La guerra de bandes, possible causa d'una gran explosió a Suècia

BarcelonaUna forta explosió va despertar de cop els veïns d’un bloc de pisos del centre de la ciutat sueca de Göteborg dimarts a la matinada. De seguida un incendi es va estendre per l’edifici i va deixar una vintena de ferits, quatre d’ells de gravetat. Quatre veïns van haver de ser ingressats a l’UCI, tot i que aquest dimecres ja només n’hi quedava un. Unes 150 persones han hagut de ser desallotjades de casa seva i, de moment, no saben quan hi podran tornar. 

Aquest és el balanç d’un incident encara amb interrogants, ja que la policia no ha confirmat què l’ha provocat. Malgrat tot, hi ha una possible causa que es valora des del primer moment: que sigui un capítol més de la guerra de bandes criminals vinculades al narcotràfic que fa anys que assota aquest país escandinau i que ha provocat un augment de tirotejos i explosions els últims anys.

Aquest dimecres, la policia sueca ha donat algunes pistes que apuntarien cap a aquesta direcció. “Tenim diverses teories, però la principal és que es va produir una detonació en aquesta adreça”, ha dit el portaveu de la policia d’aquesta regió, Christer Fuxborg, a la ràdio pública sueca. Les autoritats policials van descartar des de bon principi que l’explosió tingués una causa natural o fos un atemptat terrorista. Quedava oberta l’opció que hagués sigut un accident, potser per una fuga de gas, però això també ha quedat descartat aquest dimecres. La “detonació” és, doncs, la hipòtesi principal. I les bandes lligades al narcotràfic, les principals sospitoses.

La policia investiga si algun dels residents de l’edifici havia rebut amenaces. Diversos mitjans locals han informat que al bloc hi viu un agent de policia que va treballar contra el crim organitzat i que va declarar en diversos processos judicials. “Això, de moment, només són hipòtesis”, ha insistit Fuxborg.

Reacció política

El mateix dimarts, poques hores després de l'explosió, el primer ministre suec, Stefan Löfven, i el ministre de l'Interior, Mikael Damberg, van sortir en roda de premsa, tot i que no tenien cap informació concreta per aportar. Però l'aparició del principal responsable polític del país dona una imatge de la importància que ha agafat aquest tipus de violència. El diari Göteborgs Posten, de referència a la regió, apuntava a un dels fets que provoca que la guerra de bandes tingui cada cop més pes a l’agenda política i mediàtica: ja no és una violència restringida als guetos i als membres vinculats amb la delinqüència, sinó que cada cop hi ha més risc que terceres persones acabin afectades, especialment amb les detonacions. Un dels reporters especialitzats en successos d'aquest diari assegurava que aquesta explosió feia obrir els ulls: “De sobte, ens pot passar a tots”, alertava Peter Linné. I afegia: “La guerra de bandes és a tot arreu. Un bon barri no és cap garantia per evitar el risc”.

Un altre motiu és que s'acosten les eleccions. El líder del partit conservador (principal formació a l'oposició), Ulf Kristersson, va advertir que, si es confirma que es tracta d'una explosió planificada, suposarà una escalada important de la violència. Fins ara les detonacions provocades han sigut, en general, de poc abast, i normalment sense ferits. L'explosió més recent del nivell de l'incident de Göteborg es va produir a la ciutat de Linköping el 2019, també en un bloc d'apartaments, on unes vint persones van resultar ferides, tot i que cap d'elles de gravetat. Llavors, la policia ho va vincular als grups criminals.

També ha fet referència a la guerra de bandes la ministra de Finances, Magdalena Andersson, que aquest dimecres ha sigut nomenada successora de Stefan Löfven al capdavant dels socialdemòcrates suecs, que en el seu discurs d'acceptació ha dit: "Estic preparada per buscar qualsevol solució per acabar amb els crims de les bandes i amb la segregació". Tot plegat deixa clar que la violència criminal serà, sens dubte, un dels temes estrella de les eleccions sueques, que se celebraran el setembre del 2022.