El líder suprem de l'Iran afirma que no hi haurà cap desgel amb Washington

TeheranEl líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha tancat avui categòricament la porta a una aproximació entre el seu país i els Estats Units, malgrat que ha acceptat l'acord nuclear a què Teheran ha arribat aquesta setmana amb les sis potències mundials, i que compta amb el vistiplau de l'hereu polític de Ruholla Khomeini.

Després de quatre dies d'espera des de l'anunci de l'històric acord que promet posar fi a més de 13 anys de disputes entre l'Iran i la comunitat internacional, Khamenei es va encarregar de posar-li draps freds a les perspectives obertes a tot el món sobre un canvi en les relacions entre dos països que es defineixen mútuament com "el gran Satanàs" i principal integrant del "eix del mal".

"Amb aquestes negociacions i amb aquest text que s'ha elaborat, de cap manera s'obtindrà un canvi de la nostra política enfront del govern arrogant dels EUA. Les polítiques dels EUA a la regió tenen una diferència de 180 graus amb les de l'Iran", va afirmar el líder en un multitudinari sermó a Teheran amb motiu de la festa del Aid al Fitr, la fi del mes sant de dejuni del Ramadà.

De manera categòrica, el líder va descartar qualsevol "canvi" entre el seu país i els EUA, amb el que l'Iran "no té res a negociar" en qüestions "mundials, regionals o bilaterals" i que l'únic motiu d'haver-se assegut amb ells a taula de negociacions ha estat per respondre a la "conveniència de la República Islàmica".

"Nosaltres no deixarem de donar suport als nostres amics de la regió i les nacions oprimides de Palestina, el Iemen, el govern i el poble de Síria, l'Iraq i el poble oprimit de Bahrain. Els honestos guerrers de la resistència sempre obtindran el nostre suport", va afirmar Khamenei en una cerimònia en què va estar acompanyat pel govern i les més altes figures de l'estat iranià.

Khamenei va aprofitar per recordar Washington els seus "grans errors" en tractar amb l'Iran i els va demanar que "despertessin" per adonar-se que "mai veuran complert el seu somni de forçar la nació iraniana a rendir-se". "L'Iran no vol cap guerra i no iniciarà cap guerra. Però en cas de guerra, els agressius i criminals EUA seran els perdedors", ha advertit.

El dur discurs del líder suprem, la màxima figura política i religiosa del país, va contrastar amb el seu suport tàcit però reiterat al contingut de l'acord nuclear, l'aprovació definitiva va derivar al Parlament amb l'advertiment que els legisladors "considerin atentament els interessos i conveniències nacionals "en la seva tramitació.

El cop de porta al desglaç amb els EUA del líder es contradiu en part amb la interpretació que el govern del moderat Hassan Rouhani va donar l'acord nuclear, que va qualificar com l'obertura d'"un nou camí" en les seves relacions amb la comunitat internacional, particularment amb Occident.

Ni Rouhani ni el seu ministre d'Exteriors, Mohammad Yavad Zarif, van considerar que el pacte nuclear fos una mica més enllà d'aquest tema concret en la seva relació amb els EUA, si bé han indicat en diverses ocasions que amb aquest tema desactivat, en el futur es podrien tractar altres assumptes d'interès per als dos països, particularment la lluita contra el grup terrorista Estat Islàmic.

Segons ha dit Rouhani tot just anunciar-se el pacte de Viena, el document constitueix el punt de partida per a "una nova cooperació i relació" de l'Iran amb el món, ja que amb la seva aplicació "podran començar unes relacions normals" amb la República Islàmica que no estiguin basades en pressions i coacció. Això sí, el president va advertir també que aquesta nova relació només serà possible si "l'altra part" s'até a les seves promeses.

L'acord de Viena entre l'Iran i el Grup 5 + 1 (EUA, França, Xina, Regne Unit, Rússia i Alemanya) recull el dret iranià a tenir una indústria atòmica pròpia, si bé severament limitada i controlada perquè no pugui dedicar-se a fins bèl·lics, alhora que elimina les sancions que llasten la seva economia.