Grècia s’aboca a la dimensió desconeguda

BarcelonaEls caps d’estat i de govern de la UE es reuneixen demà en una cimera d’urgència per trobar un acord in extremis que eviti la fallida de Grècia. Mai s’havia estat tan a prop de la sortida d’un país de l’euro. Si el govern de Syriza i els seus socis europeus no troben una solució d’última hora, ens aboquem a la dimensió desconeguda. Els últims cinc mesos han sigut un estira-i-arronsa entre el govern d’Alexis Tsipras -que va guanyar les eleccions del 25 de gener prometent als grecs girar full a l’austeritat- i els creditors, que no volen cedir davant el primer partit de l’esquerra alternativa que la crisi de l’euro ha portat al poder.

El problema és sobretot polític: els líders de la UE, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) reclamen a Tsipras un programa de reformes que demostri que està disposat a seguir prescrivint la píndola amarga de l’austeritat, a canvi de desbloquejar l’últim tram del rescat del país, de 7.200 milions d’euros. Atenes necessita els fons per afrontar el pagament d’1,6 milions de deute a l’FMI, que ha aconseguit prorrogar fins al 30 de juny. Aquesta és la data marcada de color vermell a les agendes: si Grècia es declara en fallida potser no sortirà immediatament de l’euro. Però el pròxim venciment en l’implacable calendari de pagament del deute grec és el 20 de juliol, i aquest cop la factura és amb el mateix BCE.

Nervis als mercats

Els líders de la UE no controlen tots els escenaris. Què farà el govern grec? Com reaccionaran els mercats financers? Fa setmanes que les borses mostren nerviosisme i es mouen en un escenari molt volàtil. L’hemorràgia dels bancs grecs s’ha accelerat (s’han retirat tres mil milions aquesta setmana que se sumen a la fuga de capitals de 30.000 milions des del novembre) i la imposició d’un corralito sembla més a prop que mai. El BCE va decidir divendres ampliar el finançament d’emergència als bancs grecs, però això només ha allunyat uns dies la perspectiva d’una fallida. Si el sistema bancari grec cau en la insolvència, el BCE pot aturar els crèdits d’emergència que l’han alimentat amb comptagotes fins ara: l’últim es va concedir només fins demà.

El fracàs de la reunió de ministres de Finances de l’euro dijous a Luxemburg ha deixat la negociació en una fase crítica, i només queden uns dies de marge. “Més que en una muntanya russa, ens hem ficat al tren de la bruixa”, il·lustra des d’Atenes Nick Malkoutzis, editor del portal de notícies Macropolis.

A l’última proposta d’Atenes, un document de 47 pàgines presentat la setmana passada, gairebé no queda cap rastre de les promeses electorals de Syriza, ni tan sols de les línies vermelles que ha defensat els últims mesos: preveu l’augment de l’IVA i de l’impost a la renda, l’eliminació gradual de les jubilacions anticipades, més desregulació del mercat laboral, la continuació de les privatitzacions i la liberalització del mercat energètic. “És possiblement el màxim que es pot esprémer d’un país on el sistema polític està destrossat, l’economia agonitza i la societat està perduda”, apunta Malkoutzis. La proposta suposa més de 2.500 milions en retallades en els dos anys vinents, més del que l’anterior govern, del conservador Andonis Samaràs, va negociar amb els creditors. A canvi, Syriza només reclama un compromís escrit que hi haurà una renegociació del deute.

El deute, la clau

Tothom espera que s’arribi a un acord que eviti el daltabaix, encara que no resolgui el problema. L’enorme deute del país, 320.000 milions d’euros que equivalen al 180% del seu PIB, és insostenible i un llast a la recuperació. Megan Greene, economista del German Marshall Fund, ho explicava fa uns dies a les pàgines de Politico : “Tots els documents que s’han posat sobre la taula seran dolorosos per a Atenes perquè no hi ha cap mena d’alleujament del deute. El deute públic grec és clarament insostenible i ha de ser condonat”. Olivier Blanchard, economista en cap de l’FMI, defensava diumenge passat al seu blog que s’allarguin els terminis i es rebaixin els interessos.

Walter Münchau recordava fa uns dies al Financial Times que els creditors també estan interessats en un acord: “Si Grècia deixa de pagar, França i Alemanya no podrien recuperar els 160.000 milions de deute: Angela Merkel i François Hollande es convertirien en els grans perdedors financers de la història”.

Els desacords entre Atenes i els creditors

Pressupost

Els creditors volen que Grècia fixi l’objectiu d’un 1% de superàvit primari (que no té en compte el pagament del deute) en els comptes públics. Atenes demana un 0,75%. A més, els creditors reclamen a Atenes unes retallades de 2.000 milions d’euros addicionals per assolir un dèficit total de l’1,1% del pressupost.

IVA

Syriza ha cedit a l’exigència d’una pujada de l’IVA per augmentar els ingressos de l’Estat. Ha proposat un impost en tres trams, però els creditors en reclamen dos: un 11% per als aliments, les medicines i l’hostaleria i un 23% per a la resta, inclosa l’electricitat. Els grecs reclamen tres trams (6% per als productes bàsics, 13% i 23%).

Pensions

Les institucions reclamen a Atenes una retallada de la despesa en pensions de 1.800 milions d’euros, al·legant que el sistema grec és un dels més cars. Volen retallar les jubilacions anticipades. Atenes al·lega que les pensions són l’última font d’ingressos per a moltes famílies després de 4 anys de crisi.

Mercat laboral

Syriza ha promès recuperar els convenis i la negociació col·lectiva, que van ser anul·lats per exigència dels creditors a canvi dels rescats. Sembla que els socis europeus i el Fons Monetari Internacional han cedit més en aquest terreny i que en els últims dies s’han centrat en les pensions i l’IVA.

Deute

És la discrepància més important. El primer ministre Alexis Tsipras està disposat a fer concessions sempre que obtingui un alleujament del deute, per treure llast al creixement. En cap de les seves propostes els creditors no s’han plantejat cap tipus de quitança ni de reestructuració del deute.