La guàrdia pretoriana txetxena es desplega a Ucraïna

Barcelona“Ha arribat el moment de prendre una decisió concreta i iniciar una operació a gran escala i en totes direccions al territori d'Ucraïna. Al meu entendre, les tàctiques escollides a Ucraïna són massa lentes [...] i no són efectives”. Així valorava la invasió russa Ramzan Kadírov, cap de la república russa de Txetxènia, que dos dies després de l’inici de l’atac va anunciar que enviava efectius a Ucraïna per lluitar al costat de les tropes del seu amic Vladímir Putin. En un missatge a través de Telegram, Kadírov declarava: “El president (Putin) ha pres la decisió correcta (d’entrar a Ucraïna) i complirem les seves ordres sota qualsevol circumstància”. A través de les xarxes socials –en canals estretament lligats a la maquinària de propaganda de Moscou– es va difondre que entre 10.000 i 70.000 soldats del que es considera el cos més brutal i sanguinari amb què pot comptar el Kremlin estaven preparats per desplaçar-se cap a territori ucraïnès. Encara que aquests nombres semblen destinats a actuar a favor de la propaganda del Kremlin, sí que s’ha confirmat l’arribada d’alguns grups de txetxens. Concretament, s’haurien desplegat els soldats que es coneixen com els kadirovtsi, els lleials al president. Pertanyen a una força que no respon davant del ministeri de Defensa, sinó només davant de Kadírov.

La primera prova de la seva arribada la va proporcionar ell mateix al seu canal de Telegram, el 26 de febrer, a través d’un vídeo on es veia un militar col·locant una bandera txetxena amb la imatge del seu pare, Akhmat Kadírov, president de la república assassinat el 2004. “Lloat sigui Al·là. Donin la benvinguda a Rússia”, va escriure en la publicació.

La postura de Kadírov, en línia amb la versió oficial del Kremlin, és que no són allà per lluitar en contra del poble ucraïnès, sinó que hi són “en contra dels qui ens van matar i els qui ens volen matar". "La nostra posició és garantir la seguretat del nostre estat i el nostre poble. I no volem que ataquin Rússia utilitzant Ucraïna”, ha assegurat en referència al govern de Volodímir Zelenski. També a través de les seves xarxes socials, el líder txetxè va reconèixer dimarts les primeres baixes del seu exèrcit: “Desafortunadament, ja hi ha pèrdues [...]. Dos (soldats) han mort i sis més han resultat ferits de diversa gravetat”. Kadírov s’ha manifestat a favor de continuar amb la invasió i adverteix: “A la guerra es mata i es destrueix. Sense això no s'aconsegueix res, per desgràcia”. També afirma que si els ucraïnesos no es rendeixen, “haurem d’acabar allò que hem començat, i de forma immediata”. 

Una estratègia per desmoralitzar la resistència

La brutalitat amb què han actuat en altres contextos els soldats txetxens feia pensar que incrementaria el pànic de la població ucraïnesa, que, per contra, sembla haver-se unit en la resistència a la invasió russa. Aquests soldats s’han format en guerres com la de Síria i també han estat involucrats en la guerra al Donbass des del 2014.

El règim de Kadírov està sota el punt de mira per la brutalitat de les seves polítiques, i tant el president com alguns membres del seu entorn han rebut sancions dels Estats Units i altres països. El 2018 l'OSCE (l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) va crear una missió d'investigació per aclarir les violacions de drets humans presumptament comeses a Txetxènia en els anys anteriors. Entre elles, les detencions, tortures i assassinats de persones del col·lectiu LGTBI, activistes de drets humans, i membres de la premsa independent. La conclusió de la missió va ser que s’havien produït "assetjaments, persecució, detencions arbitràries o il·legals, tortures, desaparicions i execucions extrajudicials", i que a la República Txetxena la llei està “dictada de facto pel poder i l’estat de dret no és efectiu”. La missió confirmava que hi regnava un “estat general d’impunitat pel que fa a les violacions dels drets humans per part de les forces de seguretat”.