Guatemala busca desenes de víctimes sota la lava i la cendra
Fins a 1,7 milions de persones resulten afectades per l’erupció del volcà Fuego
Ciutat de GuatemalaUn mantell gris cobreix Ciutat de Guatemala. Costa respirar als carrers mig buits, i les poques persones que no s’han refugiat a casa es protegeixen la boca amb mascaretes i intenten cobrir-se la cara per evitar inhalar la gran quantitat de cendra que plou del cel. En plena època de pluges, en què no hi ha un dia sense tempesta, ahir una peculiar precipitació de cendra i sorra va substituir l’aigua. La gent es protegia igualment amb paraigües, i els equips de neteja intentaven obrir camí als carrers i voreres de la ciutat i aixecaven una gran núvol de pols. Els vehicles van quedar coberts amb una capa negra a causa de la cendra.
La situació és encara pitjor als municipis de Chimaltenango, Escuintla o Antiga Guatemala, on l’ambient és gairebé irrespirable a causa de la proximitat del volcà Fuego, que va entrar diumenge en erupció, la més gran des del 1974, i es va endur quatre pobles situats a les seves vessants. Les dades oficials parlen de 65 persones mortes, tot i que es preveu que aquesta xifra augmenti a mesura que passin les hores. Hi ha molts desapareguts.
Recerca desesperada
Boris Rodríguez busca la seva dona, embarassada de tres mesos. “No en sé res. L’he trucat diverses vegades i res. Estic destrossat, no sé què li pot haver passat”, es lamenta afligit. L’Olga Marina també està desolada. Ahir va burlar les mesures de seguretat que s’han establert a la zona afectada per l’erupció amb l’objectiu de buscar ella mateixa els seus familiars desapareguts. Van quedar enterrats sota la lava. En total, quinze persones, entre les quals la seva filla i diversos nets.
Al punt de mira hi ha la Coordinadora Nacional per a la Reducció de Desastres (CONRED), que s’hauria d’haver encarregat d’evacuar els petits pobles d’El Rodeo, La Reina, La Libertad i San Miguel Los Lotes, però no ho va fer a temps.
Els veïns van haver de fugir com van poder quan van veure arribar tones de lava que avançaven ràpidament i arrasaven tot el que trobaven al seu pas, incloses desenes de vides humanes. “No ens van avisar, no ens van dir res”, es lamenta l’Olga Marina.
El país centreamericà es va despertar ahir en alerta taronja, tot i que el govern va decretar l’alerta vermella als tres departaments més afectats: Chimaltenango, Escuintla i Sacatepéquez, on ahir la població es va llevar amb la por que el colossal volcà torni a rugir escopint des dels seus 3.763 metres d’altura rius de lava a més de 700 graus centígrads.
De fet, ahir es van tornar a viure diversos moments de pànic. El volcà va semblar despertar unes quantes vegades, i els equips de rescat van haver d’abandonar la zona en diverses ocasions per temor de quedar sepultats també per la lava.
Els ferits es compten per desenes. La xifra oficial és de 46 persones ferides, però tothom tem que aquest nombre creixerà amb els nous recomptes.
Alguns nens amb cremades de segon i tercer grau van ser traslladats als dos principals hospitals de la capital del país, tot i que es desconeix si els centres estan preparats per assistir-los. A Guatemala normalment falten medicines. Malgrat això, ahir fonts del ministeri de Salut van assegurar que “no hi ha problemes d’abastament” per atendre les víctimes del volcà.
Pel·lícula de terror
Les imatges de l’erupció són de pel·lícula de terror. Un núvol de fum gegantí tenyeix el cel mentre un riu de lava llisca per la vessant del volcà en direcció a una carretera on desenes de persones graven l’ espectacle amb els seus telèfons mòbils, alienes a la tragèdia que els espera. Quan volen reaccionar ja és massa tard. La massa incandescent arriba a la carretera engolint tot el que troba al seu pas, inclòs el grup de curiosos que volien immortalitzar els rius de lava i que no van tenir temps de fugir.
El despertar del colós ha afectat 1,7 milions de persones, de les quals 3.271 van ser evacuades, mentre que 1.195 han sigut traslladades a refugis davant la impossibilitat de tornar a casa seva. Un dels afectats explicava que l’únic que havia pogut salvar abans de fugir era el seu gos.
De la mateixa manera que va succeir el 2015 amb l’esllavissada de terres a Cambray, que va acabar amb la vida de 280 veïns d’aquest petit poble situat a 15 quilòmetres de Ciutat de Guatemala, ahir la població guatemalenca es va tornar a bolcar per intentar ajudar els damnificats. Centenars d’institucions -inclòs el Congrés-, diverses universitats, supermercats i fins i tot l’ambaixada d’Espanya van establir punts de recollida d’aliments, kits de neteja, medicines i roba per als afectats de la catàstrofe.
Milers de persones es van mobilitzar ahir, sobretot a la capital, on es va desfermar una onada de solidaritat. Fins i tot s’han obert comptes bancaris per recaptar fons. Però la incògnita és saber si l’ajuda arribarà als damnificats donat el caos generalitzat al país. Durant la tragèdia del 2015 centenars de quilos de menjar no van poder ser traslladats al lloc del desastre i finalment es van repartir entre la població per evitar que caduquessin. En aquella ocasió, els diners recaptats tampoc van arribar als damnificats.
Zones molt precàries
Es desconeix quantes persones poden haver mort sota la lava en un país on no existeix un cens de població i, per tant, no se sap el nombre de persones que viu a cada comunitat. La CONRED ha admès que no sap quantes persones poden haver-hi sota la lava, però es calcula que a les comunitats afectades hi vivien almenys uns 20.000 veïns en condicions molt precàries.
Soldats de l’exèrcit, agents de la policia i bombers treballen a preu fet en les àrees afectades, si bé de vegades han d’evacuar aquestes zones perquè continuen les explosions al volcà. Tot això està alentint les tasques de recerca i rescat. Diumenge la naturalesa va ser més ràpida que la CONRED. La lava va sepultar els pobles abans que s’iniciés l’evacuació. Ahir tothom esperava que almenys aquest cop els equips de rescat arribessin a temps per salvar alguna vida.
“Estat de calamitat”
El govern de Guatemala va decretar ahir tres dies de dol nacional i va decretar l’“estat de calamitat”als tres departaments del país més afectats, amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics per afrontar la tragèdia. El president guatemalenc, Jimmy Morales, va assegurar que li fa “vergonya” reconèixer que, basant-se en la llei de pressupostos, “l’Estat no pot disposar d’un sol cèntim en emergències” si abans no declara l’estat de calamitat amb l’objectiu de tenir fons per “restablir la infraestructura i donar suport a les famílies damnificades”.
Ahir tothom a Guatemala tenia la mateixa sensació: ara, amb l’erupció del volcà Fuego, el govern del país un cop més arriba tard, igual que va succeir amb l’esllavissada a Cambray el 2015 i amb la mort de 41 nenes en centres de menors el 2017.