Un 'mur de mares' en les protestes contra el racisme

Grups de dones es mobilitzen per protegir els manifestants del Black Lives Matter

Un grup de mares protesten contra la desigualtat racial i la violència policial a Portland
Ara
23/07/2020
2 min

BarcelonaCada nit un grup de dones s'afegeixen a les manifestacions de Portland, a l'estat nord-americà d'Oregon, la ciutat que encara manté als carrers la ràbia i la denúncia per la brutalitat policial contra els negres. El grup de dones es fa dir Wall of Moms [Mur de Mares] perquè la seva participació a les protestes és construir un mur per protegir els manifestants dels agents federals desplegats unilateralment per Donald Trump que campen com volen, de camuflatge i armats fins a les dents. "No dispareu a les vostres mares", criden amb els braços amunt, però sovint la resposta que reben és una càrrega de gas lacrimogen.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La idea de mobilitzar-se va sorgir una nit que Bev Barnum es va afartar de veure les imatges dels cops de porra, gasos i detencions dels joves que participen a les marxes del Black Lives Matter. La dona, de 35 anys, va escriure al seu compte de Facebook tota la indignació i va apuntar-hi que caldria organitzar alguna mena de resposta. En poques hores altres dones se sumaven a la iniciativa, i el pas següent ja va ser passar de la virtualitat a l'activisme al carrer.

Als vespres se citen davant del Tribunal Suprem de Portland a la primera fila de les protestes, agafades pels braços a manera de muralla, per davant del gruix dels manifestants. Criden apel·lant a la seva condició de mares perquè els agents no les toquin, porten símbols de pau, cartells amb eslògans en contra de la violència, però també missatges que els han donat els seus fills, com el d'un nen de tres anys que la seva mare ha escrit en un cartró: "Digue-li als policies que siguin més amables".

Les dones han tingut al llarg de la història un paper determinant en els moviments pacifistes i en alguns casos també han subratllat la condició de mares. Segurament el cas més recordat és el de les Madres de Plaza de Mayo de l'Argentina, ara reconvertides en Abuelas de Plaza de Mayo, i que més de 40 anys després mantenen la seva feina per trobar els nets robats per la dictadura.

El 1955 a la Sud-àfrica de l'apartheid un grup de dones blanques, ciutadanes de primera amb tots els privilegis, segons el règim segregacionista, es van plantar davant dels jutjats en silenci, elegantment vestides i amb una banda negra (black sash, que dona nom al moviment), en una posada en escena estudiada per denunciar el racisme institucional.

Un any més tard i també a Sud-àfrica, al crit de "Wathint' Abafazi, Wathint' Imbokodo" [Colpeges una dona, colpeges una roca], dones blanques, negres i d'ascendència índia es van unir en una marxa multitudinària en contra dels salconduits que havien de dur les negres per moure's pels barris només per a blancs.

stats