'Guerra' franco-britànica pel peix al voltant de l'illa de Jersey

LondresGuerra naval entre França i el Regne Unit, o una mena de simulacre ridícul, amb motiu del Brexit i de les quotes de pesca imposades per les autoritats de l'illa de Jersey –territori autònom pertanyent a la Corona britànica– a la flota francesa amb base a Normandia i la Bretanya. Després que dimecres al vespre, en un excés de gesticulació, Downing Street ordenés que dues fragates de la Royal Navy patrullessin les aigües jurisdiccionals de l'enclavament del Canal –molt més a prop de la costa nord-oest de França que no pas de la del sud de la Gran Bretanya– a causa de l'amenaça de bloqueig del port de Saint Helier pels pescadors francesos, aquest dijous París també ha enviat dues patrulleres a la zona.

El ministre francès d'Afers Europeus, Clément Beaune, ha assegurat a l'agència France Presse que el seu govern "no seria intimidat" per la demostració de força del Regne Unit.

D'acord amb testimonis presencials que han difós els mitjans de comunicació britànics, des de primera hora d'aquest matí la presència de fins a una seixantena de pesquers francesos s'ha fet evident als voltants del port de la capital de l'illa de Jersey, però sense arribar a bloquejar-ne l'entrada. De fet, les embarcacions que s'hi han manifestat han permès la sortida d'un vaixell de càrrega que és vital per a l'abastiment d'aliments de l'illa, sense obstaculitzar-ne el retorn al Regne Unit. Amb tot, algunes imatges difoses per Sky News han mostrat com un vaixell francès de pesca carregava contra un de Jersey.

La pretensió dels armadors francesos era continuar amb la protesta fins que les autoritats de Jersey no revisin a l'alça el nombre de llicències de pesca que els concedeixen. Però el cert és que poc després de les dues de la tarda d'aquest dijous, els francesos han decidit tornar als seus ports d'origen, a la costa de Normandia i Bretanya, després que representants de Jersey i les confraries acordessin establir negociacions per mirar de posar fi a l'escalada de la tensió.

Arran de l'entrada en vigor de l'acord comercial entre la Unió Europea i el Regne Unit, l'1 de gener, el govern autònom de Saint Helier ha rebaixat dràsticament les quotes. Dels 344 vaixells que havien demanat la llicència, només l'han obtingut 41. D'acord amb la versió francesa, el 80% de la flota del país podria quedar sense feina si es manté la prohibició de Jersey, efectiva des de la setmana passada.

L'accés als bancs de pesca britànics per part de la flota comunitària va ser un dels factors que més van retardar la consecució d'un acord comercial quan s'acabava el període de transició del Brexit, el 31 de desembre. Encara que té un pes econòmic mínim, tant per al Regne Unit com per a la Unió, i també per a França, el simbolisme del sector pesquer és enorme.

I tant Boris Johnson, primer ministre britànic, com Emmanuel Macron, president de la República Francesa, tenen molt interès de no decebre els pescadors. Especialment Macron, que té eleccions presidencials l'any vinent i ja sent l'alè al clatell de la ultradretana i antieuropeista Marine Le Pen.

Una transició complexa

Tot i la pressió de la flota francesa, des de Saint Helier la intenció és no fer-ne gaire cas. El ministre d'Afers Estrangers del govern de Jersey, el senador Ian Gorst, ha reconegut aquest dijous a la BBC que "la manifestació [dels pescadors] ha sigut pacífica, tal com s'esperava". "Sempre hem sabut que la transició dels acords previs al Brexit que teníem amb França als actuals seria difícil. El que és important és que hem respost fermament a la desproporcionada amenaça de París, i ara al potencial bloqueig. Però la resposta als desafiaments a què fem front és parlar i la diplomàcia". Un desig que, finalment, almenys en principi, s'ha imposat.

Quan divendres passat es van fer efectives les noves quotes, algunes veus es van alçar des de París assegurant que o Jersey rectificava o tallarien el subministrament d'energia elèctrica de l'illa, ja que el 95% de la que s'hi consumeix hi arriba per tres cables submarins des de França. Aquestes declaracions van ser un excés verbal gens ben rebut per Downing Street, i Boris Johnson l'ha sabut aprofitar molt bé. Perquè hores abans de l'inici de la jornada electoral que aquest dijous viu la Gran Bretanya ha pogut demostrar que el seu compromís amb els pescadors, exhibit al llarg de la campanya del Brexit, i posteriorment, no havien sigut només paraules.

En funció dels acords entre la Unió Europea i el Regne Unit, la flota de pesca francesa que treballava a les aigües de Jersey podrà seguir pescant sempre que demostri que històricament ho ha fet. París, però, lamenta que les imposicions de Jersey sobre la documentació per acreditar els drets històrics no s'hagi consensuat abans. En aquest sentit, aquest dijous, des de Brussel·les la Comissió Europea ha acusat el Regne Unit de trencar l'acord comercial, que l'Eurocambra va ratificar la setmana passada. La Comissió afirma que Londres no ha justificat ni advertit prèviament sobre les condicions especials associades a les llicències de pesca, una actitud contrària a les seves obligacions derivades de l’acord comercial.

Jersey és l'illa més gran de les del Canal. La seva política exterior està governada pel Regne Unit, un país tercer per a Brussel·les.