Guam, la petita diana americana cap a on apunta Kim Jong-un
L’objectiu escollit per Pyongyang per amenaçar els Estats Units no és casual. L'illa de Guam és el territori nord-americà més proper a Corea del Nord
BarcelonaTot i que el règim comunista ha assegurat en diverses ocasions que té míssils capaços d'arribar a la costa oest dels Estats Units, és poc probable que ho aconsegueixin. Moltes de les proves amb míssils intercontinentals que l'Exèrcit Popular de Corea ha fet en els darrers mesos han resultat fallides. Alguns coets sembla que sí que podrien arribar a Hawaii o, fins i tot, a Alaska. Ambdós territoris, que estan entre 6.000 i 7.000 quilòmetres de distància, queden dins l'abast dels míssils Hwasong-14, el míssil més potent testat amb èxit per Corea del Nord. Aquest coet va ser llançat el 4 de juliol i va cobrir 2.802 quilòmetres en vertical i 933 quilòmetres de distància. Segons els analistes, si es modifiqués la trajectòria del coet, podria arribar a impactar a 6.700 quilòmetres. Així doncs, atacar qualsevol d'aquests dos estats dels EUA seria complicat, però factible.
Més fàcil i molt més segur, però, seria atacar Guam. I d'aquí ve que sigui l'objectiu escollit. Aquesta petita illa del Pacífic, que és territori nord-americà, està situada a 3.400 quilòmetres de la capital de Corea del Nord. És a dir, dins el radi d'acció dels míssils Musudan i Hwasong-12 provats en els darrers mesos.
Amb 160.000 habitants i una posició estratègica al mig del Pacífic, Guam pertany als Estats Units des de l'any 1898. Prèviament havia estat en mans espanyoles, que van reclamar l'illa el 1565, durant les expedicions de Fernão de Magalhães. Espanya va perdre l'illa durant la guerra hispano-estatunidenca en què Cuba va obtenir la independència i els Estats Units es van apropiar de les Filipines.
Guam és l'illa més gran i meridional de l'arxipèlag de les Marianes i té estatus de territori organitzat, però no incorporat als Estats Units. És a dir, que té un govern autònom però ni és un estat independent ni forma part dels Estats Units. Els seus habitants autòctons (els indígenes 'chamorros'), per exemple, són ciutadans nord-americans, però no poden votar a les eleccions presidencials del país.
A l'illa de Guam hi ha quatre bases militars nord-americanes, que juntament amb el turisme són la principal font de riquesa del territori, que depèn enormement dels subsidis del continent. La presència militar nord-americana a Guam és molt important. És el territori estatunidenc on, proporcionalment, hi ha més militars per habitant, i un centre estratègic per a les operacions al Pacífic i l'Extrem Orient.
Les bases a l'illa són l'estació de comunicacions Navals Harold E. Holt, el port d'Apra Harbor, l'estació aeronaval d'Agana (ara gestionada pel govern autònom de Guam) i la base de la força aèria Andersen, citada específicament al comunicat d'advertència de Corea del Nord. Prop d'un terç del territori de Guam està directament controlat per l'exèrcit dels Estats Units, que, segons es calcula, tindria uns 7.000 efectius desplegats a l'illa.