Guaidó i Maduro recorren a regals i menjar per comprar militars

CaracasSense que calgui saber-ne gaire, d’exèrcits ni de simbologia militar, a Veneçuela hi ha una manera fàcil de distingir els soldats importants dels que no ho són tant: com més prim i esparracat, menys rang té, i viceversa. En la lluita soterrada que mantenen el chavisme i l’oposició per aconseguir el favor de la tropa, les condicions materials juguen un paper important a l’hora de determinar lleialtats, de vegades més que la ideologia.

Tot i els esforços del chavisme per potenciar i protegir aquesta institució, la greu crisi econòmica que pateix el país fa anys que impacta en les forces armades, sobretot entre els estaments més baixos. L’exèrcit ha deixat de ser una opció econòmica segura per a molts joves veneçolans sense estudis. Les condicions han empitjorat tant que molts soldats rasos admeten que no poden fer tres àpats al dia.

“Gasto més del que guanyo. Aquest coi de feinaja no em serveix”, diu un jove recluta encarregat de vigilar una part del Paseo de Próceres de la Patria, on hi ha un mausoleu als herois de la independència veneçolana. La missió d’aquest soldat, que es resisteix a dir el seu nom, és estar-se dret dotze hores al dia completament sol, en una cantonada on no hi passa gairebé ningú. Reconeix haver-se enrolat a l’exèrcit sense vocació i que li importa ben poc el desenllaç final de la crisi política.

Allotjament en hotels

L’oposició ha intentat aprofitar-se d’aquesta situació per animar-los a desertar a canvi d’unes condicions millors. Quan Guaidó es va autoproclamar president interí al gener, amb el posterior reconeixement de 50 països, van ser milers els soldats que van abandonar l’exèrcit bolivarià per unir-se als oficials rebels situats a la frontera entre Colòmbia i Veneçuela, sota el comandament de l’exgeneral Clíver Alcalá. El degoteig va ser constant fins que va fracassar l’intent de fer entrar ajuda humanitària a Veneçuela. Ara aquests militars -uns 3.000- estan allotjats en hotels i reben equipaments, munició i ajuda per sobreviure. Qui paga tot això és un misteri. L’exgeneral Alcalá parla amb circumloquis i no ho aclareix.

Casos com el del soldat vigilant el mausoleu no són la norma general, però no és difícil trobar-se amb més situacions com aquesta a Caracas. Dos militars fan guàrdia prop de la casa d’un “peix gros del chavisme”, segons la definició d’un veí. Ni tan sols dissimulen que miren una sèrie o una pel·lícula amb els seus respectius telèfons mòbils. Asseguren que van viure amb extrema tranquil·litat els successos de l’aixecament fallit del 30 d’abril, però destaquen que ni bojos se n’anirien a la frontera colombiana. “El risc és massa alt. Hem de deixar enrere les famílies sense saber si podrem tornar. La repressió contra els desertors és molt forta”, argumenten.

Aquests militars també opinen que Guaidó ha abandonat els 25 soldats que van demanar asil a l’ambaixada del Brasil després de donar suport al conat de cop militar que el president interí va protagonitzar. “No es té en compte l’enorme sacrifici que estan disposats a fer”, es queixen. A més, també arriben veus que han empitjorat les condicions dels milers de soldats que són a la frontera amb Colòmbia. Segons els opositors, aquests rumors formen part de la propaganda chavista, però en declaracions a l’ARA el general Alcalá admet que els soldats sota les seves ordres tenen prohibida la comunicació amb periodistes.

Les últimes mesures dels Estats Units per asfixiar econòmicament el règim, concretament les vies d’ingrés dels alts càrrecs, fa que per a Maduro també sigui impossible millorar les condicions de la tropa a curt termini. Per això el chavisme ha respost a l’ofensiva de Guaidó d’aconseguir el favor dels militars amb una millora selectiva de determinats comandaments mitjans de l’exèrcit. El Rafael és un d’aquests beneficiats: forma part d’un equip d’escortes d’alts càrrecs chavistes i ha rebut recentment un cotxe de regal.

Supermercats amb productes

A prop del Paseo de Próceres hi ha el Fuerte Tiuna, una mena de ciutat on fan vida milers de soldats i oficials amb les seves famílies. Fent-hi un volt, aquest periodista va poder comprovar que als supermercats de la zona s’hi pot trobar de tot -i a preus regulats, o sigui, econòmics-, a diferència de la resta de la capital.

L’altra iniciativa del chavisme ha sigut reforçar el paper de les milícies urbanes, oferint primes de menjar i petits beneficis als ciutadans que s’hi integrin. Maduro assegura que més de dos milions de veneçolans formen part de les milícies, mentre que l’experta militar Rocío San Miguel en rebaixa el nombre a 20.000. Molts milicians no saben com funciona una arma ni creuen en la revolució bolivariana, però l’estómac els fa prendre partit.