Tot el que cal saber per seguir la jornada electoral als Estats Units

BarcelonaA quina hora obren i tanquen els col·legis?

Els primers centres de votació han obert a les 6 del matí, però la majoria ho fan entre les 7 o les 8 (sis hores més a Catalunya en el cas dels estats de la costa est, els primers a llevar-se). L'excepció són tres pobles del nord de New Hampshire que com que no tenen cobertura mòbil han pogut a votar des de les dotze de la nit del 8 de novembre. Els col·legis estaran oberts fins a les 7 o les 8 del vespre hora local, la 1 o les 2 de la matinada a Catalunya. Podreu seguir els resultats en temps real a l'Ara.cat.

Hi ha 34 estats que ja van obrir el vot avançat fa dies i uns 41 milions de nord-americans ja han depositat el seu vot.

A quina hora se sabrà qui ha guanyat?

La diferència horària (de fins a 3 hores) dins els Estats Units provoca que els estats de la costa est comencin el recompte quan els de la costa oest encara no han tancat les urnes. Així, els primers resultats oficials se sabran a la una de la matinada, hora catalana, i cap a les tres es podria tenir una idea clara del guanyador, tot i que si els vots de la costa oest són decisius el resultat final pot endarrerir-se fins a les set del matí d’aquí. Quan un candidat hagi sumat 270 delegats se’l considerarà guanyador però haurà d’esperar que l’altre el reconegui com a tal per comparèixer.

Com funciona el mecanisme d'elecció?

El president dels Estats Units s’escull per sufragi indirecte. Això vol dir que els ciutadans no voten directament pel seu candidat, sinó que ho fan pels delegats del Col·legi Electoral del seu estat. El Col·legi Electoral el formen 538 delegats, repartits entre els 50 estats dels EUA més el districte de Colúmbia (la capital del país). D’aquests, un mínim de 270 han de votar a favor d’un candidat perquè aquest pugui ser nomenat. El nombre de delegats de cada estat depèn del seu nombre d’habitants.

El candidat que té més vots en un estat s’endú tots els seus delegats, excepte a Maine i a Nebraska, on sí que es reparteixen els vots proporcionalment. D’aquesta manera, si en un estat sempre hi sol haver majoria demòcrata o republicana, l’altre partit no es preocupa de fer-hi campanya.

Els esforços dels candidats se centren a guanyar en els estats clau o swing states, que són llocs on el vot sí que varia. El sistema electoral nord-americà permet que un candidat que guanya en nombre de vots al país pugui perdre la presidència. És el que va passar l’any 2000, quan el llavors candidat demòcrata, Al Gore, va perdre per 537 vots a Florida i, tot i que va tenir més vots a escala nacional que George W. Bush, no va aconseguir arribar a la Casa Blanca. Els 29 delegats de Florida van ser decisius. Tot i així, aquest cas és anòmal i només ha passat tres cops més en tota la història dels Estats Units.

Per què són importants els estats clau?

El sistema electoral nord-americà va ser creat per assegurar un cert equilibri entre població i representativitat territorial, de manera que no és tan important obtenir més vots com guanyar en determinats estats. Els estats clau són aquells on el vot és variable, que vol dir que no són tradicionalment demòcrates ni republicans i on les enquestes mostren resultats ajustats. Com que vèncer en un d’aquests estats, encara que sigui per poc, vol dir guanyar tots els delegats, hi ha molt en joc. Els estats clau aquest 2016 són principalment: Florida, Iowa, Pennsilvània, Ohio, Carolina del Nord, Michigan, Nevada i Nou Hampshire.

Qui pot votar?

Els Estats Units són un dels països on és obligatori registrar-se abans de les eleccions. A hores d’ara un 24% de la població amb edat de poder votar (51 milions de persones) continua sense estar registrada i, per tant, no podrà votar. Els requisits que s’han de complir per registrar-se varien depenent de l’estat, però és imprescindible ser major de 18 anys i tenir la ciutadania nord-americana.

Qui tria els candidats a la Casa Blanca?

Hillary Clinton i Donald Trump van ser elegits abans a l’estiu a les convencions dels seus partits, el Demòcrata i el Republicà, després d’unes llargues primàries. Durant aquest procés, a través d’eleccions o de caucus, assemblees locals, els candidats van sumar suport per a la convenció. Clinton va tenir com a gran rival Bernie Sanders, mentre que Trump va guanyar disset candidats.

Què diuen (i què no) les enquestes?

Com que la Casa Blanca es disputa, realment, en pocs estats, les enquestes d’àmbit nacional són difícils d’interpretar. Hillary Clinton ha liderat les enquestes des de l’agost, segons RealClearPolitics, que elabora una mitjana de tots els sondejos. La demòcrata tenia ahir el 46,6% de suport davant de Trump, que tenia el 44,8%. Però el que realment compta és el resultat als estats clau: a Florida, Clinton tenia ahir un avantatge d’un 1,2%, i a Ohio guanyava Trump per un marge del 3,3%. Com que el sistema és complex, mitjans com el New York Times elaboren un índex de possibilitats que té de guanyar cada candidat i ahir Clinton tenia el 85%.

A part del president què més es vota?

A les eleccions de dimarts no només s’escull qui seran els pròxims president i vicepresident nord-americans, també es vota per elegir un terç dels 100 senadors que formen la cambra alta i per renovar els 435 membres de la Cambra de Representants. Les eleccions al Senat seran decisives perquè la majoria que ostenten els republicans podria canviar depenent del que passi amb els 34 seients que estan en joc. La Cambra de Representants, que també controlen els republicans des del 2010 amb 247 membres, es renovarà sencera.

Quan hi haurà un nou president o presidenta?

D’acord amb la Constitució nord-americana, el president entrant ha de jurar el càrrec el 20 de gener de l’any consecutiu al de les eleccions. Això ens situa al 20 de gener del 2017. Durant els dies i les setmanes posteriors al 8 de novembre -si el vot és decisiu i no hi ha empat- el vencedor o vencedora es reunirà amb el seu gabinet i començarà a dissenyar la seva agenda política. A la vegada que això passi, el president sortint, en aquest cas Barack Obama, deixarà tancat el seu llegat i recollirà les seves pertinences de la Casa Blanca, a l’espera que sigui ocupada pel nou president o presidenta dels Estats Units a partir del 2017.