Després de Mória: "Portem dos dies sense aigua, sense menjar i amb fred a les nits"
Grècia comença a muntar un segon camp provisional amb l'oposició frontal dels veïns de Lesbos
BarcelonaLes autoritats gregues han començat aquest divendres a aixecar un nou camp de refugiats al costat de les restes calcinades del de Mória per albergar provisionalment les més de 12.000 persones que s'han quedat sense sostre a causa de l'incendi devastador de dimecres. No era la solució que esperaven els residents, que confiaven que el govern d'Atenes s'avingués a traslladar-los al continent aprofitant que ja no queda res d'unes instal·lacions que estaven sobresaturades des del dia que es va inaugurar per acollir els milers de migrants que desembarcaven a l'illa de Lesbos. "No ens volem quedar aquí, volem anar-nos en", repetien els refugiats.
Segons publica en exclusiva el portal de Lesbos Stonisi.gr, Protecció Civil s'encarrega de coordinar l'operatiu i ja estan arribant helicòpters a l'illa carregats amb tendes de campanya i carpes on es puguin aixoplugar els que ho han perdut tot. El nou campament ocuparà uns terrenys propietat de l'estat a Kara Tepe, molt pròxims al destruït de Mória.
Mentre es descarrega el material i es condiciona el camp, els exresidents de Mória continuen buscant-se la vida enmig del no-res, sense que ningú els faciliti menjar ni ajuda. Per tercera nit les famílies han hagut d'improvisar un lloc per dormir i descansar de l'estrès emocional i l'esgotament físic, tot plegat agreujat per la incertesa sobre què serà de les seves vides. La gent no s'allunya del camp devastat per les flames i planten les poques pertinences que han aconseguit salvar del foc a qualsevol lloc, des dels vorals de la carretera fins al cementiri de la localitat. "Portem dos dies a la carretera, sense aigua, sense menjar i amb molt de fred a la nit", resumeix Zohra, una dona afganesa de 25 anys, en declaracions a l'agència Reuters.
L'oposició dels veïns de l'illa a un camp estable és ferma i han muntat barricades a la carretera que condueix al camp per evitar l'accés de maquinària pesada per desbrossar el terreny on es vol instal·lar el nou campament i, per això, el material està arribant pels helicòpters. Des de l'inici de la crisi migratòria del 2015, els residents i els polítics locals han avisat que no és just ni viable que a l'illa continuïn fent-se càrrec dels refugiats en instal·lacions sense condicions higièniques ni sanitàries, mentre que la Unió Europea es desentén de la situació.
De moment, només s'ha trobat una solució provisional per als 406 menors que estaven sense cap adult de referència, considerats el col·lectiu més vulnerable. Ahir ja van ser traslladats a la Grècia
continental en tres avions que va organitzar l'Organització Internacional per les Migracions. A l'espera de "la solució europea", més de la meitat d'aquestes criatures es distribuiran per Alemanya i França, i la resta aniran a una desena d'estats europeus que també s'han avingut a acollir-los. Espanya ha decidit mantenir-se al marge del programa solidari. Per contra, tot fa indicar que es descarta traslladar famílies amb menors o malalts al ferri que dijous va atracar al port per acollir-los.
En aquest sentit, la Comissió Europea torna de ple al 2015, quan ja intentava impulsar una política conjunta d'asil i migració, que ara intenta reemprendre, informa des de Brussel·les Júlia Manresa Nogueras. Fa cinc anys es va fallar amb l'estratègia de la distribució dels refugiats entre els països a partir d'unes quotes segons la població i altres condicionants. No hi va haver manera que els llavors 28 socis es posessin d'acord per complir la legislació internacional i europea i, finalment, el sistema va quedar aparcat, de la mateixa manera que milers de persones han quedat atrapades en un garbuix de burocràcia i apatia per resoldre les peticions d'asil i refugi.
Amb l'entrada de la nova Comissió, ara presidida per l'alemanya Ursula von der Leyen, l'executiu europeu ja va assegurar que aquesta seria una de les seves prioritats, impulsada a més per l'actual presidència alemanya de la UE. Països com Espanya, Grècia i Itàlia, portes d'entrada a la UE, reclamen un sistema de repartiment obligatori, però països com Hongria o Polònia, per exemple, s'hi oposen completament. I els temps són complexos, s'esperava que la Comissió Europea ja hagués presentat aquesta nova proposta, però a mitja pandèmia i amb el procés de ratificació dels fons europeus pendents, també són Hongria i Polònia els països que amenacen amb rebutjar-los si no es deslliga el repartiment de fons al compliment dels estàndards europeus mínims de l'estat de dret.
D'aquí que, com insinuaven aquesta setmana fonts diplomàtiques, Brussel·les estigui fent equilibris en totes aquestes negociacions per evitar que cap de les dues coses neixi morta. El mateix portaveu de la Comissió, Eric Mamer, es defensava aquesta setmana assegurant que el procés polític de negociació i elaboració d'una nova legislació no és una pèrdua de temps sobretot si busca garantir-ne l'èxit. Tot i això, la situació a Mória ha elevat la pressió i per això, la Comissió ha posat ara data a la presentació d'aquesta nova proposta d'un nou sistema "solidari, sostenible i durador", com ha anunciat aquest divendres el vicepresident comunitari, el grec Margaritis Schinas, en una vídeoconferència conjunta de la presidència alemanya de torn.
Serà el 30 de setembre quan es presenti una nova proposta que algunes fonts diplomàtiques del sud europeu ja veuen amb cert escepticisme perquè consideren que proposar un sistema que no impliqui un repartiment obligatori suposaria premiar els països que no volen complir el dret internacional.