Un guardó 'editorialitzant' que torna als orígens

Director De FundipauEl Nobel de la pau ha acabat sent la via en què el comitè noruec editorialitza sobre el món. Així, en funció de l'actualitat i els debats oberts, posa el focus en el que creu rellevant, aposta per reforçar els lideratges que fan o poden fer una aportació positiva i, suaument, estira les orelles als que no fan els deures. La concessió a l'Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) n'és un clar exemple. El comitè ha volgut dir i fer diverses coses.

Primer, i davant el risc que amb el seu ús a Síria les armes químiques tornessin a posar-se a l'ordre del dia, en reforça el procés diplomàtic de prohibició. Les armes químiques van començar a proliferar a principis del segle XX. A més de les dues guerres mundials, es van fer servir en conflictes d'entreguerres (Espanya al Marroc, el Japó a la Xina) i de la segona meitat del segle XX (l'Iraq amb l'Iran i sobre el Kurdistan; els Estats Units al Vietnam). El 1993 s'adopta la Convenció sobre Armes Químiques, que entra en vigor el 1997 i, per gestionar-ne el desenvolupament i executar-ne el control, es crea l'OPAQ, que, sense gaire impacte, ha anat fent feina. I, en termes diplomàtics -només cal comparar-ho amb un procés ben frustrant com el del Tractat de No Proliferació Nuclear-, pot presentar un bon balanç: la pràctica totalitat dels països del món són membres de la Convenció i la majoria dels que en tenien han destruït els arsenals.

En segon lloc, i en el context de la crisi a Síria, el premi a l'OPAQ també és una opinió sobre la manera de gestionar el conflicte: ve a dir que l'atac militar que es va anunciar no era la resposta i sí l'acord diplomàtic entre Rússia, els Estats Units i Síria per destruir l'arsenal químic del règim.

Una estirada d'orelles

Finalment, el premi estira les orelles: de manera explícita -així consta en la declaració d'ahir- a Rússia i els Estats Units per no haver enllestit la feina de destrucció dels arsenals químics. I, esclar, també als pocs països que encara no han ratificat o signat la Convenció.

El comitè també ha volgut reconciliar-se amb el moviment per la pau, queixós perquè, al marge de l'interès o no dels premiats, traeix l'esperit més antimilitarista -tal com volia Alfred Nobel- del premi. El Comitè, doncs, ho ha quadrat: ha editorialitzat i ha tornat a casa.