La ‘guerra’ de les moçambiqueses

BarcelonaMoçambic commemora el 25 de juny els 40 anys d’independència. Els colonitzadors portuguesos van abandonar el país africà gairebé de la nit al dia, quan es van adonar que, després d’anys de violència entre guerrilles, les ànsies de sobirania anaven seriosament. Però aquell dia del 1975 no va ser l’inici d’una història d’èxit i es va encadenar la guerra per l’alliberament nacional amb la civil, animada sense complexos per la Sud-àfrica de l’apartheid, que volia evitar per tots els mitjans tenir un veí marxista-leninista. La guerra civil va durar 17 anys i el 1992 va portar una pau aigualida a un país massacrat econòmicament i físicament, amb més de cinc milions de desplaçats i 900.000 morts. Així, el govern, sempre presidit pels exguerrillers de Frelimo, ha hagut de reconstruir un país de les cendres. Avui més de la meitat dels 26 milions de moçambiquesos, el 54%, viuen en l’absoluta pobresa, i l’esperança de vida supera per poc els 50 anys.

L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) té diversos projectes oberts en aquest país, banyat per l’Índic i beneït per unes bosses de gas descobertes fa pocs anys. Convidada per aquest organisme, la ministra de Gènere, Infància i Acció Social de Moçambic, Cidália Manuel Chaúque, ha passat recentment per Barcelona per explicar, segons assegura, que la situació de la dona avança lentament “a tots els nivells” però amb pas ferm, tot i que les estadístiques encara revelen un altíssim percentatge de matrimonis prematurs o quotes més elevades d’analfabetisme entre la població femenina.

Alta natalitat

Un dels problemes és la poca incidència de les polítiques de planificació familiar i la pobra acceptació de l’ús d’anticonceptius, malgrat les campanyes públiques de conscienciació. Així, la ministra admet que les dones tenen “com a mínim cinc fills” perquè, sobretot en l’àmbit rural, encara hi ha “la creença cultural” que la descendència “serà una font de subsistència i d’ajut” amb les feines de casa i del camp. En realitat, l’alta natalitat impedeix que es puguin frenar els alts índexs de malnutrició infantil, que encara voregen el 40% en nens menors de cinc anys, segons les dades de l’Unicef.

Una de les prioritats del seu ministeri és acabar amb una pràctica estesa que, segons ella, també respon a “la cultura” local però que ella titlla de “crim”. Es tracta dels matrimonis infantils, en què s’obliga a casar nenes de 13 i 14 anys, amb els perills que els comportarà per a la seva salut física i psicològica. Amb les unions, les famílies aconsegueixen quedar-se amb una boca menys per alimentar o pagar amb el dot els deutes que han contret. “Quan es casen deixen d’anar a l’escola o moltes famílies ja no volen que hi vagin perquè s’han de quedar a casa cuidant els germans”, afirma Chaúque. Segons la ministra, avui en dia el 47% de les nenes estan escolaritzades, un percentatge baix però que suposa un “pas important respecte al 24%” de fa una dècada. El govern prepara “programes de conscienciació” per premiar les famílies que matriculin les menors. “Hem de fer-los veure que una nena té més bon rendiment escolar que un nen i que que tingui formació serà beneficiós per a la família i per a la societat en general”, indica. El VIH, amb la malària, és una de les grans plagues. Precisament, l’ACCD dóna suport a un pla de lluita contra el virus, que afecta el 12% de la població adulta i ha deixat orfes 1,5 milions de nens, segons l’Unicef. La transmissió sovint arriba a través dels moçambiquesos que van a treballar a les mines i es passen llargues temporades fora de casa, compaginant dues famílies alhora, en molts casos. “Quan tornen contagien la dona, que molts cops ni se n’assabenta”, lamenta la ministra.