La gran incògnita: On és Santiago Maldonado?

BarcelonaA Santiago Maldonado el van veure per últim cop el passat 1 d’agost mentre participava en una concentració a Leleque, al departament argentí de Cushamen, a uns 1.800 quilòmetres al sud-oest de Buenos Aires. Maldonado, tatuador de 28 anys, hi havia arribat el dia anterior per solidaritzar-se amb la lluita del poble maputxe, que des de fa dècades reclama la recuperació de les terres ancestrals que el colonialisme i les lleis capitalistes els van prendre.

La Gendarmeria va acabar amb la protesta a cops de porra i bales de plom i de goma, i va fer fugir a la desesperada els manifestants. La majoria va aconseguir fugir, però al jove Maldonado el van capturar i, segons testimonis oculars, els agents el van colpejar i el van obligar a pujar a una furgoneta policial. A partir d’aquest moment, no se’n sap res, i la Fiscalia ha demanat que el cas s’investigui com una “desaparició forçada”. La Gendarmeria ha defensat l’actuació d’aquella tarda d’agost i ha arribat a afirmar que el jove no era a la manifestació o que uns maputxes se’l van endur, explica Guillermo Schelling, membre de la Comissió per l’Aparició amb Vida de Santiago Maldonado a Barcelona.

“A Santiago se’l va endur la Gendarmeria”, va relatar al diari La Nación un dels tres membres de la comunitat maputxe que des del 2015 ocupen les terres en conflicte, que pertanyen a la multinacional italiana Benetton. Un mes després, encara no hi ha cap informació. “El govern argentí intenta desinformar i distorsionar la situació per amagar la repressió violenta contra els maputxes”, apunta Schelling. L’activista creu que Maldonado “no era un objectiu” i assenyala com a únic responsable de la seva desaparició l’executiu, per “defensar interessos econòmics i la dura repressió” dels agents.

Conflicte amb una multinacional

El conflicte que va portar Maldonado fins a Leleque arrenca a la dècada dels 90, quan la tèxtil italiana va adquirir més de 900.000 hectàrees en aquesta part de la Patagònia argentina per criar-hi milers d’ovelles que li garantissin una bona qualitat de llana per a les seves peces de roba. L’adquisició va obligar al desplaçament forçós de les comunitats maputxes, que vivien bàsicament dels rics recursos naturals de la regió. Els maputxes són un dels “pobles originaris”, reconeguts per la seva característica “ètnica i cultural” a la Constitució argentina però que històricament, i encara ara, han sigut discriminats i desposseïts de les seves terres, la qual cosa els ha fet carn de la precarietat i l’exclusió social. “A l’Argentina hi ha una bretxa entre les lleis i la seva aplicació”, denuncia l’advocada Paola García Rey, directora de protecció i promoció dels drets humans a Amnistia Internacional de l’Argentina.

El cas de Maldonado remou les pors de la jove democràcia argentina, que encara ara cura les ferides d’una dictadura que va fer desaparèixer 30.000 persones. Gairebé des del minut zero, entitats com Amnistia o les Madres de la Plaza de Mayo, així com associacions de les comunitats maputxes, s’han mobilitzat per buscar el jove i denunciar els abusos que pateixen els pobles indígenes. García Rey assenyala que l’executiu argentí té actualment obertes una seixantena de causes contra líders indígenes a la província on va desaparèixer el jove tatuador. També Benetton, i altres multinacionals implantades al país, persegueixen per la via judicial líders comunitaris per usurpació de terres i prohibeixen als residents de la zona el pas per les seves propietats, segons indica la lletrada.

Batalla política

La desaparició també ha sigut objecte de debat polític, i l’expresidenta Cristina Fernández va acusar directament el govern del conservador Mauricio Macri, que va deplorar la “utilització” del cas. Mentrestant, la Comissió Interamericana de Drets Humans insta l’executiu a investigar el cas.

La responsable d’Amnistia subratlla que l’Argentina no se salva de la repressió i persecució de les comunitats indígenes que mantenen la lluita per les seves terres i denuncia que, pel que fa als maputxes, hi ha una campanya orquestrada des de les altes institucions per “estigmatitzar-los com a poble i desacreditar la seva reivindicació”. De fet, quan va desaparèixer, Maldonado donava suport a Facundo Jones Huala, líder dels maputxes que han ocupat les terres de la discòrdia.