Guia fàcil per seguir les eleccions franceses

BarcelonaGairebé 47 milions d'habitants estan inscrits per votar a les eleccions presidencials franceses que se celebren aquest diumenge, 23 d'abril. Repassem les sis claus per poder seguir aquesta primera volta i el que vindrà a continuació.

Què elegeixen els francesos?

El nou president de la República durant els pròxims cinc anys. Els francesos votaran el successor de l'actual mandatari, François Hollande, que abandona el càrrec sense optar a la reelecció, després d'haver deixat el Partit Socialista a la deriva.

Com ho fan?

A través de dues voltes. La primera és aquest diumenge, 23 d'abril, quan els francesos votaran entre els 11 candidats que han aconseguit recollir el mínim de 500 suports de càrrecs electes per presentar-se a les eleccions.

La segona volta tindrà lloc dues setmanes més tard, el diumenge 7 de maig. Aleshores, els ciutadans hauran de triar entre els dos candidats que hagin obtingut més vots en la primera ronda. Normalment, els líders que queden fora de l'elecció demanen el vot per un dels dos finalistes o per l'abstenció.

Entre qui han de triar?

En aquesta primera volta, els ciutadans francesos han de votar entre 11 candidats. Els que tenen més opcions, segons apunten les enquestes, són els cinc següents:

• Emmanuel Macron. Se'l considera un 'outsider'. Va entrar en política l'any 2012 al costat d'Hollande i va convertir-se en ministre d'Economia. El 2016 va abandonar el càrrec per fundar el seu propi moviment polític, En Marxa!, i poder presentar-se a les eleccions presidencials. Se situa al capdamunt de les enquestes amb un 24,5% en intenció de vot.
• Marine Le Pen. Va rellevar el seu pare , Jean-Marie Le Pen, al capdavant del Front Nacional l'any 2011. Des de les eleccions presidencials del 2012, ha treballat perquè la ultradreta francesa tingui opcions de liderar França. Se situa al capdamunt de les enquestes, amb un 22,5% en intenció de vot, per darrere de Macron, tot i defensar la limitació de la immigració i la sortida de França de la UE.
• François Fillon ha estat diputat, senador i ministre, a més de primer ministre de França entre el 2007 i el 2012. Ara lidera Els Republicans i segueix aplegant el vot dels conservadors malgrat haver estat imputat formalment pel desviament de fons públics. L'escàndol dels sous ficticis a la seva dona i dos dels seus fills no ha impedit que se situï en la tercera posició en intenció de vot, amb un 19,5%.
• Jean-Luc Mélenchon va deixar el Partit Socialista el 2008. Avui aplega el vot de l'esquerra sota un nou partit: La França Insubmisa. Durant la campanya, ha estat molt crític amb la França d'Hollande i, com a gran orador i per mitjà de nous mètodes, ha aconseguit guanyar posicions en intenció de vot fins a situar-se molt a prop de Fillon, amb un 18,5%.
• Benoît Hamon va ser ministre d'Educació entre el 2012 i el 2014, però va deixar el seu càrrec per dissidències amb Hollande i s'ha erigit en una 'rara avis' entre els socialistes. Tot i ser el líder del partit, no compta amb el suport dels seus principals membres.

Què ha donat de si la campanya?

La campanya electoral d'aquests comicis ha estat plena de sorpreses fins a l'últim moment. La darrera ha sigut la suspensió dels actes oficials de Fillon, Le Pen i Macron aquest divendres, després que hi hagués un atemptat als Camps Elisis de París, que va deixar un policia mort i dos agents més ferits dijous a la nit.

Quina participació s'espera?

Les estimacions estan molt per sota de la participació que va haver-hi a les eleccions presidencials del 2012, quan va ser de gairebé del 80%. Segons els sondejos, el bloc dels abstencionistes serà determinant: creixerà i molt probablement superarà els votants de Macron i Le Pen junts.

Quin clima es respira a França?

El país veí viu immers en una onada de terror jihadista. En un any i mig ha patit quatre atemptats terroristes. França es troba en estat d'emergència des de després de la sacsejada del 13 de novembre del 2015, en què l'Estat Islàmic va matar més d'un centenar de persones a la capital francesa. La seguretat ha estat en el punt de mira durant tota la campanya i ho estarà, especialment, en la jornada electoral d'aquest diumenge.