Un cop de gràcia contra Theresa May es desfà abans de materialitzar-se

LondresLondres és una ciutat d'un milió de rumors i conspiracions. Els cercles polítics viuen la mateixa excitació que els dies previs a la caiguda de Margaret Thatcher a mans dels seus ministres, el novembre de 1990. En aquest cas, la víctima propiciatòria és també una 'premier' conservadora, Theresa May, per bé que, de moment, té més vides que Larry, el gat que passeja tranquil i aliè a tant de soroll mediàtic, i que entra i surt del 10 de Downing Street amb igual o més facilitat que la mateixa May i que molts membres del govern. Larry, molt efectiu contra el rosegadors que assetjaven Downing Street, i raó per la qual va ser adoptat pels funcionaris especialitzats de la residència oficial de la 'premier', no pot fer res contra els conspiradors.

Aquest diumenge al matí, la soferta primera ministra britànica ha hagut d'esmorzar amb diferents titulars, tant del 'Sunday Times' com del 'Mail on Sunday', en què asseguraven que fins a onze ministres –'remainers' i 'brexiters'– estan disposats a demanar-li, demà dilluns mateix, que marxi.

Dos substituts consideraven cadascun dels sectors enfrontats a mort del govern: l'actual ministre de Mediambient, Michael Gove, pels 'brexiters', i David Lidington, número 2 'de facto' del 'cabinet', per part del sector 'remainer'. Però, poc després de les 14 h, hora local, tots dos han fet declaracions públiques de suport i confiança a la tasca de May. El cop contra la primera ministra, almenys de moment, ha quedat avortat abans de tenir possibilitats reals de tirar endavant.

L'autoritat de la 'premier', però, ja no existeix. May és un zombi, però encara es podria veure temptada o forçada a dur endavant el Brexit, fins i tot divendres vinent. No és una qüestió de "si dimitirà, sinó de quan ho farà", com ha dit aquest diumenge al matí un dels diputats del sector 'brexiter', Ian Duncan Smith, al programa de BBC One 'Andrew Marr show'.

Duncan Smith considera prioritari fer realitat el Brexit i, després, passar comptes, en especial amb "els ministres que han informat contra la 'premier' en els diaris". La guerra civil 'tory' és real i molt sagnant.

Amb suport fictici o real, la humiliació de May és total i molts dubten de la seva capacitat de continuar entomant. Tant és així que en el recompte que fa el 'Sunday Times' sobre el presumpte cop es donaven detalls com els següents: "La preocupació sobre la resistència física i mental de May són àmpliament compartides. Els funcionaris del Parlament estaven tan preocupats pel benestar de May que han elaborat un protocol per evacuar-la dels Comuns si es desmaia a la tribuna ('dispatch box')".

Malgrat les declaracions de Gove i Lidington, el cert és que la situació és tan incerta com fluïda, i el cop que ara sembla avortat podria renéixer al final de la tarda o demà dilluns.

Reunió a la residència de camp

La petició per revocar el Brexit supera els cinc milions

Aquest diumenge a la tarda diferents diputats conservadors –entre els quals els exministres Boris Johnson, David Davis i Dominic Raab, i el diputat 'ultrabrexiter' Jacob Rees-Mogg– s'han traslladat a la residència de camp oficial de la cap de govern, Checquers, per mantenir converses sobre com sortir d'un laberint que ha trencat en dos el Partit Conservador. No hi ha cap sortida fàcil, i el ministre del Brexit, Steve Barclay, també ha assegurat aquest matí a l'esmentat programa 'Andrew Marr show', que si la setmana vinent el Parlament vota per opcions que van contra la política del govern, l'escenari de les eleccions generals estaria molt més a prop.

Assetjada i bunqueritzada entre Downing Street i Checquers, i havent perdut la confiança de tothom, la situació encara podria empitjorar demà per a May si el Parlament aprova una moció per la qual pot prendre el control sobre l'agenda del govern. En aquest cas, per primer cop des del segle XVII, els Comuns estarien en condicions de promoure les mocions que hi volguessin presentar. Si els diputats opten per una revolta d'aquestes proporcions, dos dies després decidirien fer un seguit de 'vots indicatius' per escatir quina opció és la millor per trobar un consens sobre el Brexit.

May, que encara no tiren la tovallola, confia, fins i tot, que no se n'arribi a cap i, fins i tot, posar a votació més endavant en la setmana el seu pla. Totes les opcions són damunt de la taula ara per ara, però. Fins i tot que el govern no accepti el que proposi el Parlament, si en proposa finalment res, o que, com ha dit Steve Barclay, el que proposi no li agradi i no ho tingui en compte.

En aquest context, 24 hores després de la manifestació d'un milió de persones que ha demanat al centre de Londres un nou referèndum, ja són més de cinc milions els residents britànics que han subscrit la petició, a la web del Parlament britànic, de revocar l'article 50, pel qual el Regne Unit va començar fa dos anys el tortuós camí de sortida de la Unió Europea.

El final de Margaret Thatcher va ser una llarga agonia que es va estendre gairebé dos mesos –octubre i novembre de 1990– i el de May, potser més llarg encara, és igual d'angoixant, ja li quedin unes hores, uns dies o unes poques setmanes.