Els morts de la covid-19 a Guayaquil esperen als carrers i cases

BarcelonaNi els serveis sanitaris ni els serveis funeraris donen a l'abast a Guayaquil, la ciutat per on va entrar el coronavirus a l'Equador a mitjans del mes de febrer per mitjà d'una dona de 74 anys provinent de Madrid. Des de llavors la infecció es transmet a la mateixa velocitat que el temor dels ciutadans, que no s'atreveixen a tocar les víctimes mortals per por que siguin una font de contagi de la covid-19, i els cossos s'acumulen a les cases i els carrers esperant que algú els reculli. Dimarts els funcionaris tenien fins a 115 peticions de retirada de cadàvers, alguns dels quals feia cinc dies que havien mort.

La ciutat suma la meitat dels 3.200 casos positius detectats a l'Equador i concentra tres quartes parts del centenar de morts al país. Guayaquil, la capital de la regió més dinàmica econòmicament, supera de llarg el balanç de víctimes de tots els estats de l'Amèrica Llatina (té més malalts diagnosticats que Xile, l'Argentina o Mèxic) i només queda per darrere del gegant brasiler de Jair Bolsonaro, cosa que explica gràficament la brutalitat del brot i l'impacte que està tenint a tots els països, i en especial els que tenen sistemes sanitaris deficitaris ja en situacions normals. El ràpid augment de malalts i morts no ha fet sinó aprofundir les desigualtats i la pobresa.

Sense prou proves per fer diagnòstics ràpids, els hospitals estan col·lapsats per atendre més pacients, però també s'han vist desbordades les funeràries de la ciutat, perquè les seves instal·lacions estan plenes de cossos que no poden ser enterrats i no hi ha prou vehicles ni personal per recollir les noves víctimes mortals. Només la setmana passada les autoritats locals van assegurar que havien retirat un centenar de cossos, però van admetre que encara n'hi havia molts més i que un dels problemes era que és indispensable que vagi un equip judicial a l'aixecament dels cadàvers.

Les xarxes socials s'han omplert de vídeos i fotografies de morts als carrers de Guayaquil. Són cossos que o bé han mort a la via pública o bé les famílies, per por d'encomanar-se del coronavirus, han deixat a l'exterior. El mateix drama es viu dins les cases, on hi ha desenes de cadàvers als llits on han mort. Els uns i els altres esperen que algú els reculli, amb tots els riscos per a la salut pública que suposa la descomposició dels cossos. La mateixa por ha fet que alguns vianants calin foc als morts, sense protecció ni cap mesura de seguretat. I ni tan sols se sap si la causa de la mort és la covid-19, perquè s'estan fent molt poques proves diagnòstiques.

Les impactants imatges, més pròpies d'un escenari de guerra o de desastre natural, estan servint als dirigents llatinoamericans per alertar la població del que pot representar l'incompliment de les mesures de restricció decretades per frenar el brot.

L'alcaldessa de la ciutat, Cynthia Vitieri, ha denunciat la falta de resposta del govern del president Lenín Moreno davant el brot. Des del seu domicili, on està aïllada perquè va donar positiu, ha explicat que hi ha famílies que intenten trobar assistència sanitària presentant-se a clíniques i hospitals de la ciutat, però només reben el silenci i un cop de porta. "Els deixen fora i els infermers surten per posar oxigen als malalts", però no els permeten entrar-hi, ha afirmat en una entrevista a la cadena TeleSur.

De moment, ha arribat a la ciutat un dels tres contenidors refrigerats que s'han encarregat per donar suport a les funeràries, i on es dipositaran els cossos abans de poder-los enterrar.

La falta de resposta fa que les famílies s'afanyin a buscar solucions pel seu compte enmig de la pandèmia. La premsa local explica com s'han d'espavilar per trobar taüts, en una ciutat on la gran demanda n'ha deixat sense les funeràries. Les cerimònies formals són impossibles de celebrar per evitar aglomeracions i més contagis, així que els enterraments es fan en solitari i es col·loca una placa per identificar els morts.