Per què la guerra de l'Afganistan ha sigut un negoci bilionari

Barcelona"La gent diu que el Pentàgon no té una estratègia, però s'equivoca. L'estratègia és: 'No atureu el flux de diners, feu que creixi'". Les paraules del coronel John Boyd, l'expilot de caces de la Guerra de Corea, assessor militar i autor d'una influent teoria de la guerra, ressonen avui amb la retirada dels Estats Units de l'Afganistan. I és que el terrible cost humà, polític i de seguretat de vint anys d'intervenció nord-americana no ha sigut tan desastrós per a la indústria militar dels EUA (ni tampoc per a la britànica), que ha vist com la pluja de milions no s'ha interromput mai.

Des del setembre del 2001, quan George W. Bush va autoritzar l'ús de la força militar a l'Afganistan en resposta als atemptats d'Al-Qaida de l'11 de setembre, els Estats Units han gastat més de 2,3 bilions de dòlars a l'Afganistan, és a dir, uns 300 milions de dòlars diaris (254 milions d'euros), segons els càlculs del Watson Institute.

Les partides pressupostàries evidencien quines han sigut les prioritats de la Casa Blanca en el conflicte. Uns 800.000 milions de dòlars s'han dedicat a operacions de contrainsurgència, uns 85.000 milions a entrenar i equipar l'exèrcit afganès (que s'ha fos davant l'ofensiva dels talibans en cosa de setmanes) i uns 36.000 milions a la governança i el desenvolupament. Per combatre el tràfic de drogues –principal font de finançament dels integristes– i per a ajuda humanitària, amb prou feines s'hi han dedicat 4.000 milions de dòlars, respectivament.

Disparats a la borsa

"Si vostè hagués invertit 10.000 dòlars en les cinc principals empreses militars dels Estats Units el setembre del 2001, i hagués reinvertit tots els beneficis des d'aleshores, la mateixa cartera d'accions avui valdria deu vegades més", conclou John Schwarz en un article al prestigiós portal de periodisme d'investigació The Intercept. "Per això és incorrecte concloure que la presa de l'Afganistan pels talibans amb la retirada nord-americana signifiqui que la guerra ha sigut un fracàs. Al contrari, des de la perspectiva d'alguns dels homes més poderosos dels Estats Units pot haver sigut un èxit extraordinari. Sobretot per als membres dels consells d'administració dels cinc principals contractistes de defensa, que han fitxat alts oficials retirats", conclou.

I una bona part d'aquests diners s'han dilapidat clarament, com ha denunciat –en informes tan sistemàtics com ignorats– John Spoko, l'inspector general per a la reconstrucció afganesa nomenat pel president Barack Obama el 2012. Entre molts altres despropòsits, la seva oficina va destapar el 2017 que s'havien gastat 28 milions de dòlars dels contribuents nord-americans per pagar el disseny de camuflatge dels uniformes dels soldats afganesos a un contractista privat... amb un dibuix pensat per amagar-se en entorns boscosos que no funciona als paisatges desèrtics que dominen el país. "El ministre de Defensa afganès havia escollit aquell dibuix... ¿i si els hagués demanat de color rosa, també els hauríem comprat sense fer cap pregunta? És de bojos. Hem malbaratat 28 milions de dòlars en nom de la moda, perquè un ministre va pensar que era més bonic", lamentava Spoko en declaracions a USA Today.

Anècdotes a banda, hi ha més contractes milionaris que també han sigut un autèntic fiasco. A finals de juliol, poques setmanes abans de la retirada nord-americana, el Pentàgon va lliurar a l'exèrcit afganès 37 nous helicòpters del model UH-60, fabricat per Lockheed Martin Corporation, cadascun dels quals costa més de 10 milions d'euros. El problema és que ja s'havien lliurat 53 d'aquests aparells abans a la regió en els últims anys i pocs d'aquests són operatius, perquè els mecànics afganesos no poden assegurar-ne el manteniment. De fet, se n'encarregaven els contractistes nord-americans, que en les últimes setmanes van abandonar precipitadament el país. Durant anys, els Estats Units van proveir l'exèrcit afganès amb helicòpters de fabricació russa, els MI-17 (amb un cost de 3,8 milions d'euros cada aparell), màquines que els pilots i mecànics locals coneixien des de feia dècades i que funcionaven millor a gran altitud, a les parts muntanyoses del país. Va ser així fins que es va destapar la corrupció del coronel nord-americà al capdavant del programa, Norbert Vergez, que va acabar confessant relacions tèrboles amb la màfia russa. Però ara l'inspector Spoko ha denunciat que els nous helicòpters que es van servir després "són l'aparell equivocat per al país i els afganesos no els poden fer servir: tal com van arribar allà, van ser abandonats i encara els veus a l'aeroport de Kabul rovellats i amb plantes creixent al voltant seu".

Portes giratòries

Segons una investigació del Projecte de Supervisió del Govern del 2018, almenys 380 alts càrrecs del departament de Defensa i oficials d'alta graduació van passar en una dècada a treballar com a lobistes, consultors o executius de contractistes d'empreses militars menys de dos anys després d'haver abandonat l'exèrcit o l'administració. Entre ells hi havia 25 generals, 9 almiralls, 43 tinents generals i 23 vicealmiralls. El cas més conegut és el de James Mattis, el general que després de retirar-se es va incorporar al consell d'administració de General Dynamics durant tres anys, abans de convertir-se en el secretari de Defensa de Donald Trump i, posteriorment, tornar a la mateixa empresa. Lloyd Austin III, el seu successor amb Joe Biden, havia estat director de Raytheon, el segon contractista de defensa del país.