Guatemala reclama justícia per a les 41 noies calcinades

Ciutat De GuatemalaLa Noemí ha estat sotmesa a tres operacions quirúrgiques en un hospital de Galveston, als Estats Units, per reconstruir el seu cos, víctima de les cremades gravíssimes que va patir el 8 de març de l’any passat en un centre de protecció de menors a Guatemala. Ella és l’única de les 15 supervivents que encara està en tractament en aquest centre sanitari nord-americà, on nou adolescents més van rebre assistència mèdica després del foc. Quaranta-una noies més, d’entre 13 i 17 anys, van morir a causa de les flames.

Una altra de les joves supervivents té cremades a la cara, al tòrax, als braços, a les cames i a l’esquena. Li van haver d’amputar quatre dits de la mà dreta, un altre de l’esquerra i la part inferior d’una cama. També va perdre per complet el nas i les orelles, i ara necessita una pròtesi per al seu rostre desfigurat.

Quan avui fa un any d’aquella tragèdia, Guatemala no oblida. Ahir un grup de noies va recórrer 41 quilòmetres fins a la capital del país en record de les 41 adolescents que van perdre la vida calcinades. Avui diverses dones es raparan el cap al Parc Central de Ciutat de Guatemala per denunciar la “falta de justícia”. De les vuit persones imputades pel dramàtic incident, només cinc exfuncionaris són a la presó. Ningú ha assumit responsabilitats polítiques.

Avui també se celebrarà una missa a la catedral de la capital després que ahir a la nit les mares d’algunes víctimes es concentressin a l’altar que es va aixecar fa un any en memòria de les nenes davant del Palau Nacional, i que encara continua al mateix lloc.

El 8 de març de l’any passat les adolescents van morir en una estança del centre de menors Hogar Seguro Virgen de la Asunción, de la Ciutat de Guatemala. Diversos funcionaris del govern les havien tancat amb clau després que les joves intentessin fugar-se del centre, on patien abusos sexuals, violacions i maltractaments. Fins i tot els donaven menjar en mal estat als àpats. El centre tenia capacitat per a 400 menors però aleshores n’acollia 600.

Les noies van estar tancades durant tota una nit sense poder anar al lavabo: van haver d’improvisar una latrina dins de l’estança. I fartes que no les deixessin sortir, van calar foc amb un llumí en un petit matalàs que hi havia a la sala per cridar l’atenció dels policies que les vigilaven. Malgrat això, ningú va obrir la porta fins passats 9 minuts, quan ja era massa tard. Quinze joves van sobreviure, però van patir greus cremades. Les altres 41 van morir calcinades o per la inhalació de monòxid de carboni.

El president de Guatemala, Jimmy Morales, va admetre després de la tragèdia que les adolescents havien estat tancades amb clau. Malgrat això i el desenllaç fatal, en tot aquest any no ha rebut cap de les joves supervivents, ni tampoc les famílies de les víctimes. “No hem rebut cap ajuda del govern”, lamenta Carmen Uriaz, mare d’una de les menors que van perdre la vida. “El president també hauria d’anar a la presó perquè és responsable de la mort de les nenes”, opina aquesta dona, que cada dia va a l’altar en memòria de les noies, davant del Palau Nacional.

L’únic gest polític que hi ha hagut durant tot aquest any es va fer aquesta mateixa setmana, pocs dies abans de l’aniversari de la tragèdia: un grup de diputats de diferents partits van presentar una proposta de llei al Congrés -que encara no ha sigut aprovada- perquè les 15 noies supervivents rebin una pensió vitalícia de 5.000 quetzals mensuals (uns 588 euros) durant tres anys, i després de 2.992 quetzals al mes (352 euros).

Un any després de l’incident, les 15 adolescents que van sobreviure continuen patint estrès posttraumàtic. Tenen “malsons, irritabilitat, desànim i símptomes depressius”, segons constaten els informes psicològics realitzats per l’Institut Nacional de Ciències Forenses de Guatemala. Les seqüeles físiques d’algunes també seran per a la resta de la seva vida: una noia va perdre quatre dits de la mà dreta a causa de les cremades, i quatre dits més d’un peu. Una altra adolescent té cicatrius a la cara, el coll, els braços, el tòrax i les cames, i va estar 300 dies ingressada. Per a elles, ni tot l’or del món farà que oblidin la tragèdia.

Una experiència per reviure la tragèdia

Coincidint amb el primer aniversari de la mort de les 41 adolescents, la companyia Proyecciones Mosaico posarà avui en escena l’obra de teatre Niñas de papel, inspirada en les audiències judicials celebrades sobre el cas. Segons explica la directora de la companyia, Yara Contreras, l’objectiu de l’obra és homenatjar les 56 víctimes i oferir una “experiència incòmoda” a l’espectador, ja que es representa en un espai similar a l’estança on les nenes van estar tancades: les 56 menors tenien menys d’un metre quadrat per a cadascuna dins de la sala. A més, el públic ha de seure a terra envoltat de 22 matalassos similars als que van donar a les adolescents durant les hores que van estar tancades.

Tres actrius i dos actors reviuen l’incendi posant-se en la pell de les adolescents però també dels funcionaris i els policies que les van tancar a l’estança i es van negar a obrir-los la porta. La idea original de l’obra és del dramaturg de Costa Rica Bryan Vindas, que, després de visitar Guatemala, va escriure el text perquè la tragèdia no caigui mai en l’oblit.