Grècia completa un govern de la vella guàrdia conservadora

BARCELONA.El nomenament de Iannis Stournaras com a ministre d'Economia posa fi a la incertesa oberta per la renúncia del primer candidat, el banquer Vassilis Rapanós, oficialment per problemes de salut, enmig d'especulacions sobre possibles discrepàncies en la composició del nou executiu grec. Amb el primer ministre, Andonis Samaràs, operat d'un despreniment de retina i Rapanós ingressat sense pronòstic, les últimes 72 hores han estat crítiques per a un executiu que necessita convèncer els creditors internacionals de la seva solvència per guanyar temps.

Stournaras, format a Oxford i director de la Fundació Grega de la Recerca Industrial i Econòmica, el think tank econòmic més conegut del país, va participar en la negociació per l'entrada de Grècia a l'euro, en què Atenes va posar sobre la taula dades macroeconòmiques que després s'ha sabut que eren falses.

És l'última incorporació d'un gabinet marcat pel pes de la vella guàrdia de Nova Democràcia. Dels 17 ministres (dos més que en l'anterior executiu, malgrat les promeses de simplificació de l'administració), 13 són antics quadres del partit conservador, i quatre tecnòcrates fins ara desconeguts escollits per les dues formacions en minoria, el Pasok i l'Esquerra Democràtica. Hi ha una sola dona, i en el segon nivell de cada ministeri un clar representant de l'aparell conservador. Tota una amenaça de continuisme amb les velles pràctiques clientelars que expliquen en bona part la situació en què està avui el país. Com deia ahir l'analista polític John Loulis, "és un govern al vell estil, amb polítics malbaratadors que ocupen posicions claus". Cinc ministres havien format part de l'executiu conservador de Costas Karamanlis, entre el 2004 i el 2009.

De fet, el mateix Samaràs, representant de l'elit grega formada als Estats Units (de jove compartia habitació amb el seu rival polític, el socialdemòcrata Iorgos Papandreu a l'Amherst College de Massachussetts), es va guanyar en la seva primera etapa com a ministre d'Exteriors, als anys 90, la reputació de polític de poc criteri i escassa fiabilitat. En aquesta crisi ha tornat a recollir dures crítiques dels seus col·legues europeus per la seva estratègia d'oposar-se al primer rescat de Grècia, avalar el segon i dirigir una brutal reacció contra Papandreu i el seu anunci de referèndum, fins a la caiguda del govern.

Material reciclat

Ho comentava fa uns dies Alexis Papachelas, columnista del Kathimerini , el principal diari conservador, que no estalvia crítiques al nou gabinet. "Si els partits polítics del nou govern cometen l'error de reciclar el material desgastat d'executius anteriors no hi haurà gaire a dir, més enllà que quedaran enterrats com una trista nota a peu de pàgina al final del capítol que explicarà la història de la crisi grega. Els grecs que estimen el seu país no toleraran solucions partidistes del vell estil reciclades". Sembla, doncs, que de poc servirà per restablir la confiança que els nous ministres s'hagin abaixat un 30% el sou.