EUROPA
Internacional16/07/2015

Grècia prem l’accelerador legislatiu

Tsipras suma noves desercions mentre el Parlament inicia el procés per satisfer els socis europeus

Gerard De Josep
i Gerard De Josep

AtenesA Grècia amb prou feines li queden forces per mobilitzar-se. Un cop passada l’agonia del cap de setmana, quan es va signar el document de principi d’acord amb els socis europeus per negociar el tercer rescat, diversos sectors de l’economia grega van reaccionar al·lèrgicament a les mesures exigides pels creditors. Farmacèutics, restaurants, treballadors públics, i petita i mitjana empresa, tot sectors que s’havien manifestat últimament a favor d’un acord amb les institucions a qualsevol preu, ahir feien una crida a sortir al carrer.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Només el sindicat comunista Pame va aconseguir, com sempre, reunir un nombre elevat d’afiliats. Fins a 10.000 persones, segons la policia, es van trobar a la plaça d’Omonia per cridar contra l’austeritat. A la mateixa hora, a la cèntrica plaça Sintagma, 2.500 manifestants participaven en la concentració convocada per la confederació de sindicats del sector públic (Adedy), que ahir havia intentat dur a terme la primera vaga de 24 hores d’aquesta legislatura. La Marilu, una jove estudiant que hi estava present, va explicar a l’ARA que per a ella el problema és que el rescat prevegi altra vegada milions d’euros per recapitalitzar la banca. “Quina diferència hi ha entre bancs oberts o tancats si la gent no té diners?” La tensió es va fer present amb anarquistes i policia intercanviant-se cops i còctels Molotov al davant de l’hotel de luxe Gran Bretanya, situat davant del Parlament, a les nou del vespre i en plena temporada turística.

Cargando
No hay anuncios

Mentrestant, a l’hemicicle, començava el debat que tenia ahir com a límit per aprovar les mesures. Va esgotar fins a l’últim minut per fer-ho. La presidenta de la cambra, de fet, una de les díscoles de Syriza, va plantejar prescindir del termini i allargar el debat tant com fos necessari. Però els socis manen ara, i Grècia no es pot desviar de la línia marcada.

“Em pesarà tota la meva vida”

Cargando
No hay anuncios

Així com el procediment, també el paquet de reformes ha generat problemes al cor del partit de govern. Ho reconeixia fins i tot el nou titular de Finances, Euclid Tsakalotos, que va assegurar que és un acord difícil que només el temps dirà si és sostenible. “La decisió que vam prendre dilluns al matí em pesarà tota la meva vida”, va sentenciar. Alexis Tsipras demanava una vegada i una altra que li donessin suport i no posessin en dubte la unitat del partit.

Serà una tasca difícil per a Syriza, que ahir mateix va patir noves baixes. La més rellevant la va protagonitzar la ministra adjunta de Finances, Nàdia Valavani, que en una carta al primer ministre va titllar de “capitulació” el principi d’acord. A la missiva, Valavani hi manifestava que el rescat no ajudarà un “poble empobrit” a recuperar-se, sinó que serà una làpida que impedirà el creixement. “No és compatible ser ministra i estar en contra d’una decisió governamental”, va concloure. Fins a 109 membres dels 200 del comitè central de Syriza, a més, van signar una declaració conjunta en què rebutjaven l’acord amb arguments molt semblants als de Valavani.

Cargando
No hay anuncios

Entre el reguitzell de mesures que tiraran endavant en aquest primer paquet legislatiu hi ha els canvis en l’IVA, que afecten sobretot la restauració, que haurà de suportar un augment del 13% al 23%; noves mesures tributàries, que ahir es van saber i inclouen una recaptació del 29% en l’impost de societats i que es pot considerar una victòria del govern, ja que els socis no volien que pugés més del 28%; l’enfortiment del tracte penal en l’evasió fiscal, que serà perseguida a partir dels 10.000 euros; canvis en el sistema de pensions, que impliquen un augment en les cotitzacions a la Seguretat Social; la garantia d’independència de l’Autoritat Estadística Hel·lena (Elstat), que va ser responsable de presentar xifres falsificades entre el 2004 i el 2009, i la creació d’una autoritat que supervisi l’aplicació de la legislació.