Grècia esquiva el desastre
Atenes engega el desconfinament amb una mortalitat 40 vegades inferior a la d’Espanya
BarcelonaLa pandèmia de coronavirus semblava una tempesta perfecta per a Grècia. Amb un sistema sanitari al límit després de deu anys de retallades i una població envellida, tot semblava apuntar al desastre. Però, almenys amb la primera onada, se n’ha sortit molt millor que els països de l’Europa Occidental. Fins a aquest diumenge ha declarat 2.620 contagis i 143 morts, que representen 13 defuncions per milió d’habitants, cinc vegades menys que Alemanya i quaranta vegades menys que Espanya.
Avui comença el desconfinament, d’acord amb les recomanacions del comitè científic que assessora el govern: ja no caldrà portar el paper (o el missatge SMS) que acredita un motiu per sortir al carrer, i s’obriran les llibreries, les botigues d’electrònica, les botigues d’esport, els tallers mecànics i les perruqueries, amb cita prèvia. Els alumnes de secundària tornaran a les aules, progressivament i per torns, a partir de l’11 de maig.
El sistema sanitari grec no s’havia recuperat de la recepta d’austeritat de la troica : els hospitals públics van portar el pes de les retallades exigides pels creditors per evitar la fallida. Entre el 2009 i el 2015 la despesa sanitària es va reduir en un terç. Quan el virus va arribar a Europa, Grècia tenia 560 llits d’UCI, amb una població d’11 milions d’habitants, menys que els disponibles a Catalunya. Un 25% d’aquesta població té més de 65 anys.
El govern del conservador Kyriakos Mitsotakis va entendre que no tenia marge. L’única opció era evitar la propagació del coronavirus i per fer-ho s’havia de posar en mans dels científics. Des del principi es van controlar els vols internacionals, sobretot els procedents de la Xina. Els grecs repatriats des de països com Espanya van ser posats en quarantena en hotels. “Prendre mesures dràstiques tenia sentit perquè el sistema de salut pública de Grècia és un dels més febles de la UE, després d’anys de mala gestió i d’una dècada d’austeritat amb els tres rescats. Mitsotakis sabia que no podia arriscar-se que el virus es propagués a Grècia perquè la capacitat de tractar casos greus era molt petita”, explica a l’ARA des d’Atenes Nick Malkoutzis, del portal especialitzat MacroPolis.
En mans dels experts
El govern es va posar en mans d’un comitè d’experts. Abans d’haver tingut ni un sol mort, es van suspendre els actes de Carnaval. El 4 de març, només una setmana després que es detectés el primer cas, es van tancar les escoles, mentre que a Catalunya les classes es van aturar el 13 de març, 16 dies després del primer diagnòstic. Després va ser el torn dels bars i restaurants, centres comercials, gimnasos, cinemes i també els museus i els tresors arqueològics hel·lens. El govern d’Atenes va optar per imposar la paràlisi: es van tancar les platges i les estacions d’esquí, es van prohibir les reunions de més de deu persones i els viatges a les illes i es van suspendre els vols als països més afectats. El primer ministre conservador fins i tot es va encarar amb la poderosa Església ortodoxa -que insistia en mantenir el ritual de la comunió, en què tots els fidels beuen vi de la mateixa cullera de plata beneïda- i va tancar els temples. Els desplaçaments no essencials es van prohibir abans que a Itàlia i Espanya.
L’home del moment a Grècia és el professor Sotirios Tsiodras, l’expert en malalties infeccioses format a Harvard que cada dia compareix a les sis de la tarda per explicar l’evolució de l’epidèmia. Amb posat seriós i llenguatge planer, no se separa dels seus apunts i mira les càmeres des del darrere de les ulleres. Tot i que es dedica més a alertar dels perills que a donar bones notícies, s’ha convertit en l’home més popular i ben valorat segons les enquestes. De vegades dona consells pràctics, com fer servir una dilució de quatre culleradetes de lleixiu per litre d’aigua per desinfectar les superfícies de casa. Que algun dia no pogués evitar emocionar-se -com quan va demanar als grecs “quedar-se a casa per protegir els pares i mares, els avis i àvies”- no li ha restat credibilitat, al contrari. A l’extrem oposat dels missatges infantilitzadors de molts governs, Tsiodras no es cansa de repetir, amb un to de veu calmat, que el moment és molt greu.
Per un cop la posició geogràfica de Grècia -lluny dels grans focus d’Europa- ha beneficiat el país. I també el calendari, perquè si el virus hagués arribat en plena temporada turística la història probablement hauria sigut una altra. A més hi ha problemes de fons, com la falta de tests o les precàries condicions dels camps de refugiats (dos s’han posat en quarantena), que, segons Metges Sense Fronteres, són “una bomba de rellotgeria”.
Però el que Grècia no podrà esquivar és l’impacte econòmic d’un país on el 20% del PIB depèn del turisme. El Fons Monetari Internacional pronostica que l’economia grega caurà un 10%, cosa que voldria dir tornar als pitjors moments de la crisi del deute.
