¿Qui va guanyar el debat presidencial més brut de la història dels Estats Units?

Barcelona"El pitjor debat que els EUA han tingut mai", "Tothom ha perdut en el primer debat presidencial", "El primer debat marca un nou mínim"... Els comentaristes polítics nord-americans només coincidien en una cosa després del primer debat presidencial entre Donald Trump i Joe Biden i és que havia sigut l'intercanvi polític més brut, groller, agressiu i caòtic de la història política nord-americana.

Les primeres enquestes donaven com a guanyador Joe Biden, tot i que amb poc marge, i fins i tot una de les primeres anàlisis de la trumpista Fox News –tot i voler fer creure que tots dos candidats eren igual de responsables del to negatiu del debat– deia que la trobada "no ha deixat cap guanyador clar". Però també eren moltes les veus que hi veien com a molt un empat.

"Biden comunicativament ha estat bé, ha fet el que havia de fer, però crec que ha sigut un empat perquè els republicans sortiran pensant que ha guanyat Trump i els demòcrates surten pensant que ha guanyat Biden, i perquè Biden té un problema que li va en contra i és la seva edat: se'l veu com un senyor gran", resum Lluís Pastor, expert en comunicació política de la UOC. Els petits titubeigs de Biden quan Trump l'interrompia alimentaven aquesta imatge, tot i que en general el candidat demòcrata se'n va sortir prou bé.

L'exvicepresident d'Obama va mantenir la calma, va mirar molt a la càmera per connectar amb l'espectador i va respondre bé algunes de les pulles que li llançava Trump, fins i tot amb un to burleta o mig rient quan el president s'exaltava. "És un professional de l'ortodòxia comunicativa", diu Pastor.

Però en un moment de màxima polarització al país, en què la política ha caigut pel pedregar del joc brut i l'atac personal amb el vistiplau de bona part de la societat nord-americana, aquesta ortodòxia pot haver perdut bona part del seu valor. "Hem vist un Biden insegur i titubejant, incapaç de transmetre seguretat", opina Daniel Ureña, del think tank Hispanic Council, que veu el candidat demòcrata com "un polític de la vella escola a qui no afavoreix el clima de tensió com el que es va veure anit, a diferència del seu rival, que es mou com peix a l'aigua en la confrontació".

Un nou estil de política, la fanatitzada

"Al final Trump és un mal empresari fent política i el mal empresari pensa sempre en fer tot el bé per a si mateix i tot el mal als altres, la seva forma de fer política es regeix per això també i això només pot ser així si els seus seguidors no són ciutadans sinó fanàtics. Els EUA s'estan convertint en una democràcia fanatitzada, en què els votants volen que guanyi encara que sigui en perjudici d'ells mateixos", apunta Pastor.

I els debats presidencials són com una Super Bowl política, en què els fans victoregen el seu equip i on "encara que perdis no canviaràs d'equip", apunta també l'analista sobre els EUA Carlota García, del Real Instituto Elcano.

García dona Biden com a guanyador del debat, encara que sigui pel simple fet d'haver aguantat l'hora i mitja dret, responent de manera coherent i sense dopar-se, cosa que el president Trump havia dubtat que pogués fer. "Les expectatives eren molt baixes i aquest repte tan baix l'ha superat", diu. L'analista creu també que a Trump li passarà factura el seu estil "tan poc presidencial". "Segueix creient que és un outsider de la política quan ja no ho és, però mai ha assumit el seu rol de president, porta quatre anys fent campanya", diu.

Si els debats no acostumen en general a fer decantar el vot cap a una banda o altra, aquest encara ho ha fet menys perquè la pluja d'insults i les constants interrupcions han eclipsat qualsevol missatge que pogués servir per aclarir posicions polítiques de l'un o de l'altre. I per això mateix tampoc es va debatre prou la mala gestió de Trump en assumptes com el covid-19.

El gran dubte és si l'estil agressiu i barroer de fer política de Trump ha arribat per quedar-se o marxarà amb ell. "Estem vivint el final de l'ètica política i això és molt gros", apunta Pastor, i assenyala que és un fenomen que es repeteix en molts països en els últims anys: "La facilitat amb la qual molts polítics, com Trump, barregen veritats, mitges veritats i mentides cal anar-se'n a mitjans del segle XX per trobar un altre moment a la història en què passi, i això és gravíssim".