El món pendent de Greta i Greta preocupada pel món

MadridA quina hora arriba, si ho fa en tren i si estarà cansada. Greta Thunberg ja és un símbol, un fenomen global que mou més masses i atrau més atenció que una estrella del pop, fins al punt que la seva arribada a Madrid divendres va eclipsar qualsevol altre debat dins la Cimera pel Clima COP25. Tothom posa els ulls en Greta, però Greta posa els ulls en el món. Creadora del moviment Fridays for Future, l’adolescent de 16 anys va ser perseguida pels mitjans des de la seva arribada a Madrid, on va liderar una gran protesta pel clima que segons els organitzadors va aplegar 500.000 persones, però que la Delegació del govern espanyol en funcions va xifrar en 15.000. Demanaven als líders mundials “acció immediata”, un dels mantres de la Greta.

La cimera COP25, com totes les del clima, conviu amb unes contradiccions profundes. Greta és al centre i només els més radicals, a esquerra i dreta, critiquen el seu paper, que és més simbòlic que de contingut. Ella mateixa ho deia divendres: “No cal que m’escolteu més que a altres persones, hi ha molts activistes”. Però la seva figura té magnetisme, tothom vol veure-la i sentir-la, opinar sobre ella més fins i tot que sobre el clima, que és l’emergència que l’ha portat a ser famosa. Si els negacionistes climàtics menyspreen el seu contingut, una petita part de l’anticapitalisme la considera una veu privilegiada que no qüestiona el sistema capitalista que genera els problemes climàtics. Tothom té veu a les xarxes.

Aquesta contradicció és una constant en la cimera, que rep els assistents a la sortida del metro amb anuncis d’algunes de les companyies que més contaminen cridant a la consciència climàtica. “No compris Coca-Cola”, deia un dels anuncis a l’entrada del recinte firal d’IFEMA, “si no hem de reciclar junts”, culminava. Al costat dels anuncis, els activistes més outsiders i solitaris reparteixen papers sobre el veganisme, els incendis recents a la serra de Madrid o l’abolició de les guerres. Molt a prop, un ninot de plàstic fet amb ampolles d’aigua del Santander.

Dins de la fira, entre desenes de pavellons amb nombroses conferències d’empreses, ONGs i governs, no costa trobar persones que desconfien de la cimera en la qual participen. Però saben que és millor tenir visibilitat que no tenir-ne, que han d’intentar ser escoltats i que, malgrat que hi ha certa “hipocresia” en les empreses i governs que després de contaminar ara miren de buscar les solucions per salvar el planeta, sense ells no serà possible.

La líder comunitària indígena de l’Amazònia Kaiulu Walapita, per exemple, no confia gaire en les cimeres i diu que, per lluitar contra l’emergència climàtica, “s’hauria de donar més veu als indígenes, que han viscut des de fa segles amb la mare natura”. “Si continuem només parlant, no aconseguirem res. Els indígenes hem de prendre cert poder perquè, si no, se’ns porta a aquestes cimeres com a decorat, per poder dir que n’hi ha, d’indígenes”.

A la manifestació organitzada per Fridays for Future també es percebia una mescla entre entusiasme i pessimisme. La Mari Carmen González, de Los Alcázares, a Múrcia, lamentava que “estan asfixiant el Mar Menor” i no es mostrava gaire confiada que la protesta tingués un gran efecte per a aquest cas. Quan acabava d’explicar-ho, però, la Greta va sortir a l’escenari i se li va encendre un somriure. “Vosaltres sou l’esperança”, va cridar l’adolescent per esperonar els congregats.

Els oceans s’ofeguen amb la pèrdua d’oxigen

L’escalfament de les aigües i la consegüent pèrdua d’oxigen dels oceans continuarà augmentant en els pròxims anys i amenaçant les espècies marines, segons l’últim estudi de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Si des de mitjans del segle XX el contingut d’oxigen ha disminuït entre un 1% i un 2% als oceans, s’espera que fins a l’any 2100 se’n pugui perdre entre el 3% i el 4%. Els animals més grans, com la tonyina, els marlins o els taurons, són els primers afectats degut a la seva alta demanda d’oxigen. La contaminació originada pel nitrogen, el fòsfor i altres elements vessats al mar des de zones costeres era fins ara el principal motiu d’aquesta pèrdua. Però la calor dels gasos d’efecte hivernacle també està fent disminuir l’oxigen als oceans.