Graham Watson: "L'autodeterminació s'hauria d'aplicar més a la Unió Europea"

L'eurodiputat liberal ha estat aquesta setmana a Barcelona enmig de la revolta dels xipriotes contra el seu govern pel corralito i, des d'aquí, ha reflexionat sobre el dret dels pobles a l'autodeterminació, que considera que s'invoca poc a Europa.

Ha estat la setmana de Xipre, el país que ha fet remoure la UE...

Estic preocupat pel que passa al sud d'Europa. Hem vist protestes a Bucarest, a Sofia, a Eslovènia; a Itàlia la situació política no és gaire clara; ara li ha tocat a Xipre, i fins i tot a Espanya, amb els escàndols de corrupció que esquitxen Rajoy, s'obren interrogants. Crec que afrontem no només la contestació a les polítiques d'austeritat o el malestar d'un alt nivell d'atur, sinó que correm el risc de veure com els ciutadans es revolten contra uns polítics que perceben com a corruptes i ineficients. Som davant d'una mena de Primavera Àrab en alguns llocs del sud d'Europa i, tot i que estic convençut que la disciplina fiscal és necessària, també crec que això s'ha d'acompanyar amb polítiques decidides per generar ocupació i lluitar contra la corrupció.

¿Però no en fem un gra massa d'aquesta disciplina fiscal?

Crec que sí i a Brussel·les es reconeix que les ambicions de l'austeritat eren massa grans. Fins i tot al Regne Unit el govern ha hagut d'endarrerir dos anys l'objectiu de quadrar els comptes i estic segur que això passarà a França, i si passa a França passarà a Espanya. L'austeritat, tot i que és necessària, ha de ser flexible en el calendari.

¿És bo que a Europa hi hagi una frontera entre el nord estalviador i el sud gastador, la que fixa la mateixa cancellera Merkel?

Angela Merkel és una víctima d'una característica alemanya: no és gaire imaginativa. I una mica més de fantasia, més imaginació i empatia amb la situació al sud podria ser útil.

¿Haurem d'esperar a les eleccions alemanyes del setembre per albirar un canvi en l'austeritat?

Em preocupa que la resposta sigui que sí, que hem d'esperar. Però no estic segur que disposem del luxe del temps; infravalorem el nivell de malestar i de frustració pública contra els governs del sud d'Europa. S'han de reflotar les economies europees més fortes, l'alemanya i l'holandesa, per donar més oportunitats als exportadors dels països de la UE que ho estan passant més malament. El comerç és l'única eina que coneixem per créixer ràpidament.

Com creu que la UE hauria de protegir el dret dels catalans a decidir?

En el fons, el problema que afrontem és una manera viciada de veure les coses que, de fet, es remunta al concepte d'estat militar i industrial dels segles XVIII i XIX. Ho vam deixar enrere quan un liberal nord-americà, Woodrow Wilson, va apostar pel principi de l'autodeterminació dels pobles. Aquest principi encara està vigent i l'exemple més recent és la separació de Kosovo i Sèrbia. Crec que el principi d'autodeterminació s'hauria d'aplicar més a la UE.

Vostè és escocès: allà hi ha entesa...

Si Escòcia decideix ser independent el 2014, ningú a Londres ho intentarà aturar. Aquesta és una relació saludable, entre dos pobles, l'escocès i l'anglès, i desitjaria el mateix a Espanya entre els catalans i els castellans. Però coneixem bé els castellans i són gent molt orgullosa; necessiten uns quants anys més per reconèixer la bellesa de la diversitat.

¿I si el govern espanyol no es mou, la UE pot fer-hi alguna cosa?

He detectat el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, particularment poc disposat a abordar aquesta qüestió. Però el seu mandat s'acaba d'aquí un any. I pot ser que un president de fora de la península Ibèrica ho vegi d'una altra manera.