'Grade inflation' als EUA: millors notes però pitjor rendiment acadèmic
Reiterats estudis remarquen l'empitjorament dels estàndards acadèmics, sobretot després de la pandèmia
WashingtonLes notes dels estudiants de secundària dels Estats Units han millorat els últims anys. Però, en lloc de convertir-se en un motiu d'orgull per al país, s'ha convertit en un maldecap per a la comunitat educativa. Els mateixos estudis que indiquen aquest augment d'A (excel·lent) davant de B (notable) també assenyalen un empitjorament del rendiment acadèmic; amb menys esforç els alumnes aconsegueixen treure millors notes. És el que molts experts han batejat com a grade inflation (inflació de notes) i des de la pandèmia no ha deixat de disparar-se.
Fins a l'arribada de la pandèmia la majoria de les universitats estatunidenques utilitzaven dos models d'examen per mesurar el nivell dels estudiants i preveure el seu èxit universitari: el SAT test i l'ACT test. Tots dos tests els fan dues organitzacions externes al govern que s'encarreguen d'establir els "millors" paràmetres per mesurar el rendiment dels alumnes. A partir del 2020, i a causa de les dificultats tècniques que suposava fer aquests exàmens en el context de la pandèmia, les universitats van deixar d'exigir aquests tests com a obligatoris i van passar a ser opcionals. Des de llavors el que més s'ha tingut en compte a l'hora d'accedir a una carrera han sigut les notes obtingudes a l'institut.
Un informe publicat l'agost del 2023 per l'ACT, una de les organitzacions que s'encarreguen de fer un dels models d'exàmens per entrar a la universitat, mostrava com el percentatge d'estudiants que aconseguien una A en Anglès, Matemàtiques, Ciències Socials i Ciències havia incrementat un 9,6%, un 11,4%, un 10,7% i un 12,2%, respectivament. Així i tot, la nota que els estudiants treien a les proves ACT, en lloc de ser correlativa a aquest augment, seguia un camí invers i disminuïa. De fet, els resultats en aquest examen del 2023 van ser els pitjors des del 1991, segons recollia el New York Times.
La inflació de notes és una realitat que s'ha anat covant als centres educatius del país des de fa anys. "Vam veure que realment va començar a notar-se el 2016. I després l'impacte de la covid, que va fer que augmentés dramàticament", explica Edgar I. Sanchez, un dels autors de l'estudi sobre la inflació de notes publicat per l'ACT. Per a Sanchez, la pandèmia no és l'única causa, però sí que va ser un accelerador per a aquesta situació: "Alguns centres van aplicar polítiques per evitar que els alumnes suspenguessin, com no poder obtenir una nota més baixa que una C [suficient]". Com a conseqüència, les notes s'estan devaluant perquè cada cop és més comú obtenir una A (excel·lent) i es crea una "base artificial" des d'on partir que no es correspon amb la realitat.
L'exemple de les universitats d'elit
Encara que la pandèmia sigui el fil més clar des d'on estirar, intentar trobar l'origen d'aquesta tendència és com buscar moltes agulles dins de molts de pallers. "Tenim uns 14.000 districtes escolars als Estats Units, i cadascun té les seves pròpies normes i regulacions. Per tant, no hi ha una política única a tot el país en la qual puguis buscar respostes", exposa l'expert en reforma educativa i director del Programa de Política Educativa de Harvard, Paul E. Peterson. Segons Peterson, encara que la inflació de notes s'estigui detectant als instituts, és una cosa "que les universitats d'elit van començar" per tenir millor reputació i "d'aquí s'ha escampat cap avall".
Peterson creu que rere aquesta tendència als instituts hi ha "una influència cultural en els professors, a qui s'ha dit que el principal objectiu és l'equitat i això s'ha traduït equivocadament que tothom ha de rendir al mateix nivell". L'acadèmic creu que s'està intentant ajudar els alumnes d'entorns més desfavorits des de la perspectiva equivocada: "Alguns professors els posen millors notes o els donen més facilitats pensant en aquesta equitat i per por a desmotivar-los".
Morgan Polikoff, educador de l'USC Rossier que treballa en les desigualtats del sistema educatiu, s'enfoca més en la pressió que reben els mestres: "Hi ha molta pressió perquè ho posin fàcil als alumnes, com ara reajustant les entregues. També es deu al fet que des de la pandèmia els nens arriben amb moltes més necessitats que abans". Polikoff apunta a l'absentisme escolar com un dels problemes que s'han disparat d'ençà de la covid. En l'àmbit nacional va passar del 15% el 2018 al 29% el 2022 i es va mantenir igual d'alt el 2023. Segons un estudi de la Nwea Research fet en l'àmbit estatal, també s'apuntava que l'absentisme es va disparar tant als districtes de classe alta com als pobres.
La llei federal Every Student Succeeds (tots els alumnes triomfen) és un altre element que l'educador de l'USC Rossier creu que ha pogut ajudar a alimentar la inflació de notes. "Fa que tots els estats tinguin un sistema per fer un seguiment dels resultats. Si no m'equivoco, a la secundària les taxes de graduació són un dels elements per valorar la feina que es fa als centres. I, encara que això sigui benintencionat, perquè el que es vol és que el màxim nombre d'estudiants puguin aconseguir el títol, és cert que crea pressions molt fortes sobre els instituts per assolir aquestes xifres".
Per altra banda, Polikoff exposa que aquesta llei també fa que els centres es preocupin més pels alumnes que treuen pitjors notes i que detectin abans els nens que s'estan quedant enrere. "I això fa que els professors treballin perquè es tornin a reenganxar –defensa l'educador–. El que crec que passa és que hi ha centres que, en lloc de treballar per motivar l'alumne i assolir el nivell, simplement el deixen passar de curs independentment del que hagi après".