Groenlàndia es fon més de pressa del que es pensava

BarcelonaEls negacionistes del clima acusen els científics d'exagerar les amenaces de la crisi climàtica actual, però les dades demostren que sovint se subestimen els efectes de l'activitat humana sobre el planeta. La fusió del gel de Groenlàndia n'és l'exemple més recent. L'estudi més complet que s'ha fet mai sobre el gel de l'illa danesa, publicat aquest dimarts a la revista Nature, confirma que es fon més ràpidament del que es pensava.

Segons el treball, des del 1992 a Groenlàndia s'han fos 3,8 bilions de tones de gel, que han contribuït en 10,6 mil·límetres a la pujada global de 81 mil·límetres del nivell del mar des d'aleshores. A més, el ritme de fusió s'ha multiplicat per més de 7, dels 33.000 milions de tones anuals de la dècada dels 90 als 254.000 milions de tones anuals dels últims 10 anys.

La major part d'aigua dolça de la superfície del planeta és en forma de gel a Groenlàndia i a l'Antàrtida. Tot i que a l'Antàrtida n'hi ha vuit vegades més, el gel de Groenlàndia es fon el doble de ràpid. La fusió del gel d'aquests dos territoris, impulsada per l'activitat humana, és la causa principal de la pujada del nivell del mar observada des dels anys 70.

El Grup Intergovernamental d'experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles angleses) preveia el 2013 que el nivell del mar pujaria 60 centímetres el 2100, i que això posaria 360 milions de persones en risc de patir els efectes d'inundacions costaneres. Segons els resultats d'aquest nou estudi, la previsió de l'IPCC és conservadora: les dades indiquen que el gel de Groenlàndia es fon més ràpidament i que el nivell del mar podria pujar fins a 67 centímetres a finals de segle. Això posaria en perill prop de 400 milions de persones.

Erosió de platges i risc d'inundacions

"Com a norma general, per cada centímetre que puja el nivell del mar 6 milions de persones queden exposades a inundacions costaneres", ha explicat en un comunicat el científic de la Universitat de Leeds Andrew Shepherd. Aquest expert en recerca polar ha liderat l'estudi, en què han col·laborat 95 investigadors de 50 institucions, entre les quals la NASA i l'Agència Espacial Europea (ESA). Entre els signants també hi ha enginyers de l'empresa IsardSAT, fundada a Barcelona el 2006, que han homogeneïtzat i combinat les dades procedents de satèl·lits de diverses entitats científiques.

La pujada del nivell del mar no només té l'efecte directe d'inundar les àrees que passen a estar sota la nova línia de costa sinó que a més pot comportar més erosió a les platges i zones costaneres i augmentar el risc d'inundacions provocades per les marees. També pot donar lloc a la salinització de sòls i terres de cultiu i a la intrusió d'aigua salada en aqüífers d'aigua potable.

Aquests fenòmens ja s'estan començant a veure a tot el món i, tal com indiquen previsions com la d'aquest estudi, seran cada vegada més intensos i generalitzats. Cal tenir en compte, a més, que la pujada del nivell del mar pot variar un 30% respecte al valor mitjà i, per tant, provocar efectes encara més devastadors en algunes regions del planeta.