La justícia grega considera els neonazis d'Alba Daurada una "organització criminal"

BarcelonaLa justícia grega ha dictaminat que la formació neonazi Alba Daurada és una organització criminal i ha condemnat la seva cúpula, en una decisió històrica. Desenes de milers de manifestants ho han celebrat amb crits d'alegria davant el jutjat d'Atenes, i és que pocs veredictes havien generat tanta expectació a Grècia i pocs s'han fet esperar tant: el judici va començar el 20 d'abril del 2015, fa cinc anys i mig. Però l'alegria no ha impedit que la policia carregués contra els congregats amb gasos lacrimògens. Les penes encara no s'han fet públiques.

"És realment històric. A Atenes es respira emoció, mai des de la caiguda de la junta [el règim militar de 1967-74] hi havia hagut tanta gent esperant una sentència davant del tribunal", explica a l'ARA Omaira Gill, periodista del portal Macropolis.gr. Originària d'una família mixta índio-pakistanesa i arribada a Grècia des del Regne Unit el 2006, no ha oblidat el clima de terror que la ultradreta havia imposat als carrers d'Atenes: "Estic alleujada però alhora trista, per tot l'acarnissament, el mal, les morts, els cossos trencats i la por constant que es va imposar quan els neonazis van aconseguir un espai a la política grega".

El líder històric del partit, Nikolaos Mikhaloliakos, i sis dirigents més d'Alba Daurada han sigut declarats culpables de dirigir una banda criminal, i 18 membres més de l'organització neonazi, la majoria diputats, han sigut condemnats per pertinença. A més, els jutges han condemnat Mihaloliakos i els exdiputats Iannis Lagós i Ilia Kasidiaris per possessió il·lícita d'armes. Només 10 dels 68 acusats en el macroprocés eren presents a la sala quan s'ha llegit el veredicte.

Els jutges han condemnat nou dels acusats i Giorgos Roupakias, autor confés, per l'assassinat del raper antifeixista Pavlos Fyssas, que va morir apunyalat al carrer el setembre del 2013, un crim que va desencadenar protestes, les quals es van convertir en el principal argument per desemmascarar el caràcter violent del partit que havia entrat amb força a les institucions gregues. La mare del jove, Magda Fyssas, ha assistit a totes les vistes en aquests cinc anys i mig i s'ha convertit en un símbol de la lluita antifeixista a Grècia. A més de l'assassinat de Fyssas, en el procés s'han condemnat els autors de l'atac del 2013 a un grup de militants del sindicat comunista PAME i l'intent d'assassinat de diversos pescadors egipcis el setembre del 2012, pel qual s'han condemnat els cinc acusats.

Líders del partit neonazi, com Nikolaos Michaloliakos –negacionista de l'Holocaust a qui els seus seguidors anomenen führer–, han encarat el judici presentant-se com a víctimes de la persecució política. Aris Chatzistefanou, autor del documental Fascism SL, es mostra satisfet en una conversa telefònica amb l'ARA: "La sentència suposa a la pràctica que tot l'aparell polític del partit és culpable i, atesos els antecedents de la justícia grega, de vegades no tan democràtica, no era clar que fos així: ha sigut un gran triomf". Afegeix que possiblement estem davant el final d'Alba Daurada, "tot i que caldrà veure si [l'antic portaveu] Ilias Kasidiaris, que va abandonar Alba Daurada fa uns mesos, aconsegueix sobreviure amb el seu nou partit". El documentalista també ironitza amb el fet que "ara tothom de la dreta i la ultradreta a Grècia es proclama antifeixista, però això ja es podia esperar".

Electoralment, el partit va patir una sonada derrota a les eleccions de juliol del 2019, quan es va quedar sense representació parlamentària al quedar per sota del 3% dels vots. Abans, però, el 2015, en plena crisi per les retallades dictades pels plans d'austeritat de la troica, havia arribat a convertir-se en la tercera força del país, amb 400.000 sufragis (7%). Els membres de l'organització, que té com a emblema un símbol molt semblant a l'esvàstica, van sembrar el terror als carrers de Grècia, amb escamots armats amb navalles i pals de fusta. Entrenats en gimnasos i vestits amb samarretes negres, apallissaven sindicalistes, militants de l'esquerra, membres de la comunitat LGTBI i immigrants, a qui consideraven "infrahumans".

El discurs de l'odi era l'únic element aglutinador de la formació, que va arribar a organitzar donacions de sang "només per a grecs" o a distribuir gratuïtament aliments als barris populars més colpejats per les polítiques d'austeritat de la UE que, segons la propaganda neonazi, pagava amb els sous dels seus diputats.

Les proves que s'han reunit per al judici –centenars de testimonis, desenes de vídeos i més de sis mil documents– suposen una evidència aclaparadora que treu al descobert la jerarquia militar i política de l'organització. Entre les proves hi ha un vídeo en què es veu el número dos del partit, Christos Pappas, ensenyant a uns nens a fer la salutació nazi i cridar "Heil Hitler". Pappas és fill d'un oficial militar pròxim al dictador Georgios Papadopoulos.

La periodista grega d'adopció no amaga que han sigut uns anys molt durs per a les minories a Grècia:"A tot arreu hi ha racisme, però després de l'auge d'Alba Daurada el 2012 per primer cop vaig començar a sentir-me insegura. Vaig començar a autocensurar-me, a dissimular el meu accent, a vigilar de no portar roba massa ètnica per no cridar l'atenció. Avui és un bon dia, però també un dia per recordar que no hem de permetre que torni a passar".