Les famílies russo-ucraïneses, trencades per la guerra

Tblisi (Geòrgia)Russos i ucraïnesos es consideren pobles germans. Amb llengües i cultures semblants, comparteixen també un passat comú tant sota la bandera de l’Imperi Rus com la de l'URSS. I actualment el vincle continua sent molt estret: molts russos tenen arrels, companys de feina, parella, amics o fins i tot família ucraïnesa. A Rússia mateix hi ha 3 milions d’ucraïnesos, cosa que els converteix en la comunitat estrangera més gran. Però aquests ponts s’estan ensorrant a marxes forçades des de l’inici del conflicte i sobretot amb la intensificació de la propaganda contra Ucraïna i contra qualsevol suposat aliat de Kíiv.

La família de la Iúlia, per exemple, és mig ucraïnesa mig russa. "Tan bon punt va començar la guerra, vaig escriure a la meva cosina i ella em passava captures de mitjans d’allà. Sempre fent servir l’expressió operació militar”, diu aquesta ucraïnesa que té família a Rússia. Aquesta manera de referir-se al conflicte armat admet que la “cabreja”. Posteriorment, en van poder parlar amb més detall, explica, i la Iúlia va passar a la seva cosina "notícies de molts mitjans". "Li deia que no es creiés res del seu govern i dels seus mitjans [estatals]”, relata, i diu que la seva cosina li va explicar que a Rússia “es detenia tothom, nens i avis, que sortien a protestar”, però no va explicar “res sobre política” i només deia que “estava molt preocupada pels familiars a Ucraïna”. La cosina, actualment treballadora pública, ha rebut avisos dels seus caps de no implicar-se en cap “acte d’aquests”.

Però després d’haver estat parlant activament a finals de febrer, la Iúlia ha deixat de parlar tan sovint amb ella perquè “s’ha cansat de passar-li vídeos i que ella no es posicioni". "Aquest és el gran problema”, diu, tot i que està segura que li sap greu el que passa, “com a la majoria dels russos”. El seu cosí sí que s'havia posicionat obertament contra la invasió i “estava preocupat perquè el cridessin a files”, però la Iúlia lamenta que ara no s'hi pot comunicar perquè només hi tenia contacte a través de les xarxes socials que actualment estan bloquejades a Rússia.

La Iúlia creu que no s’ha “distanciat” dels seus cosins, però sí que li ha “quedat clar que som molt diferents”. El que més l'ha impactat és que quan va dir a la seva cosina que sortís a manifestar-se “no només pels ucraïnesos, sinó també pel vostre país”, la resposta que en va rebre va ser: “Bé, per una mica més de pobresa no passa res, ja ens hi hem acostumat, no cal fer-ne un drama”. Famílies com la de la Iúlia tindran dificultats per veure's aviat, perquè haurien de trobar-se en un “país neutral”, diu.

Ucraïnesos a Rússia

El Mikhaïl –nom fictici per preservar-ne la integritat– és un dels molts russos que té família a Ucraïna i està en contra del conflicte. Lamenta que una part important de la seva família defensa l'anomenada “operació militar especial” contra Kíiv, repetint consignes del Kremlin com la lluita per “desnazificar Ucraïna” o minimitzant l’impacte dels atacs a Ucraïna. A pesar de tenir família a Khàrkiv, una ciutat ucraïnesa que ha patit dures ofensives aquestes últimes setmanes, donen un suport ferm a l’exèrcit rus.

"El meu cosí [ucraïnès] va arribar a Rússia el 2014 fugint del reclutament i ara està emprenyat, la seva mare és a Khàrkiv. Ara vol marxar de Rússia i no sé la seva opinió de manera exacta perquè no la vol transmetre per telèfon, però es nota què pensa. Sap que es pot trobar un policia que li miri el telèfon”, explica el Mikhaïl. El conflicte ha produït un distanciament entre la part de la família que es posiciona al costat de Putin i la resta de familiars, sobretot la branca ucraïnesa. El Mikhaïl tem que aquesta situació perduri, perquè “pot afectar de forma permanent” la relació entre els diferents membres de la família. Quan va parlar amb aquest diari sabia que com a mínim la branca ucraïnesa estava bé.

Discurs únic

Per convèncer els seus compatriotes de la necessitat del conflicte per “desnazificar” Ucraïna, les autoritats russes han limitat què es pot dir. Els mitjans de comunicació tenen prohibit fer servir les paraules guerra i invasió per parlar del que passa a Ucraïna, tots estan obligats a fer servir expressions com operació militar especial, que és com Vladímir Putin s’hi va referir el 24 de febrer quan va començar el conflicte. El Roskomnadzor –el servei federal de supervisió de telecomunicacions, TIC i mitjans de comunicació– va avisar una desena de mitjans que sí que van fer servir aquestes expressions. Posteriorment, dos es van veure obligats a tancar, Dozhd i l'emissora Eco de Moscou. Aquest mateix organisme va bloquejar xarxes socials com Facebook, Twitter, Instagram i TikTok, així com mitjans estrangers com la BBC i webs ucraïneses.

Tancant més el discurs, es va aprovar una llei que permet sancionar amb fins a quinze anys de presó qui publiqui fake news contra l’exèrcit rus. Després d’aquesta nova llei, el president rus va declarar públicament que Rússia “no ha bombardejat Ucraïna” i que creia que aquestes acusacions eren “mentides clamoroses”.