El govern grec intenta tancar els refugiats de Mória en un nou camp a Lesbos

BarcelonaUna setmana després de l'incendi que va arrasar el camp de refugiats de Mória, a l'illa grega de Lesbos, la majoria dels 13.000 homes, dones i criatures que hi malvivien continuen a la intempèrie, tirats en aparcaments i carreteres, sense prou aliments ni aigua potable i en una zona encerclada per policia i grups d'extrema dreta que dificulten l'accés a la premsa, les ONG i els advocats.

"Milers de persones estan al carrer i entre ells hi ha moltes criatures i malalts. A la nostra nova clínica hem vist malalts crònics que han perdut la medicació, criatures de pocs dies que estan exposades tot el dia al sol i que no tenen prou menjar. I sense prou menjar ni aigua les mares no poden alletar els nadons", explica per telèfon des de l'illa Dora Vangi, de Metges Sense Fronteres. També han vist tres dones que han patit avortaments després de l'incendi.

Segons les informacions oficials, un miler de refugiats han accedit a entrar al nou camp de Lesbos, construït per les autoritats gregues en un antic camp de tir militar en una zona molt controlada per la policia i en què fins ara no s'ha permès l'accés a la premsa. La resta es resisteixen a tornar a ser tancats en un centre de detenció. "Hem dit mil vegades que aquest sistema no funciona, que Europa ha de donar resposta a les necessitats de la gent i respectar els seus drets. Les autoritats gregues i europees han de trencar aquest cercle del patiment: els camps de detenció no són una solució a la qüestió migratòria", afegeix Vangi. MSF reclama la reubicació immediata dels refugiats de Mória a la Grècia continental i al conjunt de països de la UE.

Els advocats que treballen a l'illa assistint els refugiats tampoc no tenen informació precisa. "Han construït un nou camp dins la zona restringida i han dit a la gent que hi han d'anar si volen que es tramitin els seus procediments d'asil, però ningú sap què passarà i, a més, a nosaltres no ens hi deixen entrar per comprovar que es respecten els seus drets", explica a l'ARA Lorraine Leete, coordinadora del Centre Legal de Lesbos. "Les autoritats gregues fa temps que anuncien la construcció de centres de detenció a les illes gregues, però a Lesbos fins ara no ho havien pogut fer per la resistència de la població local: ara amb la pandèmia i l'incendi han tingut l'excusa per fer-ho". Leete recorda que les autoritats locals van animar la gent de l'illa a bloquejar les carreteres per impedir que els refugiats que fugien de l'incendi entressin a la capital, Mitilini. Les autoritats locals també rebutgen la construcció d'un nou camp a l'illa i diuen que no poden continuar fent de contenció de la immigració a Europa.

"En el nou camp morirem tots. És mot petit. No ens hi sentim segurs, ens quedarem al carrer fins que trobem una altra solució", diu a l'agència AFP el Nasrullah, un afganès de 22 anys. "El nou camp sembla una presó", lamenta la Zola, una congolesa amb una criatura a coll.

El govern del conservador Kiriakos Mitsotakis vol deixar clar un missatge: que els migrants de Lesbos mereixen un càstig per haver qüestionat la política de camps tancats que, després de l'acord entre Grècia i Turquia del 2016, va convertir les illes gregues en uns llimbs, una zona sense drets on els refugiats queden bloquejats durant anys, amb l'objectiu que els candidats a l'emigració a Europa s'ho repensin. Atenes acusa els refugiats d'haver provocat el foc per forçar la seva sortida de l'illa: "Si els deixem marxar el missatge per als que són en altres illes serà fer el mateix que han fet a Mória", va dir dilluns al diari Kathimerini Manos Logothetis, alt càrrec del ministeri de Migracions.