Guerra pel control de les faveles a Rio en plena crisi del covid-19
Els enfrontaments entre narcos i paramilitars s’agreugen per la falta de control policial, enfocat en la pandèmia
São PauloNo hi ha treva pel covid-19 a les faveles de Rio de Janeiro. Els narcotraficants i els milicians (com es coneixen els paramilitars al Brasil) que han decretat el toc de queda als barris pobres que controlen, imposant el confinament amb coacció, s’han llançat a una guerra oberta per conquerir noves possessions territorials, ara que les forces de seguretat estan mobilitzades en accions de prevenció del coronavirus.
Coincidint amb les primeres mesures restrictives pel covid-19, anunciades el 13 de març pel governador de Rio, Wilson Witzel -un bolsonarista ara enemistat amb el president ultra-, va esclatar un nou capítol d’una batalla entre les tres principals faccions de narcotraficants brasilers, el Comando Vermelho (CV), que és la més poderosa; el Terceiro Comando Puro (TCP) i Amigos dos Amigos (ADA), i grups organitzats i armats de milicians, formats per policies, militars i bombers.
Mobilitzats narcos de 20 ciutats
En les últimes tres setmanes ja es comptabilitzen atacs en nou faveles de la zona nord i oest de Rio, als barris de Costa Barros, Realengo, Quintino, Penha, Campo Grande i Olaria, a ciutats de l’àrea metropolitana i al nord de l’estat, a la localitat de Macaé.
No hi ha xifres de morts, però, segons la intel·ligència policial, s’han mobilitzats narcos de 20 ciutats brasileres per participar en les diferents accions de combat.
Les invasions tenen lloc en zones amb un alt índex de criminalitat quan grups armats amb fusells d’assalt, i a vegades amb uniformes de camuflatge, ataquen per sorpresa, normalment a la nit o primera hora del matí, zones poblades de difícil accés controlades per grups rivals. La població indefensa, reclosa a casa, es converteix en hostatge i s’amaga com pot per evitar les temudes bales perdudes.
No hi ha poder públic. Les accions policials a les àrees de conflicte s’han reduït ostensiblement. Els tirotejos amb presència d’agents han baixat les últimes tres setmanes a la meitat: del 35% al 17% dels que tenen lloc a la ciutat de Rio. Les forces de seguretat ara reforcen les mesures de bloqueig del covid-19, com el control i l’accés al transport públic.
L’esclat de violència ha posat fi a equilibris de poder, com el consorci que hi havia a les faveles de Morro de Dezoito i Sagú, recuperades pel Comando Vermelho la setmana passada després de quatre atacs. Fins ara narcos del Terceiro Comando Puro i paramilitars, que han contraatacat conjuntament, dominaven la regió: es permetia la lliure venda de drogues i els paramilitars extorsionaven els comerciants i imposaven el monopoli de la venda de bombones de butà i la televisió per satèl·lit pirata.
Base electoral de Bolsonaro
Els barris controlats per la milícia han funcionat com a base electoral de Jair Bolsonaro durant els 30 anys que ha estat diputat a Brasília, en què ha introduït tres dels seus fills al món de la política. En un principi aquestes organitzacions il·legals van ser creades per frenar els narcos davant la inacció pública a les faveles i als barris pobres de l’oest de Rio. Amb el temps, però, s’han transformat en faccions criminals que trafiquen amb armament i que ara fins i tot defensen interessos comuns amb els seus teòrics enemics.
La Policia Civil ja alerta que l’espiral de violència, amb atacs i contraatacs, continuarà les pròximes setmanes i que podria estendre’s a altres indrets mentre les forces de l’ordre públic estiguin mobilitzades pel covid-19.
Aquesta guerra ha afegit encara més dramatisme a la vida d’una part dels dos milions de brasilers que viuen a les faveles, on és físicament impossible posar en pràctica les mesures d’aïllament social, ja que les famílies comparteixen un mateix barracó sense aigua corrent.
Casos diagnosticats en 12 faveles
Ja hi ha 12 faveles repartides per tota la geografia de la ciutat amb casos diagnosticats de coronavirus. Sense el suport públic, les mateixes comunitats estan creant estratègies de prevenció.
En aquests barris pobres es concentra el percentatge més alt de beneficiaris de la renda mínima de 600 reals (uns 110 euros) durant tres mesos que el Congrés ha aprovat per als 30 milions de brasilers que viuen en l’economia submergida. El govern de Bolsonaro, però, s’ha dedicat a boicotejar deliberadament la seva implementació i encara ara no s’ha fet efectiu el primer pagament. Aquesta situació augmenta el neguit social dels més desafavorits i vulnerables, que estan vivint una situació límit, i alguns dels quals ja passen gana.