Una Guatemala polaritzada s'enfronta al terror dels anys 80

Barcelona.Les apel·lacions i estratègies de la defensa no van aconseguir ahir endarrerir més l'històric procés contra el dictador guatemalenc José Efraín Ríos Montt, de 86 anys, que va governar el país entre el 1982 i el 1983. Després de 30 anys de lluita, els familiars de les víctimes d'un règim de només 16 mesos que va provocar més 10.000 morts -la majoria indígenes- van veure com el general retirat es convertia en el primer cap d'estat de Centreamèrica processat per genocidi.

La primera audiència va començar amb la sala plena de gom a gom i més de 200 persones manifestant-se a l'exterior del Tribunal Suprem de Guatemala. I va acabar sense declaracions ni de Ríos Montt ni del seu excap d'Intel·ligència Militar, José Rodríguez, també processat per genocidi i crims de guerra. "No puc parlar perquè qualsevol cosa que digui la utilitzaran en contra meva", havia dit el dictador octogenari als periodistes abans d'entrar.

Pel camí va caure el nou advocat de la defensa, Francisco García Gudiel, que amb una enèsima estratègia per intentar endarrerir el procés va assenyalar que entre la jutge Jasmín Barrios i ell hi ha una "enemistat greu" arran d'un altre cas. De cap manera el tribunal va permetre que se suspengués l'audiència i va expulsar de la sala García Gudiel.

"Provarem que durant el govern de Ríos Montt es van produir morts, violacions, desplaçaments i bombardejos amb l'objectiu de destruir el grup ètnic ixil", va dir el cap de la Fiscalia de Drets humans, Orlando López, en l'inici de la seva interlocució. Tot i que un informe de la Comissió per a l'Aclariment Històric documenta 448 llogarrets literalment esborrats del mapa durant aquest període dels vuitanta, els dos generals retirats només hauran de respondre per 15 massacres al nord del país, que van deixar 1.771 morts, la majoria nens i dones.

El boc expiatori de Pérez Molina

Un procés històric com el judici a Ríos Montt, intocable a Guatemala fa tan sols una dècada, és possible gràcies a un context que deriva de dos fets. D'una banda, l'exgeneral va perdre la immunitat política el 2012 quan va deixar de ser congressista. I de l'altra, al cap de poc va desaparèixer el seu partit d'extrema dreta, que va fer-se canviar el nom enmig d'un procés de desprestigi de la seva figura. "L' establishment ha començat a canviar el punt de vista respecte al general i l'ha convertit en boc expiatori de tots els crims de la dècada dels vuitanta. Està pagant un preu simbòlic", explica a l'ARA Carlos Figueroa Ibarra, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Puebla i exiliat guatemalenc. "El president Otto Fernández Pérez Molina està totalment en contra que hi continuï havent més judicis, ja que ell també està vinculat a crims de guerra i fins i tot va ser destinat a l'àrea d'Ixil el 1982 -afegeix-; tot i això, s'ha demostrat la seva enemistat amb Ríos Montt".

El judici, però, ha reobert les ferides de la guerra civil (1960-1996) i ha tornat a polaritzar la societat, tot i que sense armes pel mig. D'una banda hi ha els familiars de les víctimes del terrorisme d'estat, moltes vinculades als moviments revolucionaris, i de l'altra l'exèrcit i familiars de soldats. "Reprodueixen el conflicte en el pla de la memòria o l'oblit", conclou Figueroa.