La "guerra a l'ombra" contra els vaixells del golf Pèrsic

TunisFa més dos anys que Israel i l'Iran han estès la seva batalla geoestratègica a les aigües del golf Pèrsic i del golf d'Oman. Els mitjans locals l'han anomenada "guerra a l'ombra", i consisteix en el llançament de petits atacs mai reivindicats contra els vaixells comercials de l'adversari. L'últim episodi de la picabaralla entre Teheran i Tel-Aviv va tenir lloc la setmana passada, es va saldar amb dues víctimes mortals i amenaça amb provocar una escalada de tensió que faci descarrilar les negociacions per fer reviure l'acord nuclear amb l'Iran. L'incident ha coincidit amb la presa de possessió dijous del nou president iranià, Ibrahim Raïsi, pertanyent al sector dels falcons dins el règim dels aiatol·làs.

Si bé és cert que alguns petroliers iranians ja havien sigut objecte de l'assetjament per part d'Israel o els EUA en les dècades anteriors, el 2019 va significar un punt d'inflexió en el nombre d'atacs, i és on situen els experts l'inici de la "guerra a l'ombra" a les aigües del golf Pèrsic i també del mar Roig. "Una dotzena d'atacs israelians contra vaixells iranians han tingut lloc els últims anys sense cap objecció per part dels Estats Units o de la Unió Europea", comenta l'analista iranoamericà Trita Parsi, que ofereix una xifra que coincideix amb l'estimació del diari israelià Haaretz. El govern israelià sempre ha negat oficialment l'autoria d'aquests atacs, però alguns dels seus agents els han reconegut off the record.

Els atacs van coincidir amb l'estratègia de "màxima pressió" envers Teheran de l'administració Trump per forçar-lo a fer concessions i marcar-li algunes línies vermelles. Normalment, les accions consisteixen en petites explosions amb l'objectiu de provocar danys materials en les embarcacions que els impedeixin arribar al seu destí o bé destrueixin una part del carregament. Es creu que les naus atacades portaven carregaments de petroli al règim sirià d'Al-Assad i trencaven l'embargament internacional contra l'Iran, o bé armes i finançament per a Hezbol·lah, la milícia libanesa proiraniana en conflicte sempre latent amb Tel-Aviv. De fet, per protegir el subministrament de Damasc, alguns petroliers iranians han sigut escortats els darrers mesos per embarcacions militars de Rússia, estret aliat d'Al-Assad.

Ara bé, aquest abril, per primer cop, el vaixell objecte de l'atac va ser de tipus militar, per bé que operava de forma encoberta. Es tracta de l'MV Saviz, una nau que feia labors d'intel·ligència a prop de la costa iemenita. Fins ara, l'Iran no havia respost a aquest atac, com tampoc ho havia fet contra els actes de sabotatge a la seva planta nuclear de Natanz o l'assassinat d'un dels seus més prestigiosos científics nuclears al febrer. Tanmateix, a Teheran molts van creure que s'havien travessat algunes línies vermelles amb aquestes accions hostils, però es temia que una resposta pogués comprometre les negociacions en curs a Viena per fer reviure l'acord nuclear firmat per Obama i aixecar les sancions que ofeguen l'economia iraniana.

Prova per a Naftali Bennet

En els últims dos anys, l'Iran ha respost assetjant embarcacions israelianes, si bé la xifra d'accions hostils ha sigut més petita. "En el que sembla un esforç de contenció per a totes dues bandes per evitar una escalada, cap dels vaixells atacats ha patit danys seriosos", escrivia recentment Farzin Nadimi, investigador del Washington Institute. Tanmateix, la setmana passada Teheran va travessar una línia vermella -potser involuntàriament- en el seu atac contra una embarcació d'una companyia israeliana, ja que, per primer cop, hi va haver dues víctimes mortals: el capità, romanès, i un guàrdia de seguretat britànic. Per bé que el règim dels aiatol·làs nega cap responsabilitat en els fets, tant els serveis secrets nord-americans com els israelians i els britànics assenyalen un dron sorgit de territori iranià com a causant de l'explosió.

Aquest incident representa tota una prova per a Naftali Bennet, el primer ministre israelià, que havia advocat per actes de revenja taxatius quan era ministre del gabinet Netanyahu. El dubte és si hi haurà una acció de resposta coordinada entre els països afectats, a més dels EUA, tal com va donar a entendre el secretari d'Estat nord-americà, Anthony Blinken. "Estem en estret contacte i coordinació amb el Regne Unit, Israel, Romania i altres països, i hi haurà una resposta col·lectiva", ha declarat Blinken. En cas de ser així, la seva contundència podria ser més limitada, però el risc d'escalada és evident.

En tot cas, l'incident arriba quan les negociacions a Viena estan en un punt mort. Com que només faltava tancar alguns serrells, els negociadors occidentals estaven convençuts que l'acord arribaria abans de les eleccions presidencials iranianes del juny o, almenys, abans de la presa de possessió del nou president. No ha sigut així, i la condició de falcó de Raïsi podria complicar la firma del nou acord. Segons l'agència d'intel·ligència nord-americana Stratfor, els últims moviments hostils de Teheran pretenen reforçar la seva posició en les negociacions nuclears, però és una aposta arriscada. "Si la situació entre Israel i l'Iran se situa fora de control, podria posar en risc les negociacions. Com que és contrari a l'acord, potser és el que Israel està buscant", sentencia Parsi.