Guatemala vota amb el president sortint a la presó

TegucigalpaGuatemala celebra eleccions avui sota els efectes d’una tempesta política que va esclatar al mes d’abril i que ha acabat provocant la dimissió del president sortint, Otto Pérez Molina, aquesta setmana. La jornada de reflexió va estar marcada ahir per una manifestació massiva per celebrar la caiguda d’un govern assenyalat per diversos escàndols de corrupció.

Pérez Molina no podrà exercir el dret de vot perquè està detingut en una presó militar, un final humiliant per al general que va firmar, en nom de l’exèrcit, els acords de pau de 1996 que posaven fi a 36 anys de guerra civil. El seu lloc l’ha ocupat Alejandro Maldonado, un jurista de 78 anys que ha acceptat la missió de pilotar el país fins a la presa de possessió del nou mandatari, al mes de gener.

Catorze candidats concorren a uns comicis de pronòstic molt incert. “Hi haurà sorpreses. Molts dubtaran fins a l’últim moment”, augura María de los Ángeles Fuentes, directora de Guatemala Visible, una de les moltes organitzacions que han donat suport a la mobilització ciutadana dels últims mesos. “Hi ha una barreja d’optimisme i incertesa perquè s’ha aconseguit el que era impensable, enderrocar el govern”. “No obstant -afegeix-, hi ha candidatures que inclouen perfils no honorables. S’ha demanat que molts fossin apartats però la justícia és lenta”.

Sota sospita

El cas més sonat és el d’Edgar Barquín, expresident del Banc de Guatemala i assenyalat per la fiscalia com a membre d’una trama de blanqueig de diners. Barquín és candidat a vicepresident pel partit Llibertat i Refundació, que fins a aquesta setmana era el primer a totes les enquestes.

El seu líder i candidat a president, Manuel Baldizón, ha acusat la fiscalia de “polititzar la justícia” i ha promès retallar poder a la Comissió Internacional contra la Impunitat de Guatemala (CICIG), un ens de l’ONU que dóna suport a les investigacions de la fiscalia i que ha sigut clau per destapar la corrupció.

En primera posició apareix ara Jimmy Morales, un humorista que fa tres mesos era gairebé un desconegut. Morales ha captat part del vot indignat, precisament, per la falta d’experiència política.

L’analista polític Renzo Rosales considera, però, que Baldizón “encara és el favorit”. “Les enquestes no són fiables perquè no solen reflectir el vot rural, que té més pes que el de les ciutats”, argumenta. Morales, afegeix, ha aconseguit seguidors a les ciutats, molt més implicades en les protestes, gràcies, en bona part, al fet que tenen més accés a les xarxes socials, l’autèntic motor del clam. Fuentes hi coincideix: “Baldizón porta quatre anys en campanya donant regals als camperols”, denuncia.

Es dóna per fet que caldrà una segona volta, prevista per al 25 d’octubre, i en la qual participaran els tres primers classificats d’avui. La tercera plaça se la disputarien Zury Ríos, filla de l’exdictador Efraín Ríos Montt, i l’ex primera dama Sandra Torres, que ja va ser acusada de gestionar amb opacitat un programa d’ajudes socials.

Els analistes consultats coincideixen que la gran paradoxa dels comicis és que no hi ha cap candidat que pugui satisfer, a priori, les peticions de canvi en la manera de dirigir el país que s’han sentit els últims mesos al carrer.