Grècia posposa un dia més la formació d'un nou govern

BarcelonaLes disputes entre partits continuen retardant la formació d'una coalició de govern a Grècia. Després de tres dies de negociacions, tant el Pasok com l'oposició, Nova Democràcia, no es posen d'acord. Mentre que dimarts la cadena de televisió pública anunciava el nom de Lucas Papadimos (exvicepresident del Banc Central Europeu i artífex de l'entrada del país a l'euro des del Banc Central) com a nou primer ministre, 24 hores més tard tot sembla abocar a la incertesa.

La reunió aquest dimecres a la tarda de l'encara primer ministre, Iorgos Papandreu, amb el president grec, Carolos Papoulios, no ha servit per res més que per escenificar un escenari dividit. Papopulios ha assenyalat que estava "tranquil" perquè ja hi havia acord, unes paraules que després ha desmentit presidència en un comunicat. El cap d'estat es reunirà aquest dijous a les 10 del matí (hora catalana) amb tots els líders de formacions polítiques gregues per aconseguir arribar a una acord.

Antonis Samaras, líder de l'oposició conservadora, ha afirmat que el seu partit no està bloquejant l'elecció d'un nou primer ministre. "La decisió depèn del Pasok [el partit socialista]", ha dit.

Tres possibles successors a Papandreu

Segons fonts pròximes al govern citades per Reuters hi hauria un nou nom per agafar les regnes del país fins a les eleccions del pròxim 18 de febrer. Es tracta de Pilippos Petsalnikos, de 60 anys, fundador del Pasok junt al pare de Papandreu, Andreas, qui va ser el primer líder socialista.

Però aquest matí el diari Athens News citava a un altre candidat a ocupar el càrrec de primer ministre. Es tracta de Ioannis Koukiadis, cap del Fons de Desenvolupament de la Repúlbica Hel·lena, l'organisme que ha dut a terme l'última onada de privatitzacions prevista al primer pla de rescat del país pactat amb la UE i el Fons Monetari Internacional. Koukiadis havia estat ministre de treball sota el Pasok entre 1989 i 1990 i eurodiputat des de 1999 fins al 2004.

Traves de l'oposició

La intervenció de la UE no està facilitant les coses: el comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, va amenaçar de no desbloquejar el segon tram de préstecs si el líder de Nova Democràcia, Antonis Samaras, no signa una declaració de suport a la plena aplicació del pla de rescat. Aquestes paraules van desencadenar una enorme reacció a les bases del partit, que ja s'havien oposat l'anunci de Samaras d'un vot favorable al pla al Parlament. Els conservadors de Nova Democràcia, fins ara, han votat contra les impopulars mesures. Rehn també reclama la signatura de Iorgos Papandreu, primer ministre sortint, i de l'home que el substitueixi, així com del ministre de finances del nou govern i el governador del Banc Central de Grècia.

Per què no hi ha acord?

Segons la premsa grega hi ha dos temes que estan travant l'acord: quina autoritat tindrà el nou primer ministre dins el govern si finalment s'opta per un perfil tecnocràtic, i el termini que tindrà per actuar, tenint en compte que es parla de convocar eleccions el 19 de febrer. Sembla ser que Papademos ha posat com a condició per acceptar el càrrec les dues coses: capacitat política i temps. Això reflectiria, apunten diversos mitjans locals, un conflicte amb el ministre de fiannces, Evangelos Venizelos.

El problema de fons és que els dos principals partits de Grècia, el socialdemòcrata Pasok i el conservador Nova Democràcia, han de compatibilitzar l'objectiu primordial del pla de rescat i la pertinença del país dins de l'euro amb la seva supervivència política. El Pasok ja ha cremat bona part del seu suport polític en aquests dos anys d'aplicació de mesures d'austeritat. Nova Democràcia, fins ara, s'havia mantingut al marge de les retallades, i per primer cop Samaras ha donat el "sí" al segon paquet de rescat, però és reticent a entrar al nou govern.