80 morts (72 a la província de Hubei, l'origen del brot) i 2.700 infectats, però experts britànics calculen que ja n'hi deu haver uns 100.000 casos. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) es reuneix aquest dilluns a Pequín però encara no ha decidit declarar una emergència internacional. A la Xina s'estan adoptant mesures d'aïllament de les zones afectades i de restricció del transport de persones i animals, per evitar que el virus, que ha passat dels animals als homes, es continuï escampant.
Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i catedràtic de medicina de la UB, desxifra les claus d'aquesta nova epidèmia.
Quina és la situació de l'epidèmia?
La situació és complicada a la Xina. A la resta del món l'hem de seguir amb atenció i hem d’estar preparats per si n'arriba un cas importat, d'algú que viatgi des de la zona afectada fins a casa nostra. El sistema sanitari ha d'estar preparat perquè aquest cas es diagnostiqui i es tracti bé. Ara per ara no suposa perill per a la nostra salut pública: el que ens ha de preocupar és la grip d'aquí. Cal recordar el precedent del 2002 del brot de SARS, de la mateixa família: va deixar 774 morts i uns 8.000 infectats, i no se'n va diagnosticar ni un sol cas a Espanya. Aquest virus s'hi assembla molt.
Què en sabem del virus? Com funciona? En què es diferencia d'una pneumònia normal?
És un virus d'una família coneguda, els coronavirus, que causa refredats i infeccions respiratòries. En dos casos hem tingut mutacions de virus que han passat d'altres espècies animals a l'ésser humà: la SARS el 2002 a la Xina, i la MERS del 2012, que es va originar a l'Aràbia Saudita i que encara continua activa [n'hi ha hagut 157 casos a tot del món, 66 dels quals van acabar en mort]. Ara n'ha aparegut una nova mutació, que s'ha batejat amb el nom de 2019-nCoV, que causa infeccions respiratòries greus als pulmons. Probablement prové d'un ratpenat, però encara no s'ha identificat l'animal que el portava. L'aspecte més greu és que, un cop ha passat als humans, té la capacitat de transmetre's de persona a persona.
És gaire perillós?
Amb les dades que tenim ara, sembla que en comparació amb la SARS i la MERS té una progressió molt accelerada, cosa que és lògic per la zona on s'ha produït, amb una elevada densitat de població. La informació de què disposem ens permet treure'n només conclusions provisionals, però sembla que té una mortalitat una mica més baixa que la SARS i clarament més baixa que la MERS. És un virus que es contagia molt ràpidament però amb una mortalitat més baixa. Afecta més greument els pacients amb immunitat deteriorada: gent gran o persones amb altres malalties cròniques, pulmonars o cardíaques, que empitjoren a causa del virus.
Quin és el risc de contagi a Catalunya?
En aquests moments és zero perquè no en tenim cap cas. El repte del sistema sanitari és, si se'n produeix un cas importat, detectar-lo i tractar-lo. I per això s'estan prenent les mesures adequades.
Quins consells cal donar a la població catalana?
Encara que l'OMS no ha imposat restriccions de viatges, el govern d'Espanya, com la resta de governs, recomana no viatjar a la província de Hubei si no és imprescindible. Això té tota la lògica. I no només per motius sanitaris: els transports no funcionen i la majoria de llocs públics estan tancats.
S'està fent prou cosa per contenir el virus?
Des del punt de vista teòric s'han adoptat les mesures que s'havien d'adoptar: si no n'hi ha tractament ni vacuna, el que s’ha de fer és aïllar la zona afectada. No hi ha precedents d'haver aïllat una població tan gran. Són mesures tan extraordinàries que esperem que siguin efectives. El que ha fet l'OMS és dir que creu que la Xina se'n pot sortir sola. El sistema sanitari xinès deu estar més que al límit en aquest moments. És molt important que tinguin els mitjans necessaris, perquè metges i infermeres no s'esgotin. Aquesta mena de virus es transmet molt dins els hospitals i poden aparèixer contagis hospitalaris i afectar personal mèdic. La Xina té molts recursos: estan construint un hospital en deu dies.
Però també s'ha acusat les autoritats xineses de falta de transparència.
Sí, però ara les coses han millorat respecte al brot de SARS del 2002, que va ser silenciat durant mesos. A la Xina també n'han après.
Per què l'OMS no declara l'emergència internacional?
El comitè no s'ha posat d'acord i per això el director no l'ha declarada. Diuen que l'extensió internacional de moment no els hi obliga. I reconeixen que la Xina està fent el que cal i esperen que se'n surti sola. És un tema d'interpretació i, per descomptat, també hi ha pressions. Segur que el govern xinès ha pressionat molt en aquest sentit.
L'aparició d'aquests nous virus és cada cop més freqüent?
No és una novetat. Dels milers de virus que coneixem, uns quants afecten l’ésser humà. Hi ha milers de virus que són a la natura i que mai han afectat les persones. De tant en tant, algun que porta anys evolucionant, amb mutacions espontànies, en pateix una que li dona la capacitat d’infectar les persones. Ha passat centenars de vegades a la història, des del salt del virus de la verola, per exemple. Ens hem d’anar acostumant que vagin apareixent nous virus, i encara més en un món globalitzat, on una persona es pot plantar en 24 hores a l'altra punta del món.
La Xina és més propensa a aquestes epidèmies?
Sí, perquè és una de les zones del món més densament poblades de persones, però també té una alta densitat d’aus i de porcs. I, a més, uns costums culinaris que fan que animals salvatges entrin en contacte amb les persones, per venda d’animals vius als mercats. La coexistència de molts animals, moltes persones i aquests costums fan que es donin variables per al salt dels virus dels animals a les persones. Això també passa a l'Àfrica, amb virus com l'Ebola, que té una mortalitat molt més elevada, però com que es tracta de zones remotes l'impacte és molt més local. El brot d'Ebola s'ha donat a la província de Kibu, a la República Democràtica del Congo, en unes condicions molt diferents de la ciutat de Wuhan, d'onze milions de persones i on hi ha aeroports i trens d'alta velocitat que la comuniquen amb tot el món.