Grècia s’aboca a l’acollida de refugiats però es veu superada
Atenes accepta fer-se càrrec de 50.000 persones fins que siguin reallotjades en altres països de la UE
BarcelonaGrècia fa el que pot per gestionar la crisi dels refugiats, però no n’hi ha prou. Aquesta ha sigut la conclusió d’una setmana tràgica: unes quaranta persones han mort ofegades en naufragis d’embarcacions precàries que intentaven arribar al país des de Turquia; una vintena eren criatures.
“Com un dels membres del lideratge europeu, em sento avergonyit, tant per la inhabilitat d’Europa a l’hora d’afrontar aquest drama humanitari com pel nivell del debat a les altes esferes, on els uns es passen la pilota als altres”, va dir divendres al Parlament el primer ministre grec, Alexis Tsipras.
Des que fa dos mesos el petit Ailan Kurdi va aparèixer mort a la costa turca (la seva foto va regirar consciències arreu del món), més de 70 menors s’han ofegat en aquest trajecte, segons ha denunciat l’ONG Save the Children. L’organització alerta que el nombre de morts pot anar a l’alça, ja que el flux de persones que fugen de països en conflicte com Síria, l’Afganistan i l’Iraq no s’atura.
De fet, l’última ofensiva russa sobre el país d’Al-Assad ha tornat a agreujar l’èxode. Davant de nous bombardejos, res és obstacle. “El temps, a l’hivern, fa que travessar el mar sigui encara més perillós, els nens arriben xops i tremolant de fred a la platja, i això augmenta el risc d’hipotèrmia per la falta d’un refugi adequat”, alerta l’ONG.
Grècia és a la primera línia de l’arribada. “Som un poble pobre, però conservem els valors i la humanitat. No estem demanant ni un sol euro per complir el deure que tenim amb les persones que moren al nostre pati del darrere”, deia Tsipras. Atenes reclama una la solució europea, que passa per “aïllar les veus racistes”. “Són hipòcrites totes aquestes llàgrimes de cocodril que s’estan vessant pels infants morts al mar Egeu”, afegia el líder de Syriza. I assegura que no pensa aixecar tanques a la frontera o rampinyar diners a Brussel·les.
La proposta grega
A l’última cimera europea sobre refugiats, l’executiu grec va desestimar la possibilitat de crear un gran centre per ubicar-n’hi 50.000. A canvi, proposava construir “infraestructures d’acollida”: punts crítics per identificar els potencials sol·licitants d’asil; allotjament a curt termini a les illes del mar Egeu per a 8.000 immigrants; i centres a l’àrea de l’Àtica i al nord de Grècia que puguin donar cabuda a 20.000 persones. I ajudes per viure en habitatges de lloguer per a un nombre similar de refugiats.
El govern, de fet, ja es va comprometre a principis de mes a acollir el total de 50.000 refugiats a l’espera que siguin reallotjats en altres països europeus. El programa tot just comença a funcionar. De moment, Grècia ha demanat suport a Brussel·les per formar un equip de 370 experts.
El que Tsipras no vol és que ningú cregui que està fent servir la crisi dels refugiats com a moneda de canvi per aconseguir una relaxació dels termes del rescat o nou finançament. Però sí que voldria una compensació: va deixar anar que l’increment de despesa pública en operacions de salvament i recepció hauria de portar els creditors a suavitzar els objectius del dèficit imposats al país.
De manera inconcreta, el ministre alemany d’Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, va obrir la porta a un possible acord en aquesta direcció. Mentre Syriza pugui argumentar que la mala gestió de la crisi migratòria és culpa d’Europa, el partit no viurà problemes interns. Mentrestant, l’esquerra grega seguirà reclamant millores.
Refugiats al centre d’Atenes
Al centre d’Atenes, la situació segueix sent dramàtica. Multituds de refugiats s’apilen a la plaça Victòria un cop arriben en bus des del port del Pireu. Hi abunden les dones amb nens, i el flux no s’atura. L’ Eleftherios Venizelos, el vaixell amb capacitat per a 2.000 persones, fa dos o tres viatges diaris entre les illes i la Grècia continental.
Illes com Lesbos veuen, com si fos una rutina, una tragèdia que es multiplica. Els grups de voluntaris, que intenten fer sostenible la situació, critiquen les autoritats per falta de preparació: des de la Guàrdia Costera grega fins a l’agència europea de control de fronteres, Frontex, així com també el personal mèdic. Diàriament, aguanten escenes d’infants que agonitzen, de gent gran que amb prou feines pot valdre’s per ella mateixa, de persones afectades per malalties incurables sense l’equip necessari, i tot això, denuncien, és per culpa dels governs europeus i les organitzacions internacionals que acaben cedint als civils una responsabilitat que no els pertoca: tenir cura dels supervivents que fugen de les guerres. “És una abominació contra la humanitat”, escrivia a Facebook Trace Myers, una voluntària anglesa.
La impotència de l’ONU
La membre de l’Agència de l’ONU per als Refugiats Alessandra Morelli també es queixava: “Hem avisat durant setmanes que una situació dolenta podia anar encara a pitjor si refugiats i immigrants desesperats han de recórrer a contrabandistes que els envien al mar tot i que el temps empitjori”.
Per ara, Grècia ha rebut més de mig milió de refugiats des de principis d’any i no n’ha reallotjat ni un en altres països europeus a través del sistema de quotes pactat a la UE. Aquesta setmana, Itàlia n’enviarà 100 a França i Espanya, com a part del pla europeu destinat a alleujar la càrrega dels països que fan de frontera. Més de 3.200 persones han mort intentant creuar el Mediterrani, però encara ara la majoria de morts s’han concentrat a la ruta que va de Líbia a Itàlia.
