Un grup d'homes armats segresta 150 estudiants en una escola de Nigèria

Un miler d'alumnes han estat raptats des del desembre i la majoria han estat alliberats a canvi de diners

Un soldat seu sobre un dels camions utilitzats per a retornar les nenes segrestades d'un internat de Zamfara després del seu alliberament
Mar Bermúdez i Jiménez
05/07/2021
2 min

BarcelonaUns 150 estudiants han estat segrestats d'un internat de l'estat nigerià de Kaduna després d'un assalt perpetrat per homes armats. Amb aquest ja són 10 els segrestos massius que han tingut lloc al nord-est de Nigèria des del mes de desembre, dels quals quatre han sigut en escoles: un miler d'estudiants han estat segrestats per aquests grups de delinqüents que terroritzen la població. La majoria han estat alliberats després del pagament d'un rescat, però més de 150 continuen desapareguts.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un grup d'homes armats ha entrat disparant a la Bethel Baptist High School, un institut privat, aquest dilluns a la matinada. "Van sobrepassar els guàrdies de seguretat de l'escola i es van dirigir a l'alberg d'estudiants on els van segrestar, juntament amb una mestra", ha declarat un oficial de policia. Uns 180 estudiants van assistir a escola dilluns. El reverend John Hayab, fundador de l'escola, ha dit a l'agència Reuters que uns 25 estudiants han aconseguit escapar-se.

Els coneguts com a "vàndals" del nord de Nigèria han fet del segrest d'estudiants el seu negoci. Però també han atacat en carreteres, cases privades i, fins i tot, hospitals. Sense anar més lluny, diumenge a primera hora del matí, homes armats van segrestar sis persones, incloses dues infermeres i un nen d'un any, de l'Hospital Nacional de Tuberculosi i Lepra, a Zaria, al nord de l'estat de Kaduna.

Els primers a abanderar atacs contra menors i escoles per fer segrestos van ser els jihadistes de Boko Haram i de l'Estat Islàmic, però la tàctica ha estat copiada i adoptada per altres grups armats que persegueixen únicament benefici econòmic. Al febrer, el president Muhammadu Buhari va instar els governs dels diferents estats que formen el país a "revisar la seva política de recompensar els bandits amb diners i vehicles", i va advertir que es podria tractar d'una política amb un efecte bumerang desastrós. I així sembla que és.

Els segrestos s'han convertit en un problema polític per a Buhari, un general retirat i antic governant militar, que s'enfronta a crítiques creixents. El segrest més massiu va ser el 2014 i perpetrat per Boko Haram a la ciutat de Chibok. Van segrestar més de 270 nenes i unes 100 continuen desaparegudes encara avui dia, 6 anys després.

Tot i que el govern ha afirmat i continua ferm que no col·laborarà de cap manera amb els segrestadors, el seguit de casos fa pensar que sí que cedeix a les demandes i paga els rescats. Amb poques perspectives de benestar econòmic per a molts joves nigerians i amb les forces de seguretat desbordades i lluny d'aturar l'onada de segrestos, és difícil veure com i quan s'aturarà aquesta crisi de seguretat.

stats