Els guardacostes libis maten a trets tres joves que volien arribar a Europa

BarcelonaEls mateixos guardacostes libis que, des de fa anys, són finançats per la Unió Europea perquè frenin l'arribada de pasteres a Europa pel Mediterrani Central han matat a trets tres joves sudanesos aquest dimarts a la matinada. Ho han fet, precisament, mentre intentaven complir aquest objectiu que se'ls demana des d'Europa. Després d'interceptar una pastera en què viatjaven 70 persones en direcció al litoral europeu, les patrulleres líbies la van retornar a l'antiga ciutat romana d'Homs, a la costa de Líbia i a 120 quilòmetres de Trípoli. Mentre es disposaven a desembarcar els migrants per tancar-los en centres de detenció, un grup de joves va intentar fugir. I als guardacostes libis no els va tremolar el pols. Segons denuncia l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), van disparar a matar. El resultat: tres morts i dos ferits, que van ser traslladats a un hospital de la zona. La resta ja han sigut tancats en centres de detenció també finançats per la UE, on segons múltiples informacions malviuen en condicions inhumanes.

"Aquesta tràgica pèrdua de vides és només un exemple més dels perills que pateixen els refugiats i els migrants a Líbia", ha lamentat Sacha Petitot, cap de missió de Metges Sense Fronteres al país nord-africà. Petitot ha tornat a assenyalar directament Brussel·les: "Líbia, òbviament, no és un port segur per desembarcar. L'actual suport de la Unió Europea als retorns forçats [cap a Líbia] s'ha d'aturar immediatament".

En la mateixa tònica s'han expressat des de l'organització intergovernamental. "No és la primera vegada que les persones migrants són sotmeses a aquesta violència sense sentit. Un episodi que confirma una vegada més que ningú hauria de ser retornat a Líbia", ha dit la portaveu de l'OIM, Safa Msehli, que també ha recordat totes les morts en circumstàncies similars que mai surten a la llum perquè passen quan ningú mira. En aquest cas, l'assassinat dels tres joves sudanesos –de qui es desconeix la identitat– ha pogut ser documentat perquè hi havia personal d'aquest organisme al port d'Homs.

Una situació que es normalitza

Però els retorns forçats cap a Líbia, un país que es dessagna en una guerra crua, s'han normalitzat cada cop més. I de res han servit totes les proves recollides per les ONG, l’ONU i la premsa que demostren que al país nord-africà els immigrants pateixen tortures, violacions, esclavitud i extorsions a mans de traficants, milícies i fins i tot de les forces de seguretat.

Aquesta llista d'horrors, de fet, tampoc va impedir que el passat mes de novembre Itàlia renovés automàticament l’acord signat el febrer del 2017 amb el govern de Fayez al-Sarraj a Trípoli, un dels tres que es disputen el poder al país nord-africà, perquè els guardacostes libis facin de tap de la immigració cap a Europa. Segons aquest pacte, anomenat Memoràndum d’Entesa i classificat com a secret d’estat pel govern italià, Roma, amb el suport de la UE, forma i equipa els guardacostes, que des de l'inici de 2020 ja han interceptat i retornat a la força a Líbia més de 6.100 migrants i refugiats.

Mentrestant, a l'altra banda del mar, Itàlia i Malta –els dos països europeus més propers a Líbia– continuen amb la seva política de ports tancats a la immigració. Des de l'arribada del covid-19 tots dos governs reiteren que els seus ports no són actualment segurs degut a la pandèmia.