Les ciutats prenen avui el testimoni de la Cimera per reivindicar el seu paper en la lluita contra la crisi climàtica. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va apuntar ahir que les àrees urbanes concentren “el 70% de les emissions”, així que necessàriament han de ser part de la solució. “Estem infrafinançades, no tenim pràcticament competència normativa”, es va queixar Colau, que va reclamar cooperació per part de totes les administracions. “Ja no tenim temps”, va advertir l’alcaldessa, per a qui “no es pot parlar de creixement” del port ni de l’aeroport de Barcelona.
També el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, és a Nova York des de divendres per assistir a la cimera climàtica de l'ONU i participar en diversos actes paral·lels que els governs no estatals han organitzat aquests dies per reivindicar el seu "important paper" en la lluita contra l'emergència climàtica. "Les principals polítiques per a revertir la situació són competència de les regions: transport públic, gestió de l'aigua, gestió dels residus, planificació de l'espai o relació entre les ciutats i el territori", ha recordat Calvet, i ha posat com a exemple la Llei de Canvi Climàtic catalana aprovada el 2017, que fixa la neutralitat de carboni a Catalunya per al 2050, en línia amb l'Acord de París.
Greta Thunberg a l'ONU: "M'heu robat els somnis i la infantesa amb les vostres paraules buides"
L’activista acusa els dirigents mundials de passivitat en el canvi climàtic
Nova YorkCom els grans mestres en l’art de la narració, la sueca Greta Thunberg s’havia reservat el clímax per al dia gran, la Cimera del Clima organitzada per l’ONU. Des que va desembarcar a Nova York, després de travessar l’Atlàntic en un veler per reduir al màxim l’empremta ecològica, l’activista de 16 anys havia concedit entrevistes, participat en protestes i fins i tot testificat al Congrés dels Estats Units. Però l’economia del seu discurs, precís i punyent malgrat tot, només havia sigut el preludi d’una de les bronques més crues que es recordin a la cara del poder polític. “El meu missatge és que us estarem vigilant”, va arrencar desafiant la seva diatriba adreçant-se als líders mundials. “Jo no hauria de ser aquí, hauria de ser a l’altra banda de l’oceà de tornada a l’escola. I tot i així us acosteu als joves a la recerca d’esperança. Com us atreviu?”, els va dir Thunberg repetidament durant una intervenció en què va acusar els dirigents d’haver-li “robat els somnis i la infància” amb els seus “discursos buits”. L’acusació no la va escoltar el president nord-americà, Donald Trump, que només va treure el cap a la sala per a les intervencions del primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, i de la cancellera alemanya, Angela Merkel.
Lideratge global
Si la lluita contra la crisi climàtica necessitava lideratge, Greta Thunberg ha demostrat que, malgrat la seva edat, no es fa enrere i l’assumeix. En poc més d’un any ha passat de manifestar-se en solitari davant el Parlament de Suècia a liderar protestes massives, com la vaga estudiantil global de divendres. Ahir va trepitjar la sala de plens de l’Assemblea General de les Nacions Unides. El seu secretari general, António Guterres, principal artífex d’una Cimera del Clima destinada a impulsar els compromisos adquirits el 2015 a París, va advertir que, si no canvia la dinàmica actual, la pujada de la temperatura de la Terra serà de 3 graus a finals de segle. “No hi seré llavors, però els meus nets i els vostres sí”, va avisar Guterres, que va dir que es nega a ser còmplice “de la destrucció del planeta” i de posar fi al dret de la generació de Thunberg “a un futur sostenible”.
Amb dramatisme i un punt de ràbia aflorant en la seva veu, l’activista sueca es va preguntar com els polítics perden el temps parlant de “creixement econòmic” en un moment en què “la gent està morint i ecosistemes complets estan col·lapsant”. Encara més contundent, Thunberg va rematar amb un avís aterridor: “Som al començament d’una extinció massiva”, que requereix una urgent rectificació política. “No us ho perdonarem”, va advertir sobre si aquests canvis de model no arriben.
Contra el moderat optimisme de Guterres, que creu que hi ha “les eines i la tecnologia”, Thunberg va alertar que “gairebé no existeix avui la tecnologia per absorbir els centenars de bilions de tones del vostre CO 2 ”. Això sí, per a l’adolescent hi ha una esperança: “El món s’està despertant i el canvi, us agradi o no, està arribant”. Canvi que encarnen ella i els altres 15 joves de 12 països que van presentar una queixa davant el Comitè de Drets de la Infància de Nacions Unides al·legant que s’estan violant.
Alemanya reacciona
L’advertència d’António Guterres prèvia a la cimera va ser clara: només pujarien a l’estrada aquells líders amb propostes concretes. No les tenia el papa Francesc, tot i que finalment va intervenir amb un missatge enregistrat en què va reclamar “honestedat, responsabilitat i valentia” per complir l’Acord de París. “Els compromisos contrets pels estats encara són molt fluixos”, va reflexionar.
Potser per això la cancellera alemanya Angela Merkel va anunciar que el seu país duplicarà la contribució al fons de Nacions Unides per donar suport a la lluita contra el canvi climàtic dels països menys desenvolupats, que serà de 4.000 milions d’euros. La dirigent venia amb els deures fets, perquè divendres el seu govern ja va anunciar un pla d’inversions de 54.000 milions d’euros per impulsar l’economia verda, qualificat ahir d’“homeopatia cara” per part de diverses ONG mediambientals germàniques. A Nova York, Merkel va recordar que el propòsit d’Alemanya és reduir les seves emissions de CO 2 en un 55% d’aquí al 2030, i es va tornar a comprometre que “com a molt tard” el 2038 el seu país haurà deixat de dependre del carbó. Als estats més afectats pel tancament progressiu de les mines de carbó, Merkel els va proposar l’aportació d’almenys 40.000 milions d’euros a un fons d’ajuts.
Atenint-se a les condicions d’António Guterres, el president brasiler, Jair Bolsonaro, acusat d’animar la sobreexplotació de l’Amazònia, tenia pocs punts per parlar. No se’l va veure, tampoc durant la presentació d’una proposta que afecta de ple el seu país. El president francès, Emmanuel Macron, el colombià, Iván Duque, i el xilè, Sebastián Piñera, van anunciar un projecte per protegir l’Amazònia i altres boscos tropicals. Macron va comprometre 90,7 milions d’euros per finançar-lo.
Proposta espanyola
L’ONU volia per a la cimera compromisos concrets i Espanya va anunciar que contribuirà amb 150 milions d’euros al Fons Verd del Clima durant els propers 4 anys. Durant un acte previ a la seva intervenció a les Nacions Unides, el president en funcions, Pedro Sánchez, va admetre que “l’emergència climàtica requereix una acció urgent i el meu país vol ser part del canvi”.
Amb l’objectiu d’aconseguir la neutralitat de carboni per al 2050, Sánchez va recórrer a la terminologia del projecte de transformació econòmica de la congressista nord-americana Alexandria Ocasio-Cortez al qualificar el seu pla del Green New Deal espanyol. El socialista va recórrer als propòsits, més que als compromisos, per reclamar “arribar al 2030 amb una remissió d’emissions d’un 20% respecte als nivells del 1990”. Per aconseguir-ho, Sánchez preveu una inversió de 236.000 milions d’euros i la creació d’entre 250.000 i 364.000 llocs de treball entre el 2021 i el 2030 vinculats a la transició ecològica.