La gran fugida de Rússia

MoscouA la terminal de Domodédovo, un dels principals aeroports de Moscou, hi ha molta gent que vol sortir. Les companyies ho saben. Els vols a Istanbul, la sortida més fàcil i habitual, han passat de costar 200 euros a costar-ne gairebé 2.000. Avui és pràcticament impossible trobar-ne un abans del mes de maig. I ja comencen a pujar els preus per als d'aquelles dates. Hi ha famílies que volen un futur millor per als seus fills i, sobretot, evitar que els toqui fer el servei militar. Periodistes que han treballat en mitjans opositors temen que en un futur Rússia sigui encara més repressiva, textualment “com a l’època de Stalin”, i prefereixen protegir-se a si mateixos i els seus éssers estimats. 

Aconseguir bitllet no és senzill, i tampoc és cap garantia de poder sortir. Les dificultats, totalment previstes, es poden afrontar a través de pàgines web com la que s'anomena La sortida des de Rússia cap al món lliure. En aquest portal hi ha consells sobre quins països escollir per marxar –les millors opcions són Armènia i Geòrgia, per proximitat, però també hi ha Cap Verd i Sri Lanka–, així com companyies i consells logístics. Els consells més importants, però, són els que fan referència als interrogatoris que, segons aquesta pàgina, fan agents dels serveis secrets. Alguns testimonis asseguren que els han retingut prop de set hores, i altres expliquen que no els han deixat marxar, especialment si eren homes joves en edat de fer el servei militar. Es tem que vagin a lluitar a Ucraïna contra el seu propi país. Però el més important que s’explica a la web és què s’ha de dir i, sobretot, quines expressions o frases cal evitar. Per exemple, cal no fer referència als “teus drets” .

Per la seva banda, els que han sortit prefereixen mantenir la prudència. Molts d’ells s'estimen més no parlar amb la premsa, perquè mantenen la família o amics a Rússia i temen pel que els pugui passar. “Vens? Mig Moscou ja és aquí, a Armènia!”, li diu un familiar per missatgeria a la Naira. D’ascendència armènia, explica que bona part dels seus coneguts volen marxar i alguns ja ho han fet i l’animen a fer-ho. En alguns casos s’espera que la situació es calmi, però en d’altres la decisió és ferma. Els que volen tornar esperen poder-ho fer quan s’escampin els rumors de l’aplicació de la llei marcial, que planen des de finals de febrer, o quan millori la situació econòmica.

Occident abandona Rússia

Els més proclius a sortir del país han sigut els forans. Fa uns mesos els grups a les xarxes socials d'expatriats que viuen a Rússia estaven plens de preguntes banals com “On hi ha bons restaurants mexicans a Moscou?” o “On puc comprar una videoconsola de segona mà?”. Des de l’inici del conflicte les preguntes més habituals són sobre com fer transferències entre comptes bancaris europeus o nord-americans i russos, o sobre com sortir del país. Amb l’espai aeri de la Unió Europea tancat, tornar a Europa o als Estats Units no és fàcil. “Puc sortir per terra fins a Finlàndia?" o “Es pot volar fins a Armènia?” són preguntes recurrents. També hi ha gent que ofereix espai en cotxes per anar des de Moscou fins a llocs com Estònia, a 815 quilòmetres, o el Kazakhstan, a 1.277.

La Maixa, professora en una escola d’idiomes de Moscou, explica que “molts professors estrangers han decidit abandonar el país”. Tot i el problema evident que això suposa per al funcionament del centre, afegeix amb sorna: “Al cap i a la fi, com que ja no podrem viatjar enlloc, no ens farà falta saber idiomes estrangers”. M'és difícil quantificar quants estrangers del meu entorn més pròxim encara no han sortit del país. Fins i tot estrangers que es consideren partidaris del govern rus –com a contraposició als Estats Units i l'OTAN–, com és el cas d’alguns llatinoamericans, han començat a marxar. La difícil situació econòmica, amb salaris més baixos i molts problemes per fer transferències entre comptes, els ha obligat a prendre aquesta decisió, tot i continuar justificant el que passa a Ucraïna i culpant-ne únicament Washington.

La Rússia autàrtica

Rússia s’ha desconnectat de Twitter, Facebook i LinkedIn i aquest diumenge bloquejarà Instagram. En principi la llei russa prohibeix l’ús de VPNs –una eina per fer que un dispositiu estigui connectat com si fos en un altre país– per accedir a pàgines bloquejades pel govern. En els últims dies s’ha parlat d’una exempció a aquesta norma, però només per a Instagram i Facebook, per permetre-hi l’accés únicament per VPN. Així i tot, algunes veus afins al Kremlin com Margarita Simonian, directora de Russia Today, es mantenen actives a Twitter malgrat que teòricament no hi poden accedir.

Marques com Audi, Ikea, Apple, Coca-Cola i McDonald's, entre d’altres –una cinquantena de grans empreses occidentals–, han abandonat o aturat la seva producció a Rússia. Amb els preus escalant, milers de russos han perdut la feina. I els que treballen per a empreses estrangeres que encara segueixen a Rússia temen cada dia que l'endemà la seva companyia anunciï que abandona el país.