Grècia es queda sense ministre d’Exteriors

BarcelonaEl ministre d’Afers Estrangers grec, Nikos Kotzias, va dimitir ahir per discrepàncies dins del govern d’Alexis Tsipras sobre el nou nom de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia (FYROM, en la sigla en anglès). Al juny Kotzias va impulsar un acord amb Macedònia segons el qual aquest petit país balcànic passaria a anomenar-se República de Macedònia del Nord. El nou nom, però, no agrada als nacionalistes conservadors grecs, i el ministre de Defensa, Panos Kammenos -que és líder del partit nacionalista Grecs Independents-, va viatjar la setmana passada als Estats Units per proposar un nom alternatiu. En concret, Kammenos es va reunir a Washington amb el vicesecretari d’Estat, Wes Mitchell.

Dimarts Kotzias va acusar el titular de Defensa d’entremetre’s en el seu ministeri, però la gota que va fer vessar el got va ser que el cap de la diplomàcia grega no va sentir que tigués prou suport del primer ministre Tsipras. Ahir el portaveu de l’executiu, Dimitris Tzanakopoulos, va declarar que convidava a “baixar del tren” qualsevol membre del govern que no estigués d’acord amb la política de l’executiu. I Kotzias s’ho va prendre al peu de la lletra: poques hores després presentava la dimissió.

Tsipras va anunciar ahir en un missatge televisat que ell mateix es farà càrrec de la cartera d’Exteriors “per enviar un missatge a l’exterior i a l’interior” i per demostrar que està decidit “a fer tot el que estigui al seu abast per garantir l’èxit total de l’acord històric de Prespa”, va argumentar en referència al pacte firmat amb Macedònia a la vora d’aquest llac pel ministre dimissionari.

Aquest acord posaria fi a la disputa existent entre Macedònia i Grècia, que ja fa més d’un quart de segle que dura. Des que aquest país balcànic es va independitzar de l’antiga Iugoslàvia, el 1991, Atenes considera que els macedonis intenten apropiar-se del patrimoni grec i que tenen ambicions territorials amagades, perquè la seva Constitució estableix que el nom oficial del país és República de Macedònia. En canvi, per a Grècia, el nom de Macedònia només pot designar una de les seves províncies septentrionals, que també s’anomena així, i on hi ha la ciutat de Salònica. Això ha comportat que, durant tots aquests anys, Grècia hagi bloquejat l’adhesió de la formalment anomenada Antiga República Iugoslava de Macedònia a tots els organismes internacionals, incloses la Unió Europea i l’OTAN. El canvi de nom podria obrir la porta a la seva acceptació, i també a la possibilitat que el país balcànic deixi d’estar sota la influència de Rússia.

La ratificació de l’acord, però, està en perill. El Parlament macedoni va començar a debatre dilluns la reforma constitucional que ha de permetre canviar el nom del país i, en conseqüència, que el pacte entri en vigor. El canvi de nom s’ha d’aprovar amb una majoria de dos terços -80 dels 120 diputats-, i el govern sembla que encara no té la majoria necessària. Li falten 8 vots, segons els mitjans locals. Ahir el principal partit de l’oposició conservadora va ratificar que els seus 42 diputats votaran en contra del canvi de nom.

El 30 de setembre Macedònia va celebrar un referèndum sobre el canvi de nom, però la consulta no va ser vàlida perquè hi van participar menys del 50% dels electors censats. Només hi van votar un 34% dels 1,8 milions de votants que estaven cridats a les urnes.