Guia per entendre el món el 2025: els 10 temes que marcaran l'agenda

BarcelonaProp de mig món estava cridat a votar aquest 2024, i ara que les urnes han parlat, el món que queda és més incert i una mica menys democràtic. "El cicló electoral del 2024 ha deixat la democràcia una mica més masegada", diu l'informe del Cidob El món l'any 2025: Deu temes que marcaran l'agenda internacional, coordinat per Carme Colomina. Més de 1.600 milions de persones han dipositat la seva papereta en una setantena de països. I ho han fet, majoritàriament, per castigar els dirigents que estaven en el poder i per triar candidats "que desafien l'statu quo d'unes democràcies en crisi", diu l'informe. L'equip d'investigadors del Cidob intenta posar ordre a la ressaca postelectoral per explicar el món que ens espera aquest 2025.

L'egopolítica

El 2025 és l'any del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. És el màxim exponent de la tendència sorgida de les urnes del 2024, que ha afavorit els "personalismes" més antisistema. "Han premiat el narcisisme i l'ego per sobre del carisma; és el que s'ha anomenat l'egopolítica", explica Colomina. L'argentí Javier Milei (elegit a finals del 2023), el candidat ultradretà Calin Georgescu que va guanyar a Romania, Nayib Bukele que va arrasar en unes eleccions qüestionades a El Salvador, i fins i tot "nous actors polítics com Elon Musk", l'home més ric del món que tindrà ara un peu al Despatx Oval, són alguns dels exemples d'aquesta "egopolítica" que es consolida a escala global. Són figures que lideren moviments molt més amplis que un partit polític, com és el MAGA als Estats Units (Make America Great Again), i que reforcen l'individualisme i l'emocionalitat com a motors de l'acció política.

"El món ha votat enfadat aquest 2024 i ha castigat els partits que estan en el poder, des de Biden als EUA fins a Sunak al Regne Unit, o fins i tot Macron a França o Modi a l'Índia, que han sortit debilitats de les urnes", diu l'analista. De fet, és el primer cop que en totes les eleccions en països desenvolupats els partits o candidats del govern perden vots, sense excepció. Aquest càstig es va notar també en les eleccions europees, en què l'extrema dreta va treure els millors resultats de la seva història. "La UE inicia un nou cicle molt dèbil, amb una majoria feble i amb l'eix franco-alemany també en crisi, per la debilitat de Macron i les eleccions anticipades d'Alemanya el 23 de febrer", apunta Colomina.

Treves sense pau

Un dels primers impactes de la tornada de Trump a la Casa Blanca es notarà en les guerres d'Ucraïna i el Pròxim Orient: ha promès acabar amb els dos conflictes "el primer dia". Trump forçarà unes negociacions de pau, amb el poder que li dona la imprescindible ajuda militar que els Estats Units brinden a Ucraïna. "No està en les mans de Trump acabar amb la guerra d'Ucraïna; el que potser pot imposar és una treva que derivi en un conflicte congelat com el de Palestina", explica Carme Claudín, investigadora del Cidob especialitzada en Rússia. Des de la victòria electoral de Trump el 5 de novembre, tant Kíiv com Moscou s'han esforçat a guanyar posicions al camp de batalla per tenir unes bases negociadores més bones. "Aquest 2025 és vital per a la Unió Europea i per saber quin paper tindrà Ucraïna: si hi ha negociació, la UE ha d'estar a la taula, però amb quin pla? No hi ha unitat sobre aquest tema. I qui implementarà una possible treva? Trump diu que ha de ser una força europea i que ja hi està havent converses", afegeix Colomina.

El conflicte al Pròxim Orient ha demostrat a bastament "la fragilitat i el crèdit limitat" de les treves sense pau i sense solucions duradores. A Gaza es compten ja més de 45.000 morts i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, no atura els bombardejos. Trump –que en el seu primer mandat va traslladar la seva ambaixada a Jerusalem, en un pas de gran simbolisme en suport d'Israel– està decidit a impulsar un alto el foc que encara pot ser més precari que el d'Ucraïna.

Desmantellament de les institucions globals

La guerra al Pròxim Orient també ha agreujat la crisi de les institucions globals, més desacreditades que mai per la seva incapacitat de frenar el genocidi a Gaza i d'evitar fins i tot que Israel prohibeixi en el seu territori agències de l'ONU com la UNRWA. "S'accelera el desacomplexament d'aquest món sense normes", diu l'informe Cidob, que destaca "l'augment de la impunitat" a escala global i "la crisi de la cooperació multilateral" com a tendències que s'accentuen de manera preocupant. Aquest any acaben diverses missions internacionals, com les de la UE a Mali, a la República Centreafricana o a Kosovo, o la missió de l'ONU al Líban (acabarà el 31 d'agost), que ha estat objecte d'atacs israelians aquest any, cosa que aprofundirà en la "crisi de legitimitat" de les missions de pau de l'ONU. Enmig d'aquesta crisi, l'anomenat Sud Global ofereix cada cop més alternatives amb espais nous de cooperació i nous actors rellevants.

Una tercera era nuclear?

Les reiterades amenaces nuclears de Vladímir Putin han arribat a un punt àlgid aquest 2024 amb el llançament d'un nou míssil hipersònic Oréixnic sobre Ucraïna i amb el seu canvi de doctrina nuclear, que li permetria respondre un atac militar convencional amb armes atòmiques. El desplegament de soldats nord-coreans al bàndol rus implica una altra potència nuclear en el conflicte. A això s'hi afegeix una administració Trump que, segons el Projecte 2025 –el manual conservador que vol guiar l'acció de govern el pròxim mandat–, podria reprendre les proves atòmiques al desert de Nevada.

En l'últim any, tant la quantitat com el tipus d'armes nuclears en desenvolupament s'ha incrementat, segons el SIPRI. Nou estats emmagatzemen o han detonat algun cop armes nuclears i "els riscos d'un accident o d'un error de càlcul seguiran molt presents el 2025, tant a Ucraïna com a l'Iran", diu el Cidob.

Urgències climàtiques

El 2024 ha estat l'any més càlid del qual es té registre i el primer que ha sobrepassat el llindar de l'1,5 ºC d'escalfament global. També ha estat un nou any de fenòmens climàtics extrems, com la DANA de València. I, tanmateix, la lluita global contra l'emergència climàtica "està cada vegada més mancada de lideratge polític", diu el Cidob, tal com demostra el fracàs de la COP29 de l'Azerbaidjan. Aquest 2025, l'Amazònia brasilera acollirà la COP30 amb una voluntat de "liderar aquesta lluita des del Sud Global", diu l'analista Ana Ayuso.

De nou, l'arribada de Trump al poder –decidit a "perforar, perforar, perforar"– aporta encara més pessimisme, tot i que la influència d'Elon Musk en aquest cas pot temperar-ho: en el primer mandat de Trump, el propietari de l'empresa de cotxes elèctrics Tesla es va enfrontar públicament al president per la seva decisió de sortir de l'Acord de París. "L'optimisme ve del fet que el 2025 la Xina arribarà al seu pic d'emissions de CO₂ i de consum de carbó", apunta també l'analista del Cidob Inés Arco.

Proteccionisme i austeritat

Un altre efecte clar de la tornada de Trump a la Casa Blanca serà la reactivació de la guerra comercial. Ja ha anunciat aranzels del 60% per als productes xinesos i del 25% per als de Mèxic i el Canadà. També la UE es prepara per afrontar el proteccionisme de Trump, en un moment en què "els cants de sirena de l'austeritat tornen a recórrer algunes capitals comunitàries", diu el Cidob. Tot plegat també té efectes en la lluita contra la crisi climàtica, perquè trastoca l'estratègia cap a la transició energètica. Per una banda, els països europeus intentaran contenir Trump amb mesures com "més compres de gas natural liquat", cosa que contribuirà al seu afany de "perforar". I per l'altra, tot i que hi ha una forta divisió interna, la UE probablement se sumarà al bloqueig als cotxes elèctrics xinesos, avantposant així el proteccionisme –i els temors polítics a la Xina– a la urgència de transformar el parc mòbil europeu.

Fi dels consensos sobre gènere

"L’any 2025 s’agreujarà la polarització a l’entorn dels consensos de gènere. Mentre les agendes conservadores guanyen terreny polític, els acords internacionals que durant les últimes dècades han permès avançar en termes d'igualtat de gènere, es tornen a discutir", diu el Cidob. La victòria de Trump als Estats Units i "una Unió Europea més escorada a la dreta" fan témer un retrocés en els drets adquirits per les dones i també pel col·lectiu LGBTIQ+. Després de les eleccions estatunidenques, l’assetjament i la misogínia ha estès a les xarxes comentaris com "El teu cos, la meva decisió" (your body, my choice), que han pujat un 4.600% a X.

Militarització

El món continua rearmant-se. Segons el SIPRI, el 2025 serà l’any amb més despesa militar des de fa molt de temps. Trump tornarà a pressionar els països de l'OTAN perquè elevin la seva despesa en Defensa fins al 3,5% del PIB. Alhora, l'Aliança haurà de resistir a les divisions internes respecte a Rússia, amb els països del Bàltic i Polònia que aposten per més agressivitat contra Moscou en contra de les posicions d'Hongria o Turquia. També creix l'aposta per la "militarització de la seguretat", sobretot a l'Amèrica Llatina, per fer front a l'augment de la delinqüència. Segons l'índex global de crim organitzat, almenys el 83% de la població mundial viu en països amb nivells elevats de criminalitat, quan el 2021 eren el 79%.

Un any de deportacions

El 2024 acaba amb el retorn de milers de refugiats sirians al seu país, després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad. La majoria vol esperar a veure quina Síria sorgeix de la revolta, però molts països europeus els han començat a retirar l'asil i alguns es plantegen fins i tot deportar-los. "Deportació serà la paraula clau del 2025", diu l'analista del Cidob Blanca Garcés, i recorda que serà l'any d'implementació del nou pacte europeu de migracions i asil. Però més enllà d'Europa, plana també l'amenaça de Trump de deportar 10 milions d'immigrants irregulars, com per les deportacions massives d'afganesos que es planteja l'Iran o el sistema de deportació turc reforçat amb centenars de milions d'euros de la UE.

Tecnologia

Durant el 2025, la competició tecnològica entre els Estats Units i la Xina s’accelerarà encara més i el proteccionisme tecnològic anirà guanyant adeptes (països del Sud Global han començat a introduir aranzels contra la indústria tecnològica xinesa). Alhora, la influència d’Elon Musk a la Casa Blanca també promet una major simbiosi entre Silicon Valley i el Pentàgon, amb les big tech buscant contractes de defensa i el perill que suposa l'aplicació de la IA en l'àmbit militar. "La UE també pressionarà el fre a la regulació de les big tech", diu Colomina: les noves prioritats europees posaran la seguretat per sobre de la competència.