Güçlü Kalafat: “Els acomiadaments no són una purga política”

BarcelonaGüçlü Kalafat fa només quatre mesos que és cònsol general a Barcelona. Explica que encara s’està adaptant al ritme de la ciutat, a l’idioma i a la quantitat de turistes que hi ha. Té la missió de representar Turquia en territori europeu en un moment en què les relacions entre Erdogan i els socis de la UE no passen pel millor moment. El motiu: la deriva autoritària turca d’ençà del cop d’Estat fallit d’avui fa un any.

Què ha passat a Turquia des del 15 de juliol del 2016?

Aquell dia vam viure una campanya terrorista per fer caure el govern electe, el president i la Constitució. Hi van morir 250 persones. Els terroristes van atacar localitzacions estratègiques. Va ser un trauma per als turcs, una amenaça existencial contra la democràcia.

Qui hi havia al darrere?

Els perpetradors van ser militars de l’organització terrorista de Fethullah Gülen, que van rebre el suport de civils que estaven infiltrats a les entranyes de l’estat. És un atac contra l’estat des de dins.

Un 40% dels 140.000 funcionaris acomiadats des del cop fallit eren metges, jutges, fiscals i professors. Es podria entendre que s’expulsin militars, però la resta?

S’han acomiadat entre un 3% i un 4% dels treballadors públics. Els gülenistes feia dècades que s’infiltraven a les institucions. Era una qüestió de seguretat nacional fer fora aquesta gent. Els acomiadaments no són un purga política. Hi ha garanties per a aquells que han sigut acusats de manera errònia, més de 34.000 s’han reincorporat a la feina.

També s’han detingut periodistes i s’han tancat mitjans de comunicació.

A causa d’investigacions criminals. No té res a veure amb la seva feina periodística. Són decisions dels tribunals. Ser periodista no t’eximeix de cometre un crim. Tot ho fem seguint la llei.

L’oposició va denunciar frau al referèndum que donava més poder a Erdogan i que el president va guanyar per un estret marge, un 2%.

Vam guanyar per un marge estret, sí, però això mostra el dinamisme de la democràcia turca. La reforma no canvia l’essència de la Constitució. Encara som un país democràtic, secular, social. És un canvi del sistema executiu. Abans era dual, hi havia el president i el primer ministre, i això generava moltes crítiques. S’ha de respectar la voluntat de la gent.

Erdogan ha parlat de restablir la pena de mort.

La pena capital fa molt que va deixar d’existir al nostre país. Formem part de les convencions sobre aquest tema i hi estem compromesos. Després del cop és cert que hi ha hagut qui ha parlat de restablir la pena de mort. S’ha de veure com un reflex de les fortes reaccions que va provocar el brutal atac. Hem de ser prudents i esperem que els nostres socis internacionals no en treguin conclusions precipitades.

Precisament Angela Merkel ha criticat que Turquia pugui fer un pas en aquest sentit. Té la sensació que són cada vegada més lluny?

Europa ha tingut problemes per entendre la naturalesa real del cop. De fet, va fer tard a l’hora de condemnar-lo, però el nostre desig encara és convertir-nos en un membre de la Unió Europea, això no ha canviat.

L’escenari no és favorable si tenim en compte els recents vetos a ministres i alts càrrecs turcs per fer mítings a Àustria, Holanda i Alemanya.

Parlen de valors com la llibertat d’expressió i d’associació, però veten un líder polític i li impedeixen que es reuneixi amb les comunitats turques dels seus països. No és compatible una cosa amb l’altra.