La guerra a Ucraïna agreuja la fam al món

L'ONU alerta que l'any que ve hi haurà entre 8 i 13 milions de persones més amb desnutrició

El mercat de Toi a Kibera Slums a la ciutat de Nairobi, Kenya
3 min

BarcelonaLa fam al món va augmentar el 2020, després de cinc anys sense fer-ho, per culpa de la pandèmia de covid-19. Ara, en un moment en què hauria de començar la recuperació, l'atac rus a Ucraïna només fa que enfosquir una situació ja molt precària. Fins ara, Rússia i Ucraïna proporcionaven més d'un terç de les exportacions mundials de cereals, però la guerra provocarà una disrupció que tindrà efectes significatius molt més enllà de les seves fronteres. A la falta de mà d'obra per fer la collita a Ucraïna –amb milions de desplaçats i mobilitzats a l'exèrcit o les defenses territorials–, la destrucció de camps de conreu, les pertorbacions en el transport i l'augment del preu de l'energia, s'hi suma la prohibició d'exportar productes bàsics, tant per part de Rússia com d'Ucraïna. Tot plegat provocarà escassetat i, en conseqüència, un encariment dels aliments.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, per les sigles en anglès), el blat és un producte alimentari bàsic per a més del 35% de la població mundial i Rússia n'és el principal exportador mundial, mentre que Ucraïna n'és el cinquè. Tots dos països proporcionen el 19% del subministrament d'ordi, el 14% de blat i el 4% de blat de moro del món. També són els primers proveïdors de colza i representen el 52% del mercat mundial d'exportació d'oli de gira-sol. A més, Rússia és el principal productor de fertilitzants, productes dels quals depenen molts països en desenvolupament, que han patit un augment del cost per l'elevada demanda i la volatilitat dels preus del gas natural.

La FAO estima que entre un 20% i un 30% de les àrees de cereals d'hivern, blat de moro i gira-sol d'Ucraïna no podran sembrar-se o recol·lectar-se la temporada 2022/23 i pel que fa a Rússia indica que "hi ha moltes incerteses sobre les futures exportacions" per les dificultats en les vendes que poden produir-se per les sancions imposades per Occident. Tot plegat fa preveure "importants repercussions per a la seguretat alimentària" al món en un moment en què els preus internacionals dels aliments ja són alts i volàtils, alerta l'organisme, que assenyala que el risc és especialment alt en uns 50 països que obtenen el 30% o més del seu subministrament de blat de Rússia i Ucraïna.

La caiguda del subministrament des de la regió del mar Negre "només podria veure's compensada parcialment per altres proveïdors", cosa que pot fer augmentar els preus internacionals dels aliments i els pinsos entre un 8% i un 22% la temporada 2022/23, que se sumen als preus actuals ja disparats. Segons la FAO, els preus dels aliments ja van patir augments significatius des de la segona meitat del 2020 a causa de la pandèmia, i els primers mesos d'aquest any han assolit màxims històrics. Els preus mundials del blat i l'ordi, per exemple, van pujar un 31% el 2021, i els de l'oli de colza i de gira-sol, més d'un 60%.

Els països més afectats

A escala mundial, la FAO estima que l'any que ve hi haurà entre 7,6 milions i 13 milions de persones més que patiran desnutrició, amb un impacte especialment acusat en països de baixos ingressos i amb dèficit d'aliments a la regió de l'Àsia-Pacífic (entre 4,2 i 6,4 milions), seguida de l'Àfrica subsahariana (entre 2,6 i 5,1 milions), el Pròxim Orient i el nord d'Àfrica (entre 400.000 persones i un milió).

Egipte, Turquia, Bangladesh i l'Iran són els principals importadors mundials de blat i compren més del 60% del seu blat a Rússia i Ucraïna. El subministrament de blat del Líban, Tunísia, el Iemen, Líbia i el Pakistan també depèn en gran manera dels dos països en guerra. La FAO indica que les perspectives pel que fa a les exportacions d'oli de gira-sol i altres olis alternatius també són incertes. Els principals importadors d'oli de gira-sol, com l'Índia, la Unió Europea, la Xina, l'Iran i Turquia, han de trobar altres proveïdors o altres olis vegetals, cosa que l'organisme avisa que pot tenir efectes secundaris sobre els olis de palma, soja i colza.

stats