Iaroslav Hritsak, professor de la universitat de Lviv: "És una guerra de desgast: Putin arribarà fins on trobi resistència"

Enviada especial a Lviv (Ucraïna)Iaroslav Hritsak, professor d’història de la Universitat Catòlica de Lviv, ens rep a la cafeteria de la universitat, vestit amb una dessuadora on es llegeix “soc ucraïnès i m’agrada la llibertat”. Va ser assessor de l’expresident Petró Poroixenko.

Tres dies de bombardejos russos. Us ho havíeu arribat a imaginar?

— Sí i no. De fet, des de la guerra de Geòrgia, el 2008, el Kremlin va adoptar una nova estratègia. I el 2014, en plena revolta de Maidan,  Andrei Illarionov, que havia estat conseller de Putin, va revelar el seu pla, però ningú li va fer gaire cas, perquè aleshores semblava increïble. Putin estava amoïnat perquè estava perdent Ucraïna: sorgia una nova generació de joves que no recordaven els temps de l'URSS i que no tenien cap simpatia especial per Rússia i se sentien més propers a Occident. El compte enrere havia començat: si Putin volia mantenir Ucraïna sota el seu control, no podia perdre el temps.

 I quin era aquest pla?

— Era dividir Ucraïna en tres parts. La primera havia de ser integrada a la Nova Rússia: amb l’entrada de l’exèrcit rus, que seria rebut amb flors per la població russòfona, per donar al Kremlin el control de la costa del mar Negre i el centre industrial del país (que no és Donetsk sinó Dnipró). La segona, la Ucraïna central, que seria un estat en mans d’un govern titella del Kremlin. La tercera, la Ucraïna Occidental, quedaria fora del pla, perquè era massa "tòxica".

Però aquest pla no va funcionar el 2014, amb la insurrecció del Donbass.

— No, perquè la majoria de russòfons a l’est d’Ucraïna s’hi van oposar. El pla original de Putin era anar molt més enllà del Donbass. Ara ho torna a intentar, però cap de les autoritats locals de l’est d’Ucraïna, ni els funcionaris, s’ha passat al bàndol rus. I això és molt significatiu. Els ucraïnesos russòfons no volen Rússia. No dic que tots estiguin disposats a combatre, però se senten ucraïnesos.

 I si va fracassar aleshores, per què ara ho torna a intentar?

— Perquè ara Putin se sent fort. Ell entén Occident. No es tracta d’Ucraïna, sinó de les debilitats d’Occident, que ha fracassat a l'Afganistan, al Kazakhstan i a Bielorússia. Hi ha un nou govern a Alemanya i Macron té eleccions a l’abril. I també Biden, que Putin creu que farà com Obama i no ens donarà una forta ajuda militar. Putin és molt bo en la tàctica, però gens en l’estratègia a llarg termini: és la típica mentalitat kagebista. Però crec que aquest cop s’ha equivocat, i que no ha entès que Ucraïna no és el que ell es pensa.

Vostè havia treballat a l’oficina de l’expresident Petró Poroixenko, que ara està a l’oposició. Què opina sobre com està conduint la guerra el president Volodímir Zelenski?

—  Ho està fent excepcionalment bé. Jo no el vaig votar, perquè el veia com un producte mediàtic. I ho era. Sempre faig èmfasi en el problema generacional, però és que Zelenski i el seu equip estan tots a la quarantena. I la mitjana d’edat del parlament era de 56 anys. I ara és de 28. És russòfon i jueu. I sabíem des del principi que no era pro-rus, però era una mica un simulacre. Jo al principi no hi confiava. Es va fer popular amb un programa de televisió. I va guanyar les eleccions perquè prometia fer la pau al Donbass negociant amb Putin i acabar amb la corrupció. La gent el va votar perquè estaven cansats de la guerra i de la corrupció. El seu missatge era populista, com el de Boris Johnson.

I la pau no va arribar.

— No. Ho va intentar per tots els mitjans, però Putin ni tan sols el va tractar com un president. Tampoc ho feia amb el [president pro-rus] Víktor Ianukóvitx ni amb cap dels presidents ucraïnesos, perquè ell creu que Ucraïna no és un país. Ara és un president seriós, i crec que la seva popularitat està creixent. El més important és que s’hagi negat a acceptar la proposta de Biden de ser evacuat.

 L’atac rus ha unit la societat ucraïnesa?

— La meva impressió és que sí, pel que veig a les notícies i pel que parlo amb els meus col·legues d’arreu del país. La gent està patint sota les bombes, i s’han tornat radicalment contra Putin. Perquè el problema no és la llengua, si som russòfons o parlem l’ucraïnès. El problema és que Putin és sinònim de guerra. I els ucraïnesos tenim una llarga memòria de la guerra. La consigna "Guerra mai més" és el que unifica tots els ucraïnesos.

 Què respon al discurs de Putin de dilluns, on negava l’existència d’Ucraïna com a nació?

— Putin no veu Ucraïna com una entitat, creu que lluita contra Occident en territori ucraïnès. No té cap sentit. Putin es creu un Déu que pot tenir tot el que vulgui. No li importa la vida humana. Vol complir el seu pla. I diu que els ucraïnesos som nazis, seguint el mite de Stalin. Està rehabilitant la lògica de Stalin i ho fa denunciant Lenin.

 Creu que ara el pla de Putin tornarà a fracassar?

— Ho espero, i farem tot el que puguem. Pensem que els seus recursos són limitats: Rússia és un país molt gran però no gaire eficient. Potser m’equivoco, però penso que tot depèn de nosaltres. Hem de resistir tant com puguem. És una guerra de desgast: si resistim, Rússia no ho pot aguantar gaire temps. És molt important que mostrem resiliència, aleshores ens arribarà l’ajuda. Només han passat tres dies, però penso que han sigut crucials.

 La invasió russa no avança com preveia el Kremlin?

— No. Putin comptava amb una guerra llampec. Que en un o dos dies s'hauria apoderat de les grans ciutats. I per ara no ho està aconseguint. Putin s’aturarà allà on trobi prou resistència: sigui a la frontera de Polònia o al centre del país o a l’est. Però Kíev és important, perquè va emergir com a capital fa només vint anys, al primer i al segon Maidan. Cal controlar-la per desfer Ucraïna.